tag:blogger.com,1999:blog-5077360148458735542024-03-13T02:19:30.759+01:00Primeres collonades...L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.comBlogger129125tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-15436828147896746882010-11-27T13:49:00.004+01:002010-11-27T18:05:30.639+01:00Quan algú diu les coses millor que un mateix...<p align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje_GbOe3eTPkuxLcBwDeT9RIVgn5vQ60hw1PDFkPHL2jKq3sc7nH4bL_Y93RtCI3L2HTLXfLqMhLQNeu954nW_L2QSnvUAJLk_E8uze9PBnpNXJgpr9jHTTFT_4cgBkFA_96CL4NDDGA/s1600/BANERN%257E1.JPG"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 88px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5544211877399202434" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje_GbOe3eTPkuxLcBwDeT9RIVgn5vQ60hw1PDFkPHL2jKq3sc7nH4bL_Y93RtCI3L2HTLXfLqMhLQNeu954nW_L2QSnvUAJLk_E8uze9PBnpNXJgpr9jHTTFT_4cgBkFA_96CL4NDDGA/s400/BANERN%257E1.JPG" /></a><br /></p><div align="justify">Quan algú diu les coses millor que un mateix, no cal perdre el temps.<br />Us <a href="http://www.solidaritatcatalana.cat/opinio/per-que-cal-votar-independencia-el-28-n">enllaço</a> amb un article d'en Enric Ferrer i Casals, que us copio aquí mateix.</div>Avui, més que mai, no es pot dir més clar, malgrat molts intentin amagar-nos (ja en parlarem d'això... a partir del 29).<br /><br /><div align="justify"></div><p align="center"><strong><span style="font-size:130%;">Per què cal votar independència el 28 N?<br /></span></strong><br /></p><div align="justify"><span style="color:#000066;">Ara que s’acosten les eleccions al Parlament vull fer unes breus reflexions adreçades a tots aquells catalans i catalanes que estimen el seu país, que el volen lliure, digne i pròsper, i que estan farts de tanta mediocritat i covardia entre la classe política, amb mentides, enganys i promeses incomplertes. També m’adreço, però, a aquelles persones que viuen a Catalunya i que, malgrat sentir-se nacionalment espanyoles, veuen com el país on viuen és sistemàtica i permanentment maltractat, insultat i espoliat.<br />A les properes eleccions cal votar independència per moltes raons. Cal votar independència per raons de justícia històrica (la pertinença actual a l’estat espanyol deriva d’una ocupació militar que, no per llunyana en el temps, és menys injusta ni menys certa), per raons de dignitat nacional (cap país que s’estimi pot tolerar la seva submissió), per raons de supervivència lingüística i cultural (l’essència de la nostra identitat col·lectiva és la nostra llengua, i aquesta està seriosament amenaçada sense un aparell estatal que la protegeixi) i, sobretot, per raons de supervivència econòmica (avui dia ja ningú pot negar, sense fer un exercici de cinisme o evidenciar la seva ignorància, que Espanya és un mal negoci que ens ofega econòmicament i ens hipoteca el futur).<br />Potser apel·lar a raons històriques i identitàries no és suficient per a molts, però les raons econòmiques no poden deixar indiferent a ningú. A ningú el pot deixar indiferent que any rere any el centralisme espanyol s’endugui de Catalunya al voltant de 22.000 milions d’euros. Aquests diners haurien de servir per fer créixer el país, per generar riquesa, ocupació i, en definitiva, millorar la qualitat de vida de la seva gent.<br />Cal votar independència per acabar amb aquesta situació insostenible. Amb la independència podrem recaptar tots els nostres impostos i invertir els recursos pensant en Catalunya i des de Catalunya. Però no només això, sinó que també podrem decidir les polítiques econòmiques, socials i culturals que més li convenen al país, que en definitiva som la seva gent.<br />Imagineu-vos què implicaria poder invertir els nostres recursos, per exemple, en infraestructures aeroportuàries, i decidir quin model de gestió és el més convenient. Segurament tindríem l’aeroport més important del sud d’Europa, pol d’atracció econòmica i empresarial, amb totes les conseqüències dinamitzadores i de creació de riquesa que això comportaria. El mateix podem dir en relació als nostres ports.<br />Imagineu-vos, també, que passaria si poguéssim invertir els nostres recursos en una xarxa racional de comunicacions, amb millors carreteres, sense peatges, i amb un veritable eix ferroviari mediterrani per al transport de mercaderies. És obvi que tot això reactivaria l’activitat econòmica, facilitaria l’establiment d’empreses i inversions de tota mena. Tot això generaria ocupació i riquesa. Tot això generaria futur.<br />D’exemples del que es podria fer amb els nostres recursos n’hi ha molts. Abaixar els impostos, augmentar les pensions, millorar la sanitat amb més i millors hospitals, millorar l’educació amb més i millors mestres, més i millors escoles públiques, escoles bressol públiques que responguin a la demanda existent, atraure l’exel·lència en la investigació científica, becar els nostres estudiants en funció del seu rendiment acadèmic, etc.<br />Votar independència és votar tenir un país millor, més ric, amb millor qualitat de vida i amb gent més feliç.<br />Ara bé, què vol dir votar independència? Que ningú s’enganyi ni es deixi enganyar. Cap dels partits que actualment tenen representació parlamentària ens durà a la independència, i aquest és un factor determinant a l’hora de decidir el nostre vot a les eleccions del 28N.<br />Per aquells que teniu pensat votar CIU, cal que valoreu el següent: CIU no té la independència en el seu programa. És més, darrera la seva aposta per l’abstracte “dret a decidir” s’amaga l’autonomisme de sempre, el del “peix al cove”, el de ja ens conformem amb el que tenim i les petites engrunes que anem arreplegant en funció de l‘aritmètica parlamentària espanyola.<br />I que no us confonguin amb la promesa de lluitar pel concert econòmic (ara ja li’n diuen “pacte fiscal”, en un intent de jugar amb les paraules per acabar justificant l’acceptació d’ un model inferior al concert). La darrera sentència del TC ha tancat la porta a aquesta possibilitat. Consegüentment, l’única via per assolir el concert econòmic és mitjançant una reforma constitucional, que necessàriament ha de comptar amb el suport dels dos grans partits espanyols, PP i PSOE. Algú es pensa, sincerament, que això és possible? No n’hem tingut prou amb el culebrot de l’Estatut i el seu penós resultat, per arribar a la certesa que qualsevol negociació sobre l’augment de l’autogovern està abocada al fracàs?<br />És més difícil aconseguir el concert econòmic que la independència. El concert cal negociar-lo, i no seria més que una concessió espanyola, mentre que la independència només cal que la votin a favor la majoria absoluta del nostre Parlament, 68 diputats, i es proclama de forma unilateral. Aquesta via, escrupolosament democràtica, és legal d’acord amb el dret internacional públic i ha estat avalada per l’ONU.<br />I pel que fa a ERC, la seva aposta pel segon tripartit, per un govern de pura gestió, d’un nacionalisme tebi o de “pluja fina”, i d’una prudència (per no dir-ne covardia) excessiva i poc reeixida en el seu afany d’atraure el PSC cap a tesis més catalanistes (un PSC que s’ha mostrat més PSOE que res), ha frustrat les expectatives i ha decebut gran part de la gent que li va donar suport en les darreres eleccions. L’actual direcció d’ERC ha perdut tota credibilitat, i s’ha incapacitat a si mateixa per liderar el procés capa la independència.<br />Que ningú no dubti que si pot, ERC sumarà per reeditar un tercer tripartit. És la seva única aposta, governar a qualsevol preu, per a repartir-se el pastís de l’autonomisme. I de res serveixen ara les promeses, que ja no es creu ningú, de convocar un referèndum d’autodeterminació en la propera legislatura. No perdeu de vista que en temps de campanya, les promeses són només fum.<br />Descartades les opcions clàssiques del catalanisme autonomista, ara més que mai votar independència passa per votar necessàriament una opció política nova i engrescadora, que reculli la il·lusió i l’esperança d’aquest independentisme creixent, madur, crític i racional, que entén que la conjuntura actual és una oportunitat irrepetible d’avançar en el camí a la llibertat.<br />Votar independència en aquestes eleccions vol dir votar Solidaritat Catalana per la Independència (SI), l’opció de l’independentisme transversal, una coalició de diferents partits que recullen tot l’espectre dreta-esquerra i que comparteixen l’objectiu d’assolir la independència en la propera legislatura. El dubte no és si entrarà o no al Parlament, sinó amb quina força entrarà, malgrat tots els intents de silenciar-la mediàticament, quant no d’intentar desprestigiar-la a base d’escampar mentides sobre el seu cap de llista, en Joan Laporta.<br />És fonamental que SI tregui uns grans resultats i s’asseguri tenir grup parlamentari propi a la propera legislatura. Només d’aquesta forma ens assegurarem que els propers quatre anys hi hagi persones que des del Parlament, amb la repercussió mediàtica que això suposa (mireu sinó Ciudadanos, amb només tres diputats), estenguin el missatge que la independència és necessària, possible i viable.<br />Respecte d’aquells que penseu que la independència és necessària però que, tanmateix, heu decidit votar CIU per impedir un nou tripartit, us vull dir que aquesta seria una decisió comprensible sinó fos pel moment històric que vivim i l’oportunitat que se’n deriva. No patiu, CIU guanyarà les eleccions, no ho dubteu, i governarà, ja que el tripartit, afortunadament, no sumarà. Ara, com governarà? Sembla clar que CIU buscarà, com ha fet sempre, pactar amb aquells amb qui més endavant haurà de negociar a Madrid. Per tant, pactarà amb el PSC (la tant desitjada sociovergència d’en Duran i Lleida), o amb el PP, enemics tots dos de Catalunya.<br />Si voleu la independència no desaprofiteu l’oportunitat de fer entrar al Parlament l’opció política amb més força que la planteja seriosament, amb un full de ruta concret i viable, i amb un lideratge fort capaç de tirar-lo endavant. SI impedirà qualsevol intent de reeditar un nou tripartit, situarà la independència al centre del debat polític, i denunciarà qualsevol iniciativa política autonomista que pretengui perpetuar la dependència d’Espanya.<br />Crec, sincerament, que si de veritat volem veure aquest país convertit en un dels estats més rics d’Europa, i en una de les democràcies més avançades del món, no podem caure en el parany de renovar la confiança a aquells que repetidament han demostrat no estar a l’alçada de les circumstàncies, i que l’únic que ens estan oferint és continuar sent una comunitat autònoma de règim comú, pobra i sense futur. Ara toca fer confiança a aquells que parlen clar i sense ambigüitats,i de qui no podem fer cap retret perquè mai no ens han fallat. Donem-los una oportunitat.</span></div>L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-21219090096370463172010-09-17T23:03:00.003+02:002010-09-17T23:08:51.926+02:00BAT BLOCSAmb tot l'apreci, respecte i estima que us tinc, i tindré SEMPRE.<br />Però...<br /><br /><strong>No era això, companys, no era això<br />pel que varen morir tantes flors,<br />pel que vàrem plorar tants anhels.<br />Potser cal ser valents altre cop<br />i dir no, amics meus, no és això.<br /><br />No és això, companys, no és això,<br />ni paraules de pau amb garrots,<br />ni el comerç que es fa amb els nostres drets,<br />drets que són, que no fan ni desfan<br />nous barrots sota forma de lleis.<br /><br />No és això, companys, no és això;<br />ens diran que ara cal esperar.<br />I esperem, ben segur que esperem.<br />És l’espera dels que no ens aturarem<br />fins que no calgui dir: no és això.</strong><br /><br />(... i és que a més, ni calia, ni beneficia el vostre objectiu.<br />Hi ha temps, però, a rectificar. I no passa res.)L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-81408577420930256412010-07-18T03:12:00.001+02:002010-07-18T03:23:29.126+02:00Perplex (feliçment)<div align="justify">Certament som atípics els catalans.<br />Per això estic sorprès.<br />Per això estic perplex.<br />O vosaltres no esteu sorpresos, per exemple, pels nostres darrers 10 o 15 anys?<br />Jo sí. I molt.<br /><br />Els darrers anys he estat nacionalment deprimit, ho escrit aquí mateix diverses vegades. Han estat anys durs, molt durs, amb constants derrotes i repetides frustracions. Paradoxalment però, sembla que de les decepcions, n’acabem treien noves energies, els catalans. Inesperades energies, noves esperances i determinacions.<br /><br />No fa pas massa temps, una enquesta ens va explicar que el que ens passava no era pas que estiguéssim enfadats, desanimats o desafectes, ens va explicar que estàvem “perplexos”, “desorientats”. Ho recordeu?<br />Segurament, ara, aquest estudi no diria el mateix. Socialment, col•lectivament, no crec que ara encara estiguem perplexos.<br />Personalment (i paradoxalment) actualment sí que em trobo totalment “perplex”.<br />En un llenguatge més actual, més “jove”, podríem dir que bàsicament estic “al•lucinat”.<br /><br />Recordo lo estrany que em sentia pels anys vuitanta sent independentista. Quasi podríem dir que era l’únic, en el meu entorn. Molts dels meus amics eren “nacionalistes”, però nacionalistes i prou. Em sento català i espanyol, deien. La resta (i eren molts) lluïen a la tanca del seu rellotge petites enganxines de la bandera espanyola. I a la cartera, també.<br />Per tant, bàsicament, em sentia un bitxo estrany, una excepció a la regla. Em sentia incòmode ensenyant una estel•lada, i em sentia també en perill, si em trobava segons qui pel carrer. El dia que em posava la meva estimada samarreta, pintada a ma per un gran amic, amb una estel•lada al cor i una altra, de gran, ocupant tota l’esquena, sentia el neguit del qui n’està fent una de grossa, el neguit de qui s’arrisca.<br />Dissabte passat (dia 10), una enorme dosi de perplexitat va substituir a l’anterior que tenia. La majoria de banderes del milió i mig de persones que envaïen Barcelona festivament, lluïen estel•lades amb la normalitat del que sempre ho ha fet.<br />Perplex, clar que estic perplex. Vosaltres no?<br /><br />Recordo també que als vuitanta, quan sentia un espanyol afirmar que nosaltres no érem una nació, que de nació no n’hi ha més que una, la espanyola, que el català era una llengua de segona i que nosaltres no érem gent de fiar, perquè sempre anàvem pel darrera, em bullia la sang de tanta indignació que em produïa.<br />Avui, al 2010, penso que tenien raó. I és clar, em sorprèn, estic perplex.<br />Ells tenien molt clar que la dobla nacionalitat que nosaltres proclamàvem, no és possible, no cola. Un no pot ser anglès i francès alhora, en igualtat, i si ho afirma, és que t’enganya, és que t’ha la fot. Senzillament, és que no és de fiar.<br />Avui ho tenim tots clar. Els que afirmen que són tant espanyols com catalans, o bé se senten espanyols i dissimulen “sentint-se” també catalans (oi Alicia Sanchez Camacho?), o bé se senten catalans i tenen por de quedar malament no sentint-se espanyols (oi Conseller Castells?).<br />Ells saben (els espanyols) que una nació, si el que vol és realitzar-se i projectar-se cap el futur, necessita llibertat i plenitud per fer-ho. Altre cosa porta, més tard o més d’hora, a la desaparició. Per tant, tenen clar que quan demanem més autonomia, més autogestió i més diners (ni que siguin els nostres), no fem més que buscar aquesta llibertat i plenitud d’una manera encoberta. Un argument més que demostra, un cop més, que no som de fiar.<br />Ells saben (i el món també) que si un vol tenir seleccions esportives nacionals, necessita sols tenir un estat. Reclamar-ho, sense ser-ho, és una altra prova de que en realitat vols un estat propi, però o bé no goses demanar-lo o bé busques aconseguir-lo “per darrera”. Per tant, altre cop, no ets de fiar.<br />Ells saben (i el món també) que si vols tenir les matrícules dels teus vehicles amb les sigles del teu país (CAT), el que necessites és ser un estat. Voler-ho, sense demanar ser un estat, és una altre evidència de que en realitat, el que busques, és ser un estat però sense dir-ho.<br />Si vas al seu parlament ajudant sempre a aconseguir majories a canvi de coses, a canvi de competències pròpies dels estats (sols tu ho demanes!) demostres altre cop, que cerques aconseguir ser un estat però sense admetre-ho.<br />Alguns de nosaltres, encara ens escandalitzem quan observem la mania que ens tenen. Catalanofòbia, en diem.<br />No creieu que fa més d’un segle que no fem més que dóna’ls-hi arguments i raons per a que ho siguin? No creieu que ja fa massa temps que hi anem i hi parlem amagant el nostre veritable desig, incapaços d’admetre’l? No creieu que negociant sempre des de la covardia no generem més que menyspreu? No creieu que intentant canviar-los, intentant canviar el seu país i la seva manera de veure’l i viure’l, no fem més que mostrar-nos com una amenaça? No detesteu vosaltres a aquells que sempre actuen amb covardia i per darrere? No us guardeu vosaltres d’aquells que volen dir-te que has de fer i com? No menysteniu a tots aquells que se us acosten sempre per aconseguir alguna cosa que basteixen falsament rere una altre?<br />Que ens odiïn i menyspreïn no és el més lògic?<br /><br />Recordo que els darrers anys de l’EGB, venia a classe un noi vergonyós i reservat, que quan era posat a prova per el grup dominant, sempre responia deixant-se humiliar, com si res hagués passat. En aquella edat, la majoria és injusta i cruel amb alguns, però recordo aquest noi perquè malgrat patir dures vexacions i banys de rialles a costa seva, quan el cridàvem al pati tornava a venir sempre on érem. Assistia, amb una rialla forçada i denigrant, al ritual de veure com ens menjàvem les galetes que portava per esmorzar. Després, marxava resignat (i amb el mateix somriure plorós) quan el fèiem fora. L’endemà el cridàvem, tornava a venir, i tornava a marxar quedant-se sense el seu esmorzar. Nosaltres érem cruels, de fet jo patia en aquest episodis, i n’era del tot contrari. Però mai vaig entendre perquè aquest noi tornava i s’ho deixava fer, dia rere dia. Per evitar-ho, sols havia d’anar a l’altre punta del pati (que era realment immens), però no ho va fer mai. La seva por l’havia fet perdre qualsevol rastre d’autoestima, i la manca d’un mínim de respecte per un mateix, provoca inevitablement la manca total de respecte nostre cap a ell.<br />Això ens ha passat i ens passa, políticament, als catalans. L’absència de la mínima autoestima i respecte cap a nosaltres ha provocat el menyspreu cruel que patim.<br />O és que l’escandalós espoli fiscal que patim no és fruit de que actuem com aquest noi? Cada any anem al mateix racó del pati on sabem perfectament que ens tornaran a robar les galetes del nostre esmorzar? Per què encara no hem estat capaços de no sortir al patí o anar-hi però justament a l’altre extrem?<br />O no és també actuar com aquest noi quan després d’una humiliació tant descomunal com la resolució del TC, la resposta sigui assistir (tornar al mateix lloc del pati) al seu debat del “ESTADO DE LA NACIÓN” fent discursos morals que no els hi fan ni pessigolles, i no siguem capaços de respondre quedant-nos a casa, deixant els seients dignament buits, com a senyal de que no els necessites i de que no vols ser on no et volen?<br />O no és per quedar perplex quan veus que crees un Tribunal de Garanties Estatutàries (un TC propi que vetlla pel respecte a les seves lleis) i que, de manera incomprensible, dones la majoria en la seva composició als dos partits de clara obediència d’ells i que són minoria entre nosaltres, quan la teva gent, democràticament, ha donat precisament la majoria a partits propis? Es pot entendre que algú s’auto-menystingui tant com per actuar així sense necessitar-ho? Es pot entendre que algú faci jutja al seu botxí?<br />Es pot entendre que uns esportistes, d’aquí, s’avinguin a col•laborar amb ells, i els hi conquereixin el més gran dels triomfs possibles com és el Mundial, basant-se en un estil que ni els hi és propi, ni els caracteritza, ni l’entenen? Es pot entendre que l’excusa de fer-ho sigui el seu argument de no barrejar política i esport quan són ells els que no paren de fer-ho d’una manera malaltissa i barroera?<br />Perplex, clar que estic perplex.<br /><br />Ells saben (el pes de la Història ha entrat en el seu inconscient) que nosaltres érem i ells també, i que va caldre una dura guerra per doblegar-nos i conquerir-nos. Ells saben que van guanyar, i que per tant, des d’aleshores nosaltres no som nostres, sinó que som seus.<br />Nosaltres sabem que érem, i que sols després d’una dura i llarga lluita que vàrem perdre, som seus. La derrota va ser tant dura, que la por a repetir aquella amargor ens va portar, al llarg dels anys posteriors, a intentar sobreviure sense fer soroll i sent obedients.<br />Amb la distància, poc a poc varem anar sortint de l’amagatall, però sempre ho hem fet amb cura i sense emprenyar gaire, no fos cas que despertéssim l’animal que porten dintre i ens tornessin a derrotar amb crueltat. Fins i tot vem inventar una paraula que definís aquesta manera de fer, una paraula que sols nosaltres entenem, perquè és fruit del nostre passat: SENY.<br />I a fer de Déu que la por era justificada, perquè al segle passat l’animal es va tornar a despertar per esclafar-nos. Quaranta anys més de silenci, quaranta anys més de foscor, quaranta anys més de ser només en la intimitat.<br /><br />Però el destí dels pobles (com el de les persones) és decidit, tossut i perseverant. La llibertat i la plenitud esperen, i els pobles, inevitablement, hi tendeixen mentre no desapareguin.<br />I nosaltres, ni que siguem estranys, som poble i, per tant, no som excepció. Ens aixecarem tantes vegades com ens tombin. És inevitable. Ho farem fins que arribem al destí final, o fins que la derrota final.<br /><br />Hem viscut 300 anys amb por. Amb por de tornar a perdre. El pes de la Historia, en l’inconscient col•lectiu, era massa gran. Però el pes de la Història perd força amb els segles, i ajudats per la conjuntura actual en el món, hem perdut aquesta por col•lectiva. Avui, la majoria, ja no té por. Queden encara (sí, és clar!) minories atemorides, meitat fruit de la Història, meitat fruit de la comoditat en que viuen. Però per primer cop des de fa molts anys, són minories.<br />El dia en que els polítics que ens governen, no formin part d’aquesta minoria atemorida, el dia que formin part de la majoria alliberada, podrem per fi anar de cara a parlar amb els espanyols, explicar el que volem, escoltar la seva ferma i antidemocràtica oposició, obviar-la, i executar amb convicció, seguretat i serenor, la culminació del nostre destí de llibertat i plenitud. Amb el cap ben alt i ple d’orgull. Sense cap por, saben que ja no podran tornar a utilitzar la seva arma de terror i violència, feta exercit.<br /><br />Som més propers al final del que podíem imaginar fa sols uns pocs anys. Per això estic perplex. Feliçment perplex. Ni en el millors dels meus somnis, ho havia vist tant possible, tant a tocar.<br />I no fallarem. Ho sé.<br />Ara ja no és cosa d’uns pocs voluntariosos militants de la causa.<br />Ara ja és cosa de la majoria alliberada.<br />Com anuncia un apreciat amic meu, ple de lucidesa, per fi, la Independència ja no la gestionarem els independentistes. Ara ja és cosa de tots, sense por, sense complexos.<br /><br />Certament, per aconseguir ser lliure, el primer pas es sentir-se lliure. I el passat dissabte 10 de Juliol, vaig respirar aquesta llibertat fruint durant 5 hores enmig de la festa en que es va convertir la manifestació.<br /><br />Em fet el primer pas, i ha estat un pas massivament col•lectiu.<br />Ja no hi ha volta enrere.<br /><br />Segueixo perplex, però ara la perplexitat ja és fruit de la sorpresa i felicitat per una situació pensava era molt llunyana. Per això, amb el vostre permís, em permeto gaudir ara de l’observació de l’actualitat. Gaudeixo veient com la majoria alliberada desperta i camina, i gaudeixo, també, veient com la minoria atemorida, es retrata, desconcertada, en cada moviment que fa.<br /><br />Benvinguda sigui doncs, aquesta nova perplexitat meva. </div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div>L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-28056674167122928292010-07-10T11:42:00.001+02:002010-07-10T11:42:41.465+02:00HO VOLEM TOT !!!!<object width="400" height="250"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/j3o4ckCrEnA&hl=es_ES&fs=1?color1=0x3a3a3a&color2=0x999999"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/j3o4ckCrEnA&hl=es_ES&fs=1?color1=0x3a3a3a&color2=0x999999" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="400" height="250"></embed></object>L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-35524117070748742322010-07-07T23:54:00.009+02:002010-07-08T00:43:07.293+02:00Crisi... (i encara un bri de llum)<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6ePVgCI0k2_gqSpaNUYRcL2G-uqfYMAN90eVNs-AB49jyJTU1gqhJD8nRf3tVqsnEiBRMXqd7epAf9Chp3QR_oah4FfTduf9_GjpjP3VZO00JZfJXtWlRiiQIjZqDrwF1_nvOPDYSpg/s1600/llumifoscor.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 270px; FLOAT: left; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5491290771995787666" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6ePVgCI0k2_gqSpaNUYRcL2G-uqfYMAN90eVNs-AB49jyJTU1gqhJD8nRf3tVqsnEiBRMXqd7epAf9Chp3QR_oah4FfTduf9_GjpjP3VZO00JZfJXtWlRiiQIjZqDrwF1_nvOPDYSpg/s320/llumifoscor.jpg" /></a>No sé si aguantaré gaire més.<br />Estic cansat, molt cansat, desanimat, abatut. Trist, molt trist. </div><div align="justify"><br />Algú de vosaltres coneix d’algun país, on hi pugui viure en pau, tranquil, on hi hagi feina i un bon nivell educatiu pels meus fills? On la democràcia, el sentit comú i el respecte a tot i als demés, siguin norma diària? On els seus habitants intentin només ser feliços mitjançant la llibertat i dignitat que practiquen?<br />Si coneixeu algun país candidat, feu-m’ho saber. Em queden poques forces i m’agradaria tenir una fugida apunt.<br /><br />És que en el meu país, hi passen coses grosses, estranyes, on el punt denominador de totes elles sempre és que la culpa és nostra.<br />Per exemple, els Independentistes (amb el veu vot!) van lliurar el país als enèmics.<br />És que en el meu país, el President gosa a boicotejar una manifestació, jugant amb tots plegats, amb la senyera com a arma.<br />És que en el meu país, l’oposició (que és majoria!) es covarda, poruga, incapaç de sortir de la ratera on els anys, ells i nosaltres, ens han posat. </div><div align="justify">És que en el meu país quan hi havia una alternativa sana, pura, lliure, que ho volia capgirar tot, i que la limitada capacitat dels que ho han volgut liderar, ha foragitat, de cop, el talent, el criteri, l'excel·lència, i ho ha fos tot, com un glaçó es desfà, impotent, en una xafugosa nit d'estiu com la d'avui.<br />És que en el meu país, Govern i PSC, gosen intoxicar amb cíniques amenaces i rastreres paraules. Frases manipuladores, falses, brutes. Utilitzen un càrrec que no els hi corresponia, un càrrec que la follia d’uns Independentistes els hi ha servit en safata, gratis, com fem en la majoria dels casos els catalans.<br />O no els hi donarem ara (i gratis com no!) un Mundial de futbol? I els hi donarem de tal manera que s’ensenyaran al mon com la excel·lència, el bon gust i les formes que no han estat mai, ni ho són ara, ni ho seran mai!<br />Perquè ha de donar’ls-hi la copa la columna vertebral (i més) de l’equip que porten dos anys menyspreant, insultant, atacant, perseguint...<br />Per què no hem deixat que hi anessin amb la seva fúria, amb la seva fatxenderia, amb els seus Rauls, Gutis i companyia?<br />Perquè som així els catalans?<br /><br />Estic cansat del meu país. Defalleixo. Em queden poques forces, molt poques, però dissabte, malgrat tot, seré a la manifestació i espero trobar-vos-hi a tots els que encara lluiteu per esdevenir normals.<br />Perquè malgrat tot, encara tinc esma per somiar.</div><div align="justify">Perquè malgrat tot, encara som molts els que somiem i no renunciem a res.<br />Somiem.<br />Clar que sí.<br /><br /><object width="400" height="250"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/j3o4ckCrEnA&hl=es_ES&fs=1?color1=0x3a3a3a&color2=0x999999"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/j3o4ckCrEnA&hl=es_ES&fs=1?color1=0x3a3a3a&color2=0x999999" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="400" height="250"></embed></object><br /><br />Magnífic espot per la manifestació, utilitzant una grandiosa, immensa Cançó dén Lluís Llach. Una més, i en són...<br />Gràcies Lluís perquè en crisis com les que pateixo en nits interminables com aquesta, les teves paraules, la força de la teva veu, em dona ànims per seguir somiant.<br />CLAR QUE SÍ.<br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=8d65ba2" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object><br /><br /><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>SOMNIEU. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>És clar que sí, somniem constantment. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>ESPEREU MASSA. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>És clar que sí, ham après a esperar i ho esperem tot. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>VOLEU MASSA. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>És clar que sí, volem massa, més, tot, àvidament. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>TENIU MASSA PRESSA. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>Sí, és clar que sí, caminar, arribar, recomençar, tenim pressa, molta pressa. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>SOMNIEU. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>Sí inevitablement, el somni d’avui com possibilitat del demà. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>ESPEREU MASSA. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>És clar que sí, i no ens fa cap vergonya ésser esclaus de l’esperança. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>VOLEU MASSA. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>És clar que sí, és el nostre dret rabiós, i encara més el nostre deure. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>EXIGIU. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>És clar que sí, apassionadament o amb tristesa. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em></em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>I tanmateix, </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>i tanmateix, millor així, millor un poble que es mou, </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>encara que, a vegades, precipitat, </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>encara que, a vegades, massa prudent, </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>encara que, a vegades, brut, baix, rastrer, </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>encara que, a vegades, sublim, </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla; </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>millor així, que no un ramat de xais sotmès al càlcul dels ordenadors d’interessos. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>Per això, que ningú no s’avergonyeixi de dir, que ningú no s’avergonyeixi de cridar: </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>somniem, sí, constantment, somniem sense límits en els somnis, </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>somniem fins l’inimaginable. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>Somniem sempre, </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>i ho esperem tot, hem après l’art d’esperar, </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>aquest art d’esperar en nits interminables d’impotència; </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>sabem esperar i ho esperem tot, tot, </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>i ho volem tot, </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>volem l’impossible per a arribar al possible, </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>volem el possible per a arribar a l’impossible; </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>millor així, amb tota la seva condició humana, estranya i senzilla; </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>millor així, que no un ramat de xais sotmesos al càlcul dels ordenadors d’interessos; </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>per això, si mai ens diuen, si mai ens gosen dir... </em></span></div><div align="justify"><em><span style="font-family:Verdana;font-size:85%;"></span></em></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>SOMNIEU. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>És clar que sí! constantment, somniem sempre. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>Si en dieu: ESPEREU MASSA. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>És clar que sí, hem après a esperar, i ho esperem tot. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>Si ens dieu: VOLEU MASSA. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>És clar que sí, volem massa, més i tot, àvidament. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>Si ens dieu: TENIU MASSA PRESSA. </em></span></div><div align="justify"><span style="font-family:verdana;font-size:85%;"><em>És clar que sí, caminar, arribar, recomençar</em>, sí, tenim pressa.</span></div>L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-33488828005607993722010-06-28T21:44:00.002+02:002010-06-28T21:47:39.172+02:00A veure... que tenim avui de interessant?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwmJFb0k05wDozaXcaKSiJPqlBNlK4fWTWsVal2mqP7d8WqH12InxooIqHyK_PAK07Yd2_XoAwgRR2RE6DW_FSeI6qcdXb4D9oPjRicgvXzh9cu-xjUacSwOqIWhrBSVCp3fTDuX30wQ/s1600/cagar.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 306px; DISPLAY: block; HEIGHT: 400px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5487913454803143410" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwmJFb0k05wDozaXcaKSiJPqlBNlK4fWTWsVal2mqP7d8WqH12InxooIqHyK_PAK07Yd2_XoAwgRR2RE6DW_FSeI6qcdXb4D9oPjRicgvXzh9cu-xjUacSwOqIWhrBSVCp3fTDuX30wQ/s400/cagar.jpg" /></a><br /><div></div>L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-80042865503990384332010-06-22T23:19:00.010+02:002010-06-23T00:06:04.293+02:00Burros<div align="justify">Acabo de llegir una entrevista amb en Ferran Adrià a la revista del Barça (la que rebem tots els socis) d’aquest mes.<br />És una entrevista d’en Eduard Pujol que recomano. Senzilla, ni llarga ni curta, sincera, bona.<br />En podria destacar diverses respostes, però una (i el seu preàmbul) m’ha fet anar una mica més enllà del futbol i me’n ha sortit una petita reflexió, tipus flaixmarcs, del mític <a href="http://reflexionsencatala.blogspot.com/">Reflexions en Català</a>.<br />Reprodueixo les dues preguntes i les seves respostes: </div><div align="justify"><br /><em><span style="font-family:verdana;"><strong>I el seu moment iniciàtic al Camp Nou?<br /></strong>Tinc mala memòria, però recordo dos moments. Un partit de Copa d’Europa i el debut de Cruyff, 4 a 0 contra el Granada. Aquell partit encara és una icona.<br /><strong>Va ser el punt de partida de tot el que ha vingut al darrera?</strong><br />Sí, però les coses són com són. El primer any del Johan com a jugador va ser memorable, per la segona part, la d’entrenador, és més important i decisiva. Pel que va significar, pel que vam guanyar i pel que vam aprendre. Com a futbolista, si som objectius, el Barça no va guanyar tantes coses. Però assegut a la banqueta, Cruyff ho va canviar tot. Ens vam acostumar a guanyar i vam deixar de patir.</span><br /></em><br />És senzill, oi? És evident, oi? Ho sabem tots, oi?<br />Aquella etapa de Dream Team, ho canvia tot. Passem d’etern segon, d’etern aspirant, a guanyar 4 lligues (consecutives!) i la primera Champions.<br />I no nomes són títols... és estil, és personalitat, és gust pel futbol, és cantera, és talent, és estètica, és...<br />Oi?<br />Ho recordeu? Recordeu qui érem, com érem, on érem?<br />Recordeu el motí de l’Hespèria i en Núñez? Aquell <em><strong>pecident</strong></em> que ens va fer rics, que deia que jugàvem a <em><strong>fumbol </strong></em>i que no guanyava mai res?<br />Recordeu en Robson i en Van Gaal guanyant lligues per l’inèrcia, empenta i petjada del Dream Team?<br />Bé, doncs en Ferràn Adrià no només ho recorda, si no que a més és plenament conscient de lo determinant del moment.<br /><br />I llegint això m’han vingut al cap totes aquestes veus que qüestionen que en Johan sigui president d’honor del club.<br />Burros.<br />Puc entendre que algú qüestioni el com s’ha fet, però qüestionar que ho sigui... per Déu!<br />Sí fa anys que ho hauria de ser!<br />Burros.<br />I per si això fos poc, resulta que en Johan és un crack mundial a l’alçada d’en Pelé, Beckenbauer o Maradona. El seu prestigi com a jugador i, també, com a entrenador és tant gran que simplement viu en un altar per a la resta del mon. Sí, sí, un altar on es posa tot allò que no es qüestiona!<br />Però alguns, aquí, prefereixen (gaudeixen!) qüestionar-ho, restar mèrits a la evidència, relativitzar lo objectiu... Putu complexa de <strong><em>mindundi</em></strong>!</div><div align="justify">Burros.<br />Són els mateixos que van malparlar del Guardiola jugador, acusant-lo d’homosexual (és que li agradava en Miquel Martí i Pol –poesia!- o en Lluís Llach!, tots dos catalans! Com es pot ser tant poc multiculti, xaxipiruli i guai!), els mateixos que volien en Maurinho com a recanvi d’en Rijkaard, els mateixos que critiquen en Puyal (és maricón i s’equivoca!),etc, etc, etc.<br />Burros.</div><div align="justify">Els mateixos que menystenen a en Laporta, a la seva tasca, a com a deixat el club. I publiquen, publiquen, publiquen.</div><div align="justify">Burros.<br />Segurament són els mateixos que també han criticat i menystingut a personatges cabdals de la nostra història, passada i present, fent gala d’un complexa d’inferioritat de dimensió tan descomunal, que s'em fa difícil catalogar.<br />Els mateixos que si critiques en Montilla et diuen que ho fas perquè no és nascut a Catalunya, negant la evidència de que en realitat va ser el gran perdedor d’unes eleccions i que el que critiques és el fet que ni s’ho mereix, ni està preparat, i que bàsicament, el que critiques no és pas el seu origen (qui en aquest país pot i vol criticar orígens) si no el seu nacionalisme espanyol.<br />Burros.<br />I mal que em pesi, i dolgui, burros (una gran majoria) que comparteixen amb mi la militància independentista.<br />Burros que, alguns, odien Convergència (i torno a dir que no soc convergent!) per pactar, alhora, amb l'enemic (PSC-PSOE), donant-li el poder.</div><div align="justify">Burros.</div><div align="justify"><br />Sort que sempre queden amics, brillants i incisos, capaços de llegir situacions, d’analitzar-les, i de treure conclusions i lectures tranquil·litzadores, noves, capaços d'endevinar i, avançar, nous horitzons:<br /><a href="http://diesdefuria.blogspot.com/2010/06/el-nou-horitzo-sobiranista-que-ens.html"><em>“(...) Però el que és més important, entronca amb una realitat molt dura d’assumir per a alguns, i és que la independència no està en mans dels independentistes. Sortosament, afegeixo jo. </em></a></div><div align="justify"><a href="http://diesdefuria.blogspot.com/2010/06/el-nou-horitzo-sobiranista-que-ens.html"><em>(...)</em></a></div><div align="justify"><a href="http://diesdefuria.blogspot.com/2010/06/el-nou-horitzo-sobiranista-que-ens.html"><em>L’enquesta el que ens està descrivint és un nou escenari, apassionant, en el que la independència ha esdevingut una opció present en tot tipus d’electorat, i que ja no gestionen els indepdentistes. Ho trobo formidable(...)”</em><br /></a>Jo també, company, jo també afegeixo "<strong>sortosament"</strong>, jo també ho trobo "<strong>formidable"</strong>.</div><div align="justify">Brillant amic, brillant lectura (una més!) de la realitat. </div><div align="justify">I aquest cop, a més, tranquil·litzadora.<br /><br />Salut a tots!!!!</div><div align="justify">(als burros també!)</div><div align="justify"></div><div align="justify"></div>L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-36686984912512571772010-06-11T01:39:00.001+02:002010-06-11T01:52:30.270+02:00A cop calent (i punt i final)<div align="justify">Bé, demostrant un cop més que soc home de poca paraula, he vist (sencer!) el debat per les eleccions de Barça de 8TV, d’aquest vespre.<br />El nivell, malgrat ser molt pobre, s’ha mantingut en uns mínims que l’han permès sobreviure en el llindar de la mínima decència.<br />Ja és molt.<br /><br />Voldria fer les darreres consideracions sobre aquest procés electoral, recordant-vos que no soc opinió de fiar, doncs generalment... la cago!<br /><br />Conclusió general: dels quatre, ningú mereix ser President del Barça.<br />I bàsicament ningú ho mereix perquè, simplement, cap dels quatre n’està preparat, ni cap dels quatre té les qualitats necessàries.<br />El proper President del Barça, com els anteriors, ha d’estar preparat per patir pressions fortíssimes. És un càrrec, sigui o no sigui just, molt important pel nostre país. És un càrrec envejat per molt i de molt pes.<br />Per si això fos poc, és un càrrec que malgrat lo bé (o malament) que ho facis, depèn primordialment de que la pilota, sí, sí, la piloteta, entri.<br />I això no vol dir res més que si no ets prou fort, si no tens les idees prous clares i si, sobretot, no tens els collons suficients per resistir i portar a terme aquestes idees, la teva gestió dependrà de que, simplement, entri la piloteta. Per que si no entra, t'atacaran i presionaran de tal manera, que acabaràs fent sols disbarats.<br />I el que ara ha quedat clar, claríssim, i el que ara ha defensat tothom, fins i tot els que ni s’ho creuen ni ho volen (Sandro), és que lo important es defensar el model.<br />I el model, malgrat diguin uns i altres en mil debats, ni és en Xiqui, ni és en Guardiola, ni és en Laporta.<br />El model, senyors, és la voluntat de demostrar una manera de ser, una manera de fer les coses, una manera de reaccionar davant les adversitats, que no oblidi mai qui ets, que vols i com ho vols aconseguir. </div><div align="justify">El model és ser fidel a tu mateix, a la teva raó de ser.<br />Aquest és el gran mèrit d’en Laporta.<br />Aquest és el camí que va començar (retrobar) en Cruyff amb el Dream Team.<br />Aquest és el camí que han seguit, i perfeccionat, en Laporta, en Rijkaard, en Xiqui, en Guardiola.<br />I no us enganyeu, no és nou. Enllaça amb en Joan Gamper, en la història del club, en la del país. </div><div align="justify">Enllaça amb l’anima catalana, històrica, de fer les coses, de treballar, de persistir, però sense cap ni un dels complexes que masses vegades ens han atenellat (o atenallen) en tants d’altres àmbits.<br /><br />Cap dels quatre candidats que he vist avui té les qualitats necessàries per presidir el club amb la garantia de que, en els mals moments, tindrà la fortalesa i determinació per defensar el nostre ADN.<br />Els hi manca determinació, claredat de idees i personalitat suficient per defensar-les i dur-les a terme.<br /><br />Dit això, no hi ha més remei que acceptar que un dels quatre, i ningú més, agafarà el relleu d’en Joan Laporta.<br />No hi ha més remei, pels socis, que escollir-ne un per presidir el club.<br /><br />Tinc un greu problema per diumenge. Voti qui voti, no serà el candidat adequat.<br />Ves quin collons!<br /><br />Per tant, votaré per eliminació.<br /><br />En Rosell, ni en pintura. Vol una altre cosa. Ho sap ell, i ho sabem tots. I el pitjor és que té el cinisme d’amagar-ho i mentir, reiteradament, per fer-nos creure el contrari. Li deuen dir les enquestes, però sembla mentida que no li diguin que això no cola ni als seus partidaris. </div><div align="justify">Quin paio més fals!<br />En Ferrer. </div><div align="justify">Ho sap tothom també, no cola com a substitut. Ho ha estat per circumstàncies, per eliminació.<br />Benedito.<br />La sorpresa. Ningú (ni ell) esperava que la resta li poses tant fàcil ocupar aquest espai. Serà la sorpresa, segur, però no és, ni de bon tros, la solució.<br />Ingla.<br />Ingla és, per a mi, la miraculosa solució apareguda fa un mes i, sorprenentment, una gran decepció a la vegada.<br />Era el que calia que sortís. Ho necessitava jo i la majoria dels culers.<br />Ell, l’equip, era la millor opció, la més semblant al que feia falta. Malauradament, i també per sorpresa, ha estat la gran decepció. No ha sabut llegir el neguit del soci. No ha sabut ocupar l’espai. No ha sabut donar el que demanàvem. Han fet de la improvitsació, bandera.<br />Malgrat això, segueixo pensant que, ni que sigui per eliminació, és la millor de les opcions. </div><div align="justify">L'única.<br />Coixa? Sí, sí... i tant!<br />Però la menys coixa de totes.<br /><br />Vist el que he vist, només em cal afegir i destacar el darrer gran error d’en Laporta: no haver sabut donar, oferir, un relleu amb garanties.<br /><br />Del que hi havia, sols puc imaginar-me en Sala i Martín.<br />Personatge estrany, peculiar, però l’únic que voltava amb unapersonalitat, determinació i fortalesa per fer el que creu, el que pensa, digui el que digui l’entorn, i vagi com vagi l’equip.<br />Personalitat.<br />Simplement personalitat i caminar pel camí que ens defineix i que ens explica.<br /><br /><br />Així que, malgrat tot, diumenge, segurament Ingla.<br />No hi ha res més.<br /><br />I que Déu, ens agafi confessats.<br /><br /><br />... pels segles dels segles... amén!<br /><br /><br /></div>L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-90543064052810201372010-06-07T17:35:00.002+02:002010-06-08T21:24:47.441+02:00CAGAR-LA<div align="justify">Està clar que, o un escriu al dia, o bé no escriu.<br />Tenia el post sobre les eleccions blaugranes al cap de feia dies, molts, i vaig escriure’l la setmana passada. Un pel tard.<br />Els meus coneguts saben que estava amoïnat sobre el futur president blaugrana, doncs cap opció em feia el pes.<br />Finalment, en Marc Ingla es va decidir a fer un pas endavant, juntament amb en Godall, Soriano i Vicens. Vaig respirar tranquil. Jo i molts més.<br />Les eleccions al Barça, però, solen ser normalment bastant insofribles. Es solen dir moltes tonteries i es sol caure en un cert horterisme.<br />Per això no em vaig cansar de repetir als més propers que, votaria Ingla, però que no pensava ni escoltar, ni llegir, ni veure res relacionat amb la campanya.<br />En Marca Ingla va venir, convidat per la penya, a fer una xerrada farà unes 2 setmanes. Vaig anar-hi per donar la signatura, però sense intenció de sentir la xerrada. Per circumstàncies, en vaig sentir bona part.<br />“Merda!”, em vaig dir. Veus com no es pot escoltar? Després de sentir-lo, ja no em venia tant de cara votar-lo. Quin missatge més destructiu, negatiu! Fins i tot en el torn de preguntes (part que, normalment més odio) un soci li va dir que tenia clar votar-lo, però que si us plau, no tornés a parlar d’en Rossell, que quan el sentia fotres amb el Rossell li agafava mal rotllo, i que ell només volia sentir a Ingla parlant de futur. Li va dir: “si deixes de parlar del Rossell guanyaràs, si segueixes així, igual no. Oblida’l”.<br />Savi consell va rebre el senyor Ingla. Vaig pensar que segurament, pel fet d’haver sortit tant tard, li calia fer una sortida potent, buscant portades, fent-se fort, però que aquell soci, tenia raó. Prou. Ara ja havia sortit, ja estava en les portades, ara calia ser positiu, només positiu. Aquesta feina d’atac a en Rossell, li faria, gratuïtament, en Laporta-Ferrer.<br />Vaig intentar seguir “passant” de la campanya, però quasi bé és impossible aconseguir-ho. I el Sr. Ingla, ha seguit escampant negativitat i mal rotllo, per lo que li auguro un futur negre. Aconseguirà menys vots que signatures? Doncs per aquest camí, potser sí. Aconseguirà que un outsider tingui serioses opcions de victòria? Doncs segurament també.<br />Sr. Ingla, va camí de batre records: el primer, que jo no el voti, cosa que tenia garantida. El darrer, fer el ridícul quan ho tenia tot a favor.<br />Qui l’aconsella? Cobra molts diners? Vostè no és prou intel·ligent per canviar-lo o per desobeir els seus consells i marcar vostè el pas i el camí a seguir?<br />El que li porta la campanya, no es dirà pas Zaragoza? És que el seu discurs em sona tant a allò de “que viene el PP”!<br />Déu meu, quin personal. Fan males còpies de la política, com si de la política actual hi hagués alguna cosa a copiar!<br />I per cert, els pocs que llegiu això, no em feu cas mai més. La vaig cagar espectacularment amb en Carretero i hi torno amb l’Ingla (ni que fos per eliminació). Així que, ja sabeu, voteu sempre una opció que jo no hagi escollit! Dec ser fàcil d’enganyar...<br />Així que, ja ho veieu, soc expert en cagar-la i, en Ingla, també.</div><div align="justify"><br />Salut!<br /><br />PS. I que collons faré jo diumenge? Amb lo fàcil que ho tenia.</div><div align="justify">Sant Antoni, gloriós, m'il·lumini.</div><div align="justify"></div>L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-66135971333728048342010-06-03T00:54:00.002+02:002010-06-03T01:08:18.821+02:00Ingla. Sense dubtes.<div align="justify">Bé… suposo que ja ningú s’acosta per aquí a llegir res.<br />És lògic, no hi ha res que llegir des de fa...<br />Però malgrat això, avui vull fer un apunt, breu, però vull dir-ho.<br /><br />Soc soci del Barça. Fa anys, molts anys. Però encara més anys fa que soc culé. Ser culé sí que forma part del meu ADN més íntim, aquell que no canviarà mai.<br /><br />Per tant, ni que sigui breu, vull dir la meva per les properes eleccions del dia 13. Més que dir la meva, simplement vull fer pública, compartir, la meva opinió.<br /><br />Votaré Ingla. Ho tinc clar. Votaré Ingla i votaré el seu equip, Ingla-Soriano-Godall.<br /><br />No vull en Sandro. No m’agrada el seu model, no m’agrada com veu el Barça, no m’agrada com vol portar el Barça. El seu model, la seva visió del club, la seva manera de dirigir-lo, és contraria al que jo veig, visc, sento.<br />A més, i sorprenentment per a mi, el seu discurs de les darreres setmanes, em deixa parat. Em sorprèn perquè simplement menteix, sense escrúpols, sense manies. Per tant, si ja no m’agradava, ara encara menys; estar intentant, simplement i amb desvergonya, enganyar-me a mi i a la resta.<br />En Sandro no creu en el model esportiu. No ho ha fet mai, i no ho farà ara. S'ha cansat de proclamar-ho, de presumir-ne, de fer-ne bandera. Si ho diu ara és, simplement, perquè les enquestes li desaconsellen, perquè li diuen que la gent si que hi creu en aquest model.<br />Per tant, deixant apart que tots sabem que en Beguiristain no dura amb ell ni 5 minuts, tots també sabem que dissimularà el proper any i que a partir d’aquí anirà virant, lentament, fins acabar on ell vol. Això si els resultats acompanyen, si els resultats són dolents, tot es precipitarà més ràpidament i el canvi fins on com ell ho veu i creu, serà més ràpid. I jo no vull, per res, anar on ell vol. Encara que vagn maldades.<br />A més, em produeix “malrotllo” el veure que algú que es guanya la vida amb aquest negoci, i pogui participar d’una manera tant determinant i, a més, dirigint el meu club. </div><div align="justify"><br />Ferrer... </div><div align="justify">Bé. En Laporta li dona suport i l’ha escollit com el “substitut”. Tots hem vist com ha anat aquest fet i, simplement, només puc dir que és un altre error per afegir a la llista d’errors d’en Laporta, que és, no ho amago, força remarcable.<br />Benedito? No hi dedicaré gaire temps. Cal destacar que ha plantejat la campanya d’una manera excel·lent i que crec que traurà un resultat realment sorprenent, però qu a la vegada espero que no prou sorprenent. Ha trobat el seu camí, diferent a la resta, i farà mal. Malgrat això, no m’agrada, el considero un pas enrere, un retorn a un estil per a mi ja descartat. és aquella retirada a un Sanchez-Llibre...</div><div align="justify"><br />Ingla? Doncs sí. Sí per ell, però sobretot per l’equip que ofereix juntament amb en Soriano i en Godall. Que hi ha molts però’s? Doncs segurament sí, més ben dit, sí que hi han però's, però malgrat aquests però’s és, amb moltíssima diferència, qui menys espatllarà el que ja hi ha.<br />Que no serà igual que amb en Laporta?<br />Clar que no serà igual.<br />En Laporta, amb tots els seus defectes i tots els seus errors (que en són bastants) ha estat, és i seria, el millor president actualment pel Barça. </div><div align="justify">Per què? Perquè els seus encerts són moltíssims i, sobretot, dificilíssims.<br />I això ho sabem tots, tant els que ho diem, reconeixem i admirem, com els que ho neguen i l’odien.<br />El que ha fet amb el Barça des de el 2003 no sé qualificar-ho d’altre manera que miracle. Ni les meves previsions més optimistes i somniadores ho haguessin arribat a imaginar ni de lluny.<br />Estic segur que Ingla i companyia seran un gran relleu i, segurament, milloraran el club, si el vent segueix bufant a favor. Si per el contrari van maldades, tinc dubtes si sabran tenir la clarividència, determinació i seguretat d’en Laporta.<br />Però encara tinc moltíssims més dubtes per la resta. Més ben dit, per la resta, donat el cas, simplement, tremolo. Ho desfaran tot.<br /><br />Per tant, sols us vull dir una cosa:<br />Penseu-ho bé.<br />És un miracle ser on som.<br />Penseu bé que el relleu, ha de garantir que seguim on som el màxim de temps possible.<br />I sí, per aquelles coses que passen en el futbol (i passaran) , tenim un impàs, si us plau, no ho desfem tot.<br /><br />Salut companys, i.... Visca el Barça!!!!<br /><br /><br />PS. Com haureu vist, no he fet cap referència al independentisme sense complexes amb el que en Laporta ha impregnat el Club. I si no ho he fet és, simplement, perquè sé que això no hi ha ningú que ho continuí. Però també sé que, segurament, qui més s'hi acostarà seran Ingla i companyia.<br />De Laporta, senyors, només n’hi ha un. Per lo bo i per lo dolent, però només un. </div><div align="justify">Per això, per tot plegat, i malgrat tot: Ingla. Sense dubtes.</div><div align="justify">No hi ha color.</div><div align="justify"> </div>L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-12806919503852100822010-02-12T22:30:00.007+01:002010-02-12T22:55:38.941+01:00Cor trencat, perdut. Desorientat.<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiqqPASOkEfADX_NITITFtVywsEH3vEgzn9sGX1Qe6xB05I0OaVhKhEVAkgJH2wxv53CAVQfixEF5H23QxnkMJL_aSfbC_jzAxH1kMn_Jy4IVCmKwWB9NGIyZEVx3dolsoB8_4KEuvcA/s1600-h/cortrencat.jpg"><img style="MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 124px; FLOAT: left; HEIGHT: 83px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5437473199568579074" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjiqqPASOkEfADX_NITITFtVywsEH3vEgzn9sGX1Qe6xB05I0OaVhKhEVAkgJH2wxv53CAVQfixEF5H23QxnkMJL_aSfbC_jzAxH1kMn_Jy4IVCmKwWB9NGIyZEVx3dolsoB8_4KEuvcA/s200/cortrencat.jpg" /></a> Molts posts meus reposen, últimament, en estat d’esborrany.<br />De fet, n’hi reposen masses.<br />El darrer reposa, encara, intentant desgranar, ordenadament, l’esquizofrènia reagrupada del 30 de gener.<br />Per tan, deixem-los reposar en el seu bucle infinit, i superem-los momentàniament, amb el dia a dia, atacant el que ara mateix em balla pel cap.<br />Laporta sí, Laporta no.<br />La gran pregunta.<br />Un, que és ingenu com ningú, i idealista sense límits, somiava fa uns mesos, de fet no gaires més de quatre, amb un Reagrupament fort (entre 4 i 5 mil associats) i un Laporta amb ganes de participar.<br />Laportista com soc (i no me’n he amagat) des d’un principi, no esquivava els dubtes amb el personatge, i totes les meves il·lusions passaven per un Reagrupament fort de collons, pactant amb un Laporta interessat en trobar el seu espai.<br />La dinàmica reagrupada dels darrers mesos (d’ençà el congrés de l’octubre) desmuntava les meves il·lusions, dia a dia, poc a poc, però amb incomprensible constància.<br />Incomprensiblement, Reagrupament semblava adormir-se en el seu efímer èxit de naixement, esperant només l’arribada del “salvador” Laporta.<br />Preocupant.<br />Si amb això no n’hi havia prou, Reagrupament (Rut i Carretero) anuncien, immersos en mig de la grisor auto-creada, que les primàries de Reagrupament seran el 21 de Març i en circumscripció única (per més que ara vulguin dissimular o desmentir).<br />Quan sento l’anunci, quedo perplex. O bé és una jugada per evitar Laporta (no li donen temps a afegir-se al projecte), o bé és sols un pas més per demostrar la pròpia feblesa i buscar, per l’abril o maig, una unió amb Laporta repartint, com es pugui, les cadires.<br />La jugada (el 21 de març) em descol·loca, juntament amb forces companys.<br />Què passa?<br />El Laporta multiplicador que havia anunciat en Carretero el setembre, es convertia en el Laporta rebutjat o en el Laporta salvador d’una opció auto-aturada.<br />Els fets lamentables del 30 de gener, m’acaben de descol·locar.<br />De primeres, penso que és la mort del moviment reagrupat. Sense més.<br />De segones, penso que és l’efecte col·lateral per desempallegar-se d’en Laporta, avançant unes primàries amb forma, i fons, deshonestes.<br />De terceres, penso que és l’efecte col·lateral d’un pacte amb un Laporta al 50%. És a dir, 5 escons per a tu, i 5 per a mi. Per tant, em moc per escollir els 5 que jo vull.<br />També pot ser que de terceres, vist el daltabaix creat amb el testicular 30 de gener, la opció Laporta, descartada premeditadament, passi a ser el bot salvavides, l’excusa improvisada, per sortir del merder on s’han fotut.<br />No ho sé, però aquesta Laporta dependència (tot i ser favorable al personatge) em preocupa amb gran desconcert.<br />Ni preveia aquesta fórmula d’unió, ni m’he la imaginava.<br />Preveia una unió des de la força d’un Reagrupament desplegat amb tota la potència que duia concentrada. Una unió que signifiqués l’efecte multiplicador anunciat.<br />Ara veig, però, un Reagrupament afeblit cercant (al preu que sigui) el seu particular salvavides. Salvavides electoral i salvavides moral després del esperpent del 30 de gener.<br />No sé, ja ho veieu, us parla un ex-reagrupat encara en estat de xoc i profundament desconcertat.<br />De moment, no surto del victimisme i pessimisme del enganyat.<br />Em sento enganyat per aquella dona que adorava, que estimava com mai hagués imaginat. Em sento traït per amb qui havia imaginat tants projectes dins un futur esplèndid.<br />Com tot home enganyat, em sento desorientat, perdut, desesperat.<br />La odio, des de la meva més profunda decepció, però no puc encara deixar d’estimar-la, no puc encara deixar d’amoïnar-me pel seu futur. Sé que m'ha traït, m'ha enganyat, però no veig cap més dona tant bonica com ella. la odio. L'estimo.<br />Tinc el cor trencat, adolorit, i el meu pensar resta presoner d’aquest sentiment, incapaç encara d’analitzar i opinar lliurement. </div><div align="justify"><br /><br />Salut a tots i, sobretot, molta Independència (carregada d’idealisme i llibertat).<br /><br />Visca la terra!<br /><br /></div><div align="justify"></div><div align="justify"><br /><br /></div><div align="justify"></div>L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-73006056790972963202010-02-03T02:11:00.002+01:002010-02-03T02:22:48.862+01:00Intimitats desagrupades<p align="justify">No sé perquè fa temps que no he tancat aquest bloc.<br />Primer, després de la derrota d’en Carretero a les eleccions d’ERC, després per cansament de dir sempre el mateix, observant un país abatut i sense alternativa.<br />De sobte, en Carretero fa el pas i decideix oferir el que el país necessita i el que molts reclamem.<br />Segueix l’abandó del bloc, però aquest cop per què contradic els meus principis de no militància en partit polític i m’associo a Reagrupament. No escric, perquè treballo. M’implico a fons, formant part de junta comarcal. I treballo i treballo. I gaudeixo treballant per les idees en que crec fermament. Soc un privilegiat per poder lluitar per les meves conviccions més profundes.<br />De fet, fa temps, molt de temps, que tinc escrit com esborrany el darrer post, el del comiat.<br />Un dia, vaig agafar aquest esborrany i el vaig publicar, programant-lo, ves a saber per què, per després de 7 dies.<br />Aquella setmana vaig tenir indicis que es van afegir a la sensació de que alguna cosa no anava bé. Un post del Cimera, <a href="http://cimeraextra.blogspot.com/2009/11/silenci.html">Silenci</a>, em va posar en alerta i vaig publicar dos posts (<a href="http://cristoni.blogspot.com/2009/11/reagrupament-el-que-i-el-com.html">un</a> i <a href="http://cristoni.blogspot.com/2009/11/autoexigencia.html">un</a>), cercant una mica d’autocrítica per espavilar al personal. M’hi vaig sentir incòmode, incomprès amb alguns comentaris (un em va saber greu, perquè creia que em respectava), estrany, i vaig tornar al silenci.<br />La meva lluita era ara al carrer, no calia perdre temps al bloc. Si no em sentia lliure er opnar, millor no fer-ho.<br />Vaig tornar a editar el post de comiat, per deixar-lo, altre cop, com a esborrany.<br />Me’n alegro d’haver-ho fet. Almenys, m’ha servit ara per poder esbravar-me.<br /><br />La matinada de diumenge, em va servir per donar el meu modest suport públic als <a href="http://cristoni.blogspot.com/2010/01/gracies-per-patritisme-i-dignitat.html">4 valents</a> que van saber defensar uns principis, una forma de funcionar, una dignitat personal i del col·lectiu, que va ser vilment atacada. No van cedir a un xantatge, indigne.<br />No hi tenien res a guanyar, al contrari, eren conscients que s’exposaven a l’escarni i linxament públic. Però van ser fidels a uns principis. Van complir amb el que la seva consciència i la nostra associació defensava: no tot si val per un objectiu. Radicalitat democràtica. Per higiene. Per dignitat pròpia. Per què no ens val cap altre manera de fer.<br />Tinc la sort (o desgràcia) de saber forces coses de com ha anat tot. No les sé totes, faltaria més!, però en sé unes quantes.<br />No les faré públiques. Mai. No és el meu estil. No ho sabria fer. No em cal fer-ho.<br />Avui només vull explicar perquè m’he donat de baixa de Reagrupament de manera immediata, i el dolor, la tristesa i l’abatiment que he sentit al fer-ho.<br />De fet, el dolor, la tristesa i l’abatiment es van apoderar de mi dissabte per la tarda, i no sé quan de temps hauré de conviure amb elles.<br />He tingut el goig d’assistir a forces actes d’en Carretero. He gaudit amb la seva determinació, la seva contundent lògica i la seva determinació en fer realitat els dos grans (i únics) principis que ens havien reagrupar:<br /> - Independència.<br /> - Regeneració política.<br /><br />Deia que calia actuar amb radicalitat democràtica per esdevenir lliures amb tota la dignitat. Deia que no volia una Catalunya lliure convertida en república bananera. Deia que per assegurar-ho, calia pensar que tots els polítics són dolents i que cal establir unes normes, unes regles, unes lleis, que garanteixin el bon fer, que garanteixin la qualitat democràtica.<br />En Carretero va proposar, lliurement, un Reglament Intern i una Ponència Política en l’Assemblea Constitutiva de l’Associaci,ó que havien de ser la garantia i l’exemple de la transparència i sentit democràtic que predicava. Era casa seva, i era aquí on podia demostrar que, a diferència de la resta d’opcions polítiques, fèiem el que dèiem.<br />Em creia tant aquest discurs que n’he fet bandera personal per engrescar a tot patriota que coneixia a implicar-se en el nostre projecte. Els hi donava la meva garantia personal de que aquest era el camí, de que no fallaríem i de que ara, tocava fer el pas.<br />Aquest dissabte el Sr. Carretero va tirar per terra tot això de la manera més barroera possible. Pels meus (seus) collons. Em va deixar en pilotes davant de tothom. A mi i als més de 3000 associats de Reagrupament.<br />Ho va fer sense el més mínim escrúpol, sense el més mínim mirament, amb el màxim dels egoismes i menyspreu.<br />Tot el que havíem aconseguit de crèdit i de suport s’arrossegava i destruïa ara per terra, en uns putus segons, només per donar mostra de la seva autoritat.<br />No soc capaç de recordar que ningú mai m’hagi fallat d’aquesta manera.<br />I el més greu, és que no li calia fer-ho.<br />Era i és (ha quedat més que demostrat) el líder del moviment. Sense ell no té sentit. Tots li hem donat el suport i la confiança. Unànimement. Va aprovar a l’Assemblea el que va voler. Podia haver escollit un altre model. Ningú hauria dit res. Va escollir aquest, i se’l ha passat pel forro sense cap dubte ni mirament a la primera que ha pogut.<br />Estava convençut de que la seva autoritat era moral. Així se l’havia guanyat. Llastimosament, per ell, l’autoritat és molt més primitiva.<br />Puc admetre que demanés algunes dimissions (de-ma-nar), però mai, mai podia exigir-les, i menys amb un xantatge indigne i amoral. Es dirigia a càrrecs electes. No hi tenia dret.<br />Tenia una gran majoria de la Junta al costat i la pràctica totalitat dels associats.<br />Podia, si volia, controlar les veus discordants de mil maneres. Ni necessitava, ni calia, ni ens mereixíem l’escarni públic. L'escarni a ells era escarni per a qui els vem escollir.<br />No puc compartir ni un minut més aquesta manera de fer. Amb aquest final de triler barato, de jugador de pòquer de bar de mala mort.<br />En Carretero posava en Guardiola d’exemple. Ara m’ofèn la idea. En Guardiola és exemple de perseverança, de bon fer i de lleialtat a uns principis, als que mai, en cap circumstància, ha renunciat. Cerca la victòria, però sap i demostra que no és necessari renunciar al que un creu per aconseguir-la. Tot el contrari, si no ho fas, la victòria té el millor dels sabors. Et dignifica. T’omple d’orgull i esdevens exemple.<br /><br />Vaig ser a la reunió coordinadors de dilluns a Sant Boi. Moltes veus es van sentir, de tots colors. Moltes, se sentien com jo. La majoria, però, preferien seguir.<br />Van escollir la sortida més pragmàtica per no matar el moviment.<br />Jo no podia acceptar-la. Precisament per no haver-me d’empassar gripaus no havia entrat mai en cap partit. I si ara toca empassar-se’n un, faig el pas enrere, amb permís. No estic fet per això.<br />Sort.<br />Espero que tingueu sort, molta sort. Sou gent honrada, digne. Espero que us en sortiu.<br />El precedent, però, és perillós.<br />Ha guanyat pel seus collons. Tothom s’ho ha empassat tot. Ara ja tothom ho té clar. Amb ell o contra ell.<br />L’acceptació de la injustícia marca el futur.<br />Que tingueu sort els que seguiu. Espero estar totalment equivocat i que això hagi estat excepció d’un conducta futura impecable.<br />Espero que aquest no sigui l’inici del camí cap enlloc.<br />Espero que a Reagrupament no li passi com la dona que és maltractada pel seu marit per primera vegada i calla. Perquè quan això passa, posa més fàcil el segon maltractament. I quan arriba el tercer, ja està preocupada per haver fet allò que el fa enfadar i se sent culpable. I el camí, ja té difícil final i sortida.<br />Tant de bo m’equivoqui i aquestes reflexions siguin, simplement, reflexions d’un idealista purista.<br /><br />Si algú ha tingut la santa paciència d’arribar fins aquí, gràcies per haver-me escoltat.<br />Necessitava fer-ho i dir-ho.<br />I disculpes també, perquè el text tindrà forces errades, tan ortogràfiques com d’expressió, però no vull, no em ve de gust, rellegir-lo i corregir-lo.<br />Ha de ser tal com raja. D’una tirada.<br /><br /><br />Visca Catalunya Lliure<br /><br /><br />PS. Tot i que no toca en aquest post, doncs ja ho vaig fer en l’anterior, no puc evitar donar les gràcies als 4 valents que van saber resistir-se a creuar una de les línies (vermelles) que mai s’havia d’haver creuat. No es mereixien això. I en particular a l’Emili, agraït pel seu treball, esforç i confiança, i a en Francesc, amb orgull per l’amistat i aventures compartides.<br /><br /> <br /><br /> </p>L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-349234467814216292010-01-31T00:10:00.009+01:002010-01-31T12:24:51.430+01:00Gràcies: per Patriotisme i Dignitat<div align="center"><em><span style="font-size:85%;">Post d'urgència.</span></em></div><div align="center"><em><span style="font-size:85%;">Perdoneu les pobres paraules, mal combinades.,</span></em></div><div align="center"><em><span style="font-size:85%;">però malgrat la tristesa del moment, volia fer-les. </span></em></div><div align="center"><em><span style="font-size:85%;">Espero no reflecteixin el meu sentiment de tristesa i confusió. </span></em></div><div align="center"><em><span style="font-size:85%;">En el fons, porten l'alegria dels amics, de la gent com cal, de la dignitat i el patriotisme. </span></em></div><div align="center"><em><span style="font-size:85%;">Aquests valors, avui no són un miratge. </span></em></div><div align="center"><em><span style="font-size:85%;">Són reals.</span></em></div><div align="center"><em><span style="font-size:85%;">Existeixen.</span></em></div><div align="center"><em><span style="font-size:85%;">Avui, uns amics, m'ho acaben de mostrar.</span></em></div><div align="justify"></div><div align="center">...</div><div align="center"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify">Avui és un dia trist. Molt trist.<br />Alguns el veiem a venir, de fa setmanes.<br />Inexplicablement, tot es torça a partir de l’octubre.<br />En busco la causa, en busco el per què, però no el trobo.<br />Estic molt trist, profundament trist.<br />Però a la vegada estic orgullós, molt orgullós dels companys que, patint en primera persona, han sabut mantenir l’esperit que ens ha mogut a tots.<br />Estic orgullós d’haver tingut el seny d’haver votat els quatre valents que han sabut aguantar la decència. Quatre valents que sabria defensarien fins a les últimes conseqüències allò per el que ens vem mobilitzar.<br />Reagrupament és molt més que un partit més.<br />Reagrupament és l’altre cosa que calia al país. Reagrupament és la veu d’un moviment profund d’un país moribund.<br />Reagrupament és el patriotisme, la dignitat i, per sobre de tot, l’honestedat amb la gent, amb el poble.<br />En Carretero n’és l’impulsor, però això no li donava dret a trair el moviment. Ens devia lleialtat i respecte. Ens va prometre no trair-nos. Hi ho ha fet a la primera de canvi.<br />Els que hi hem cregut, els que ens hem mobilitzat, els que ens hem mullat, ho hem fet per patriotisme. I per dignitat. I ningú, ni en Joan Carretero, té dret a ignorar-nos, a trair-nos.<br />No. Tot no si val. A altres llocs, potser sí, a Reagrupament no.<br />Va contra la nostra essència, la nostra raó de ser.<br />Gràcies companys per ser com sou.<br />Gràcies per haver aguantat sense res a guanyar.<br />Gràcies per haver defensat a tots els que hem cregut amb aquesta idea.<br /><br />Sr. Carretero, us he sentit dir molts cops que, la idea de Reagrupament, era l’única bona i vàlida. La única sortida. I que si vostès s’equivocaven i no sabien dur-la a terme, el fracàs seria de vostès i no de la idea.<br />Sr. Carretero, avui heu escenificat el vostre fracàs, però com bé dieu, no el fracàs de la idea. El seu comportament, el jutjarà la Història. Heu contribuït al desencís d’un poble tocat. Vostè mateix.<br />I no el planyo, perquè si li queda alguna resta de consciència, no crec que pugui dormir el que li queda de vida. Merescut s’ho tindrà.<br />Heu fet mal, molt mal, i el futur immediat en marcarà la mesura.<br /><br />Quatre valents han evitat que Reagrupament s’equivoqués tant com vostè. Quatre valents han salvat l’honor a 3300 reagrupats.</div><div align="justify"></div><div align="justify">Per Patriotisme i Dignitat. </div><div align="justify"></div><div align="justify">Molts el vem creure, per això hi som. Llàstima que vostè no. Només era un esquer, s'em escapa saber el per què de l'esquer. Espero no s'hagi venut l'ànima als espanyols, ningú els hi haguès fet millor servei, espero que sigui per simple demència, i no per malícia.<br /><br />Gràcies amics per ser-hi. Gràcies per defensar-nos.<br />Estarem amb vosaltres fins on calgui. </div><div align="justify">Per sempre.</div><div align="justify"><br />Visca Catalunya.</div>L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-82876036472284668712009-11-25T23:43:00.005+01:002009-11-25T23:43:00.254+01:00Autoexigència<span style="color:#663333;"><em><blockquote><p align="justify"><span style="color:#663333;"><em>(Tinc escrits de fa alguns dies una sèrie de posts arrel del post </em></span><a href="http://cristoni.blogspot.com/2009/11/reagrupament-el-que-i-el-com.html"><span style="color:#663333;"><em>Reagrupament: el què i el com</em></span></a><span style="color:#663333;"><em> que no trobo el moment de publicar. Dubto. Els vull repassar i, de moment, resten a l’arxiu com esborrany. Veig que si trigo una mica més a publicar-los, ja no caldrà, doncs l’actualitat els caducarà. Així dons, avui allibero aquest, sense repassar ni corregir. Potser dels altres tres, n’allibero algun més... o els esborro. Ja veurem. Dic això per explicar que potser alguna part ha quedat caducada pels darrers esdeveniments. Si és així, ho celebro. Escric això, també, per deixar clar que el que veureu, no són crítiques torracollons, o almenys us asseguro que no ho volen ser, només és, potser, una bafarada d’esperit crític, amb voluntat decididament constructiva, que crec que està en l’ADN dels que ens hem reagrupat i de l'Associació mateixa.)</em></span></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p><p align="justify"></p></blockquote></em></span><div align="justify"><em><span style="color:#663333;"></span></em></div><div align="justify"><em><span style="color:#663333;"></span></em></div><div align="justify"><em><span style="color:#663333;"></span></em></div><div align="justify"><em><span style="color:#663333;"></span></em></div><div align="justify"><em><span style="color:#663333;"></span></em></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify">El Setembre del 2007 vaig escriure aquest <a href="http://cristoni.blogspot.com/2007/09/jo-militar-en-un-partit.html">post</a> on explicava perquè no havia militat mai en cap partit (malgrat les moltes oportunitats que havia tingut per fer-ho) i perquè no ho faria mai.<br />Fent honor al títol d’una pel·lícula d’en James Bond (<a href="http://www.klast.net/bond/nsna.html">Never say never again</a>), fa sis mesos em vaig menjar les meves paraules, associant-me a <a href="http://www.reagrupament.cat/novaweb/">Reagrupament</a>.<br />No n’estic pas penedit, si no tot el contrari, n’estic orgullós.<br />Tot i haver fet el contrari del que sempre havia dit, crec que rectificar, canviar, és sempre una virtut, si és el fruit de la reflexió personal.<br />Reagrupament representa la voluntat, inequívoca, de fer política i de fer-la d’una altra manera.<br />Reagrupament és un moviment, valent, per redreçar el rumb d’un país “perplex”.<br />Reagrupament és autoexigència portada fins les darreres conseqüències. Autoexigència en un mateix i autoexigència en el país.<br />Som els únics responsables (els catalans) d’estar com estem i de ser on som.<br />Ens han posat un caramel al davant (l’Estat de les Autonomies) i hem picat, com a país. Ens han portat a jugar al seu terreny, i ens hi hem avingut. Sabem que juguem una partida amb les cartes marcades, i som incapaços de denunciar-ho i aixecar-nos de la cadira.<br />Reagrupament és autoexigència perquè ens assenyala com a culpables de participar en el joc pervers. Reagrupament és autoexigència perquè ens reclama donar el cop sobre la taula, i començar d’una punyetera vegada a jugar la partida del nostre futur.<br />Reagrupament és autoexigència perquè ens recorda que sols depèn de nosaltres, la nostra llibertat.</div><div align="justify">No més excuses, no més quedar-se casa, no més deixar d’exigir el que és just.<br /></div><div align="justify">De la renúncia a aquesta responsabilitat, uns en diuen que és fer política.<br />Si us plau, ja heu pervertit masses paraules i idees, per a pervertir també aquesta. L’única política que és així és la dels covards i els poca-cosa. N’hi diuen política, però no és més que l’art de sobreviure fugint de la responsabilitat envers la col·lectivitat que es representa. Responsabilitat per no revoltar-se contra la injustícia, el menyspreu i l’espoli que pateix la societat a la que representes. Responsabilitat per només ser paraigües foradat contra la torrencial pluja que busca dissoldre'ns.<br />Reagrupament denúncia aquesta manera de fer, ens en fa responsables, a tots, i alhora ens exigeix que assumim el nostre deure, envers nosaltres mateixos, de retornar-nos l’autoestima i la llibertat que hom necessita per a realitzar-se.<br />La Llibertat és un dret, cert, però no oblidem que també és un deure.<br />Els remeis que ens proposa són clars: autoexigència, radicalitat democràtica, honestedat, perseverança, esforç i no renunciar mai al que és just.<br />A en Carretero li he sentit dir molts cops, una frase semblant a aquesta: “tenim la raó, no hem inventat res, assenyalem el camí correcte perquè ningú més gosa fer-ho. Potser ens en sortirem, o potser fracassarem. Però si fracassem, serà una derrota nostra, dels que hem intentat transmetre-ho, no pas una derrota del que prediquem. Si fracassem, sols ho haurem fet nosaltres. Perquè els valors que prediquem, tard o d’hora triomfaran, segur, no hi ha un altre camí. Si nosaltres no ho sabem fer, altres ho provaran més endavant.”<br />Em sap greu (sí, sí, a mi també em sap greu) que molts ens tractin com uns nous vinguts al seu mon de partitocràcia, sense voler entendre que no hi volem ser, en aquest seu mon. Hem vingut, precisament, per desmantellar-lo. Parles de valors, i et responen que això aquí no toca, que aquí si fa política. Volen que siguem un més. Ens diuen que amb sort estarem presents al Parlament, i que 3 o 5 diputats serà un èxit. Que ens ho agafem amb calma, i que si gestionem bé aquests escons en les properes eleccions igual creixem.<br />No ho han entès. O sí, però els convé aquest discurs, a veure si deixem de ser autoexigents, oblidem perquè som aquí, i juguem al seu joc. Fan números, només els hi interessen els números. Uns creuen que restarem vots a Esquerra, i això farà que el Tripartit no sumi. Altres atacaran perquè això no passi, i ens diran que som de dretes, per a veure si restem a CIU. Números.<br />Aneu fent, compteu, compteu, nosaltres, com hem dit des de el primer dia, no ens conformem ni amb 3 diputats, ni amb 5, ni amb 15, ni amb 25. Volem la majoria absoluta. I tot el que no sigui això, serà que no haurem sabut fer-nos entendre prou.<br /><br />Sóc exigent amb mi, amb nosaltres (RCat) i en el país?<br />Sí, clar que sí.<br />No podia ser d’una altre manera.<br />Sí no som autoexigents, augmentem el risc d’acabar sent com els altres.<br />Sí no som autoexigents, augmentem el risc de que el dia a dia en un mon polític degradat, se’ns contagií.<br />Si no som autoexigents, deixarem de fer el que diem, i serem com la resta.<br />Si no som autoexigents, acabarem reproduint els esquemes dels altres, per pur mimetisme.<br /><br />I nosaltres, senyors, volem ser una altre cosa.<br /><br />I dit això, au vinga!, a treballar, des de la màxima exigència, per a portar a bon port aquest projecte. </div><div align="justify"></div><div align="justify">Demostrem d'una punyetera vegada qui som i com fem les coses.<br /><br />Manquen sis mesos, mal comptats, per les properes eleccions. El llistó és alt, no hi temps per més coses que per intentar arribar-hi.<br /><br /><br />MOU-TE, TREBALLA, I SI POT SER, REAGRUPA’T !!!!</div><p align="justify"><br /><br /></p><div align="justify"></div>L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-66326531691112796832009-11-11T23:45:00.005+01:002009-11-12T00:26:10.631+01:00REAGRUPAMENT: el què i el com<div align="justify">Sabeu de l’aturada (ja crònica?) d’aquest bloc, per què dir una altre cosa. Espero però, que de tan en tan, encara el visiteu i pogueu llegir això.<br /><br />Avui havia de publicar un post escrit ja fa més d’una setmana, però en el darrer minut, he endarrerit la programació de la seva publicació quatre dies més.<br />Per què us explico això? Bé, em serveix d’introducció per avui i també pel post del diumenge.<br />La causa d’aquest sobtat canvi de plans (de darrera hora) és el magnífic post d’avui dels amics del <a href="http://cimeraextra.blogspot.com/">Cimera</a>, titulat <a href="http://cimeraextra.blogspot.com/2009/11/silenci.html">Silenci</a>.<br />Magnífic per moltes raons, tot i que una em destaca per sobre totes: pel seu esperit crític.<br />És el seu segell d’identitat, com també és el segell de la majoria de l'esfera blocaire per on acostumo a navegar. I ha de continuar sent el nostre segell fins al final.<br />Sols si no renunciem a aquest esperit, podrem arribar a on tots volem i, el més important, serà aquest esperit el que marqui <strong>com</strong> volem arribar-hi.<br />Molts dels que estimem aquest país nostre, i dels que patim amb la deriva actual cap al no res, no ens hem cansat de repetir-ho: volem, cal, <a href="http://blocgran.cat/?p=471">una altra cosa</a> (brillantment explicada per el ben tornat Arnera ja fa dies), i no pararem de lluitar per aconseguir-la.<br />Aquesta <em>altre cosa</em> va començar a agafar forma, a existir com a embrió, ja fa uns anys. Com la llavor que busca assentar els seus peus en terra fèrtil per poder buscar, així, la llum del sol. La lluita i l’esforç va ser dur i llarg. Però vem perseverar.<br />Primer es va intentar assentar en les terres d’ERC, però el no trobar els nutrients mínims indispensables, l’energia d’aquella llavor va saber revoltar-se, <strong>i envoltar-se</strong>, de la força suficient per aconseguir canviar el desert per terra fèrtil.<br />Ha estat una gestació llarga, difícil, però carregada d’èxit. Èxit per saber esclatar demostrant que el <strong>com</strong> i el <strong>què</strong> si que són realment importants per esdevenir veritablement <em>una altre cosa</em>.<br />I aquí m’aturo un moment, si em permeteu.<br />Crec que la clau de l’èxit és portar a terme els dos objectius bàsics de Reagrupament (Independència i regeneració democràtica) lluint i predicant amb l’exemple. El <strong>què</strong> i el <strong>com</strong>, doncs, han de ser la nostra bandera irrenunciable.<br />El darrer exemple que explica el perquè el <strong>què</strong> i el <strong>com</strong> són la clau de l’èxit, el tenim en el Barça del triplet. Ells són la prova de que el <strong>què</strong> i el <strong>com</strong> portats a terme amb totes les seves conseqüències, tan de portes endins com de portes en fora, no coneixen ni límits ni impossibles.<br />El <strong>què</strong> el tenim molt i molt clar: Independència i regeneració democràtica.<br />El <strong>com</strong> també: radicalitat democràtica, excel·lència, honestedat, austeritat, integritat, lleialtat, treball, rigor, intel·ligència, eficiència, voluntat de servei, seny, rauxa...<br />Tot això, fruit de la combinació de l’esforç de molts compatriotes en el <strong>què</strong> i en el <strong>com</strong>, va manifestar-se el passat 3 d’Octubre al Palau de Congressos, amb un naixement, amb una presentació en societat, marca de la casa; carregada de força i esperances. En paraules de l’amic Arnau en el seu <a href="http://cimeraextra.blogspot.com/2009/11/silenci.html">post</a> <em>“L’esforç de molts compatriotes va aconseguir homologar Reagrupament a la resta de formacions, amb un in crescendo ben treballat i una posada en escena final magnífica, brutal, elegant, sòbria, contundent...”</em><br />És clar, també, que l’Assemblea Constituent, no era més que un principi, i que les veritables proves de foc comencen justament a partir aquí. Tots n’érem conscients, tots ho sabem.<br />Al Cimera, entre altres coses, critiquen aquest silenci del darrer mes, aquesta manca d’aprofitament de l’embranzida de l’esclatant naixement.<br />Tots sabem que cap al silenci ens hi condemna l’<em>status quo</em> vigent (polític i mediàtic), però també sabem que la nostra feina és la de fer-nos visibles ara més que mai. No fer-nos visibles per cridaners, si no visibles perquè realment som <em>una altre cosa</em>, som fruit de la suma del <strong>què</strong> i el <strong>com</strong>, tan intern com extern.<br />Que aquest silenci no sigui símptoma de que els nostres esforços han caigut en el parany de mirar-nos el mèlic, d’intentar ser d’alguna manera, que no pas a l’esforç únic d’esdevenir i fluir.<br />No em de voler ser res, <strong>ja som</strong>.<br />I la gràcia de tot és que som <em>una altre cosa</em>.<br />No oblidem què, qui i com, hem arribat fins aquí.<br /><br />Amb aquesta reflexió no busco cinc peus al gat, ni crido el mal temps, ni cerco tirar fum per a que sembli que hi ha foc.<br />Sols recordo d’on venim, on som, a on anem, que volem i com hi volem anar.<br />No ens podem permetre lapsus ni voltes sobre nosaltres mateixos. No es tracta d’inventar res. L’invent ja està parit. Només cal portar-lo a terme tots plegats. Sense excepcions, ni aturades, ni despits.<br />Sols vull reforçar, sumar el meu punt de vista, al post del Cimera d’<a href="http://cimeraextra.blogspot.com/2009/11/silenci.html">avui</a>. I deixar escrit el que tots ja sabem:<br />No pel fet de que Reagrupament sigui la nostra altre cosa, deixarem de ser crítics i de vetllar pel seu esdevenir. Si no tot el contrari, precisament per ser la nostra opció, ho vetllarem més que mai. Per això hi som, per això hi treballem. No ho deixarem perdre, i ni molt menys sense lluitar fins l’últim suspir.<br />Crec que aquesta sempre ha estat (i serà) la feina dels que escrivim en la particular bombolla catosfèrica.<br />Així ho diu el manifest dels <a href="http://www.blocsambestrella.cat/index.php">Blocs amb Estrella</a> en la seva nova etapa: <a href="http://www.blocsambestrella.cat/novetapa.php">Nosaltres sempre hem estat aquí</a>, i no <strong>deixarem d’estar-hi</strong> mai.<br /><br /><br />Salut companys!!!</div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify">* Per cert... jo ja m'he Reagrupat fa dies... i tu, a què esperes?</div><div align="justify">Tots som necessaris, TOTS, per ajudar a fer realitat el <strong>què</strong> i el <strong>com.</strong></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div><div align="justify"></div>L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-61019658740000673192009-09-13T14:44:00.002+02:002009-09-13T15:13:33.548+02:00Arenys (Part III: la lliçó)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQkHxsSIz4MvMmyoxsQnxFp156GfdJ9xFVNWzUykEbTOiKgUBn9pFHyKvyxBBwAUpxDdVBcLcoQSNkBMtq6zIIXDvjWeHX_k_28HE3JHbT4l0zqKDh83MFkc86OGvatg4VpFtIxSSXQA/s1600-h/2_316.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 316px; DISPLAY: block; HEIGHT: 276px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5380939469425564898" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQkHxsSIz4MvMmyoxsQnxFp156GfdJ9xFVNWzUykEbTOiKgUBn9pFHyKvyxBBwAUpxDdVBcLcoQSNkBMtq6zIIXDvjWeHX_k_28HE3JHbT4l0zqKDh83MFkc86OGvatg4VpFtIxSSXQA/s400/2_316.jpg" /></a><br /><div>Sembla que tot va com havia d’anar. Espero que segueixi així el que queda de dia.<br /><br />Gràcies Arenys. Gràcies de debò. Heu trencat el foc, heu fet una primera passa, ens heu alliçonat per partida doble.<br />Ens heu alliçonat de com s’han de plantejar les coses, de quan d’important és tenir clar l’objectiu, de com n’és de necessari de tenir clar el què, el quan i el com s’han de fer les coses. Ni un Estat pressionant i intentant espantar us ha fet moure ni un mil·límetre el vostre objectiu.<br />Heu estat llestos, eficients, pacients i persistents.<br />Gràcies, ara ja sabem que hem de fer des de la societat civil per portar a bon terme les nostres iniciatives.<br />Gràcies per haver-nos mostrat les febleses, les misèries de l’Estat “democràtic” que ens domina.<br />Gràcies per mostrar-nos com n’és de senzill que els espanyols es retratin solets davant la resta de democràcies europees i mundials.<br /><br />Gràcies per alliçonar els nostres representants polítics. Si persisteixen en les seves renúncies col·lectives en favor dels seus interessos personals, ho farem sense ells.<br /><br />Gràcies Arenys per la lliçó.<br />No l’oblidarem i no dubteu que recollirem el relleu.<br /><br /><br />Salut companys!!!!</div>L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-23678761191152354252009-09-11T08:36:00.003+02:002009-09-11T09:09:09.360+02:0011 de SetembreEns veiem a Barcelona.<br /><br />Visca Catalunya!L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-81549793137801744852009-09-10T23:20:00.002+02:002009-09-10T23:37:01.846+02:00Arenys (Part II: el perill)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMeK6OjxDY8I1xq0oML-97AwPpSbyXywyE5kWVpNSq2u1G6TCp6XQWTLeTXvIK0ONytFLO8IpyrJuwZzbBeqsgNoTLSJiy0YMD9adqW5TzVMtPjjJ1MWOvZT8T1D8pNNyAOari2utZ4A/s1600-h/trampa.gif"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 350px; DISPLAY: block; HEIGHT: 229px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5379599791362895922" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjMeK6OjxDY8I1xq0oML-97AwPpSbyXywyE5kWVpNSq2u1G6TCp6XQWTLeTXvIK0ONytFLO8IpyrJuwZzbBeqsgNoTLSJiy0YMD9adqW5TzVMtPjjJ1MWOvZT8T1D8pNNyAOari2utZ4A/s400/trampa.gif" /></a><br /><div align="justify">Ahir prometia una segona part sobre Arenys. I, sense que serveixi de precedent, aquí està.<br />Ahir explicava la il·lusió que em fa Arenys.</div><div align="justify">Avui, la por que em fa, Arenys. Sí, sí, por.<br />Intentaré ser breu, que demà ens espera un dia llarg. Ofrena a Casanova, Acte d’<a href="http://www.reagrupament.cat/novaweb/index.php?option=com_content&task=view&id=1126&Itemid=1">Homenatge a Moragues</a>, arrossada i mani. Tot, amb familia al complert.<br />Doncs el que deia, em fa por, Arenys, que voleu que us hi digui.<br />Ahir parlava de la llum i esperança que m’ha donat la consulta d’Arenys. Però parlava del qui ho ha fet possible i del com ho han fet.<br />Parlava de victòria, abans de jugar el partit. </div><div align="justify">I només dient això, em venen les pors. Tots sabem que no es bo celebrar abans d'hora.<br />Però els catalans (alguns), a voltes (masses) semblem rucs. I no em refereixo als companys de la MAPA, ni a les entitats cíviques que hi seran presents. No, no parlo per a ells. Em consta (ho demostren) que saben on són, on van i que pot passar (o no) diumenge. </div><div align="justify">Parlo per la resta, especialment per els polítics (i la colla de siwanes que porten al darrera, sí, sí, aquells siwanes “alliberats” o desitjant de ser-ho). Aquests que hi van a la recerca d'un titular o una portada, que els rescabalin dels ridículs fets fins ara.<br />Ara només toca anar a Arenys, a donar suport, a donar les gràcies i a aprendre. No toca anar-hi en manada rere una pancarta cara pagada pel partit. Pensen que així netegen consciències (no les seves, que no en tenen, si no dels que els segueixen, que encara els en hi queda alguna engruna). Hi van presumint, com dient: “anem a controlar, a vetllar, a presumir, a treure pit”, quan en realitat només hi van a netejar consciència i a fer veure que hi tenen alguna cosa a veure, que d'alguna manera és gracies a ells. Fan més riure que el Màgic Andreu quan es penja les medalles. Encara no entenen que si hi ha Arenys és precisament per el que ells no han fet.<br />Doncs no macos, pel que fa a mi, no feu res més que confirmar-me allò que ja vaig dir fa quasi un any, no sou més que uns espanyolistes més, i no em refereixo a espanyols, això no en sou, només els hi doneu suport, si no espanyols com a pericos. Creieu que guanyeu un partit (i el partit, si es guanya, serà malgrat a vosaltres) i penseu que ja aneu a la UEFA.<br />No enteneu res, i sou més babaus, falsos i estúpids del que em podia imaginar.<br />Encara no enteneu que aquesta festa és per culpa vostra? Aquesta festa és causa directe a que heu tallat les ales a un altre iniciativa quasi idèntica sorgida també (de qui si no?) de la societat civil per a omplir el buit que creen les vostres renúncies.<br />Heu oblidat, precisament ara que es mostren tal i com són, com són i com actuen els espanyols?<br />Creieu de debò, babaus, que els espanyols permetran (sense fer-hi res) que el diumenge sigui una festa del civisme, la democràcia i la llibertat?<br />De debò us ho penseu?<br />300 anys no són suficients per veure’ls venir?<br />Espanya no s’amaga. En Partal ho recordava <a href="http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3628859">ahir</a>. Ells són així. I diumenge, tenen l’oportunitat d’or de intentar demostrar al mon que tenen raó: independència i violència van junts, són el mateix.<br />I ho provaran de dues maneres:<br />- En la primera tenim la Falange provocant, a veure si algun imbècil, d’aquest que van allí a figurar, a sortir a la tele, pica.<br />- En la segona, seran més subtils, més bruts, més tal com són. O no creieu que els que són capaços de crear un GAL no seran capaços de assegurar-se que uns pocs, molt pocs, personatges amb estelades al coll i la cara tapada (siguin o no independentistes) cremin containers o protagonitzin una esbatussada? De debò us ho creieu que no ho tenen ja preparat o pagat? De debò creieu que no tenen com a objectiu que TV3, les televisions europees que vinguin i les fotos dels diaris no siguin aquestes? De debò creieu que els espanyols no saben que aquesta és la manera de guanyar el partit en el darrer minut (com ho fa el Madrid) de penal injust? De debò creieu que no gosarien utilitzar aquest brut camí per guanyar i anul·lar amb un sol cop tot el que haguem guanyat fins el dia 12? Pot haver-hi una manera més senzilla i ràpida per a salvaguardar la seva sagrada unitat? 300 anys no han estat suficients per a que tinguem això claríssim?<br />Sé que els d’Arenys i els normals que serem allí al dia 13 en som conscients, i no sé com (o sí) però vigilarem, delatarem, denunciarem qualsevol acte de qui sigui que pugui col·laborar amb els objectius espanyols.<br />Espero que els idiotes que aproven pressupostos (siguin de l’Aznar o del ZP), que celebren finançaments de l’engany, que presumeixen de Lleis de la Dependència que només resten competències, que llueixen traspassos com els de la RENFE sense ni un euro al darrera, que inauguren terminals de l’Aeroport només per a sortir en la foto, ni que sigui aguantant els anells, aquests, no siguin tant imbècils com per no fer necessària la segona opció dels espanyols per que cauran de quatre potes en la primera, reaccionant en manada a la més mínima provocació i posant-los el titular i les portades que volen en safata. Espero que no espatllin la festa.<br />Sàpiga el que hi vagi, que si un servidor veu apropar un llumí a un container, o un intent de fer barricades, una sola crema de bandera, o un sol cop de puny a qualsevol subnormal de la Falange, tindrà un problema amb mi. I no serà un problema de violència, serà un problema amb la policia (el faré detenir) i tindrà un problema de vergonya pública, per que el seu nom serà conegut per tothom com a col·laborador dels espanyols per a rebentar l’acte. Qui hi col·labori, ja sigui a sou dels espanyols o per manca total de cervell, quedarà retratat de totes les maneres que es pugui imaginar i per a molts anys.<br />Respecte per Arenys, respecte per els seus ciutadans. És la seva festa, la volen compartir, però no els hi rebentem. És casa seva. Ells l’han preparat, ells la fan possible, ells l’han de gaudir. El trionf és seu, i nosaltres hi serem per qué volen que anem a celebrar-ho amb ells. Si us plau, aquests que aneu allí a buscar coses, no col·laboreu a rebentar l'acte.<br />No siguem imbècils.<br />No celebrem res abans de tenir-ho entre les mans.<br />No menyspreem els espanyols.<br />Fem que la foto del dia 13 sigui la que nosaltres volem i no la que els espanyols busquen.<br /><br />Obriu els ulls, estigueu atents, actueu a la primera (en la denúncia i en el cessament de qualsevol acte violent) i la jornada serà històrica. </div><div align="justify">Feu fotos, filmeu, observeu.</div><div align="justify">Sigueu tant llestos, com ho estant sent els d'Arenys.<br />No digueu blat fins que sigui al sac.<br />Fins avui tot ens va a favor. No ho espatllem. No permeteu que ningú ho espatlli.<br /><br />Salut companys i feu posible que tots gaudim de la festa!!!!</div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div>L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-68565290598829322822009-09-09T21:49:00.005+02:002009-09-10T00:37:31.676+02:00Arenys (Part I: la victòria)<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigWYWYiGwKRklxaFz7xwI7Pb2xGwiCScWO1vi1c9KcXDFv7PWDOaUI1NCRWNGryWgAXB4VALPxvBVEVycNsh2BrtfTeE11cIIBh3kY9kN23Huh2eicKrZxdzFENdf_Z7zDiHvQrg-1PA/s1600-h/are%C3%B1ienses.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; DISPLAY: block; HEIGHT: 301px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5379560337774734050" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigWYWYiGwKRklxaFz7xwI7Pb2xGwiCScWO1vi1c9KcXDFv7PWDOaUI1NCRWNGryWgAXB4VALPxvBVEVycNsh2BrtfTeE11cIIBh3kY9kN23Huh2eicKrZxdzFENdf_Z7zDiHvQrg-1PA/s400/are%C3%B1ienses.jpg" /></a><br /><div align="justify">De les moltes iniciatives i dels molts esdeveniments que ha viscut el nostre país aquest any, per a mi, les que més m’han sorprès, les que m’han enganxat per sorpresa, les que m’han obert una llum, un camí, les que m’han omplert d’energia i esperança en nosaltres mateixos, són, sense dubte, la trajectòria del 2009 del Barça d’en Laporta i en Guardiola i la consulta popular promoguda a Arenys de Munt per aquest 13 de setembre.<br />Molt s’ha escrit i molt s’ha opinat sobre la iniciativa de la MAPA (Moviment Anyerenc Per l’Autodeterminació) d’Arenys. Molts d’aquests escrits han estat oportuns, fins, acurats, punyents, assenyats. En podria enllaçar molts, però amb en d’en <a href="http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3626528">Partal</a> o en d’en <a href="http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/espanya_contra_arenys_de_munt.html">Víctor Alexandre</a>, n’hi ha prou per justificar el que escric.<br />També s’ha opinat, comentat i s’ha intentat treure pit (i marcar paquet) i sortir a les fotos i guanyar titulars de premsa, pels de sempre, encapçalats (com no!) per representants de CIU i Esquerra, en una exhibició més de lo il·limitada que pot arribar a ser la absència de vergonya en la política. Espero que entengueu quan no enllaci algunes d’aquestes declaracions.<br />S’ha de tenir barra per rebutjar una iniciativa legislativa popular per una unanimitat (junt amb PP i PSOE) per a realitzar un referèndum, amb la mateixa pregunta que ara fa Arenys, per apuntar-se al carro que uns altres han sabut fer, sols tres mesos després. S’ha de tenir barra, cara dura. S’ha de ser poca cosa moralment, i s’ha de tenir una manca de dignitat i escrúpols que escapa a la comprensió de qualsevol que no sigui un barrut o un penques.<br />Arenys ha estat el segon gran exemple de l’any. Ha estat el segon fet que ens assenyala el camí a prendre per recuperar la dignitat i la llibertat que la Història ens déu.<br />El primer, com he dit al principi, ha estat el Barça, ressorgint d’entre la cultura del poc esforç, on era presoner, amb una exhibició de catalanitat sense complexes, tant sense complexes que ha sabut fer bandera i virtut dels valors que ens caracteritzen de sempre, per posar-nos el mon (futbolístic) a la butxaca. Hem triomfat per haver sabut reconèixer la força que tenim si som el que som, dignament, sense amagar-nos. Ens han demostrat que si explotem el que som, si en fem virtut, l’èxit el tindrem més a l’abast. Tots ho sabíem a nivell individual, ells ens ho han fet saber a nivell col·lectiu.<br />Arenys ens ha ensenyat que no cal fer el ridícul marcant paquet amb declaracions per després actuar o fer-se enrere a la més mínima. Ens han ensenyat que amb només nosaltres mateixos, podem ser llestos, audaços i saber on hem de concentrar els esforços: en el punt feble de l’enemic.<br />Arenys ha demostrat que no cal parlar tant. Cal pensar, preparar i executar aquelles accions que ens ajuden a aconseguir els objectius. No calen diners ni grans operacions de màrqueting. Només cal saber qui ets, on ets, que vols i contra qui lluites. Han sabut picar on Espanya no pot evitar respondre com el que són. Han sabut picar allí on ells solets es retraten. I han sabut tenir-ho clar i ser ferms en el intent. Fins al final, sense hissar banderes a la primera trucada. Peti qui peti. Quan un té la raó per companya, no pot fer-se enrere.<br />Com veureu, no he parlat en cap moment del resultat de la consulta. I no ho he fet per què la victòria, la victòria realment important d’Arenys, és l’encert en la fórmula per a poder fer la consulta. I poder-la fer des de la societat civil, posant també en evidència aquesta colla de personatges lamentables que dominen la nostra vida política. I sí, evidentment m’importa que la participació sigui important, i que el resultat guanyador sigui el SÍ, clar que m’importa.<br />Però la victòria realment important té dos vessants: haver provocat la reacció espanyola per posar en evidència com són i com responen per a la resta del mon i ensenyar als nostres polítics que aconseguirem els objectius amb o sense ells.<br /><br />Dies abans del 13, podem dir que la victòria és nostra. Amb suspensió final de l’acord de l’Ajuntament per part de la justícia espanyola i amb la falange donant voltes.<br />Hem guanyat, independentment del resultat...<br />Però encara no som al dia 13. Estem a dia 9 i hi ha una cosa, que encara ens pot fer perdre el que ja està guanyat.<br />Demà en parlo.<br /><br />Salut companys!!!!<br /><br /><br />PS. Sé que ja fa molts dies, per`no em sé estar d’enllaçar-vos amb el segon <a href="http://www.vilaweb.cat/www/mailobert?id=3626107">Mail Obert</a> d’en Partal del setembre. B R U T A L.</div>L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-74949240534344843652009-06-25T00:49:00.003+02:002009-06-25T00:56:23.176+02:00Nosaltres sempre hem estat aquí!<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPzRkRDgeYeAsMUjVmBRA4VyaGm0qnoPszWdDDbYfgLAMbnbhhG-OkkvKynPkJAsxLAWJmGKhvpegrIvWju0ilWMABODVkPdheVVj8X9JGXIKXIY_0Z-DMKvdWacxcWq_OE8wg34U-_A/s1600-h/Capa%C3%A7alera.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5351031759744463122" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 81px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPzRkRDgeYeAsMUjVmBRA4VyaGm0qnoPszWdDDbYfgLAMbnbhhG-OkkvKynPkJAsxLAWJmGKhvpegrIvWju0ilWMABODVkPdheVVj8X9JGXIKXIY_0Z-DMKvdWacxcWq_OE8wg34U-_A/s400/Capa%C3%A7alera.jpg" border="0" /></a><br /><div><div><div align="justify"><em>Donem suport a Reagrupament, una aposta de futur que combina la lluita per la independència nacional amb la voluntat de convertir la política catalana en un espai més net, més íntegre, més honest i més pròxim</em><br /><br />La convicció cada dia més generalitzada que només amb un estat propi Catalunya podrà sobreviure (culturalment, econòmicament, socialment) contrasta amb la inesperada desaparició del sobiranisme parlamentari. El desig de llibertat nacional no té, avui, representació a les institucions de govern catalanes.<br /><br />El portal <a href="http://www.blocsambestrella.cat/">Blocs amb Estrella</a> reneix, doncs, en una situació peculiar: l’entusiasme (el nostre entusiasme), contra el desert (el seu desert). Blocs amb Estrella reneix, però, amb la mateixa intenció amb què va sorgir: convertir-se en una plataforma de suport a la proposta de regeneració política inequívocament sobiranista que representa <a href="http://www.reagrupament.cat/">Reagrupament</a>.<br /><br />Perquè pensem que Reagrupament és la resposta al cul-de-sac en què els polítics pretesament sobiranistes han posat el país. Una proposta nova, veritablement una altra cosa. Una aposta de futur que combina la lluita per la independència amb la voluntat de convertir la política catalana en un espai més net, més íntegre, més honest i més pròxim.<br /><br />Reiterem el nostre compromís amb el sobiranisme. I continuem amb la voluntat de no excloure, sense fanatismes, sense prejudicis, sense animadversions radicals. És cert que el catalanisme ens ha decebut algunes vegades, però el camí és prou inhòspit i agrest perquè tots siguem capaços de tornar a encaixar les mans. Blocs amb Estrella no té per objectiu la lluita contra Esquerra, ni contra Convergència, sinó el debat, el diàleg i la crítica constructiva. Volem fer un esforç de convicció. Volem ser un esforç de convicció.<br /><br />Tenim el dret de creure en les persones, i tenim encara més el deure de tornar-ho a intentar. I aquí som. A favor del país, de la llibertat del país. Donant suport a Reagrupament, a un sobiranisme convençut, insubornable, noble, amb principis. Donant suport, també, a un sobiranisme amb pebrots. Amb els pebrots de no renunciar. De no rendir-se. Tot és tan senzill com mantenir els principis. Només això, ens cal: els nostres principis, i el coratge de mantenir-los.<br /><br />Nosaltres sempre hem estat aquí: <a href="http://www.blocsambestrella.cat/">Blocs amb Estrella</a>.<br /><br /><br />Països Catalans, 24 de juny del 2009</div><br /><br /><br /><div></div><br /><br /><br /><div></div></div></div>L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-51692488535245832542009-05-12T23:56:00.004+02:002009-05-13T00:04:15.560+02:00D'esquena, fins que rodi la pilota<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE9NpNmeWe-7YdqeJ_oEeN6WxSYY-aNcf8s4WIJ-IvxnL0q9sJmdcjxjeESB2xdRRqyFpelCs4pLF0SHYV4DhkNJ2hzNvSVsMDsbYYUkIR8nX_VmJQ-3SPRDGHK1z_dfgi-3KoV4Rxjw/s1600-h/desquena.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5335060020974377490" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 400px; CURSOR: hand; HEIGHT: 162px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhE9NpNmeWe-7YdqeJ_oEeN6WxSYY-aNcf8s4WIJ-IvxnL0q9sJmdcjxjeESB2xdRRqyFpelCs4pLF0SHYV4DhkNJ2hzNvSVsMDsbYYUkIR8nX_VmJQ-3SPRDGHK1z_dfgi-3KoV4Rxjw/s400/desquena.jpg" border="0" /></a><br /><div></div><br /><p>Quan vaig decidir apuntar-me al sorteig d'entrades pels socis, tenia clar que aquest era el títol que perdíem, però no podia pas perdre'm la xiulada al Rei.</p><p>Doncs la sort em va somriure i, a més de no perdre'm la xiulada al Rei i al Himne Espanyol, tindré el plaer de participar-hi activament.</p><p>A més, un cop ja hi estem posats, farem tot el possible per tornar amb la Copa.</p><p>Faltaria més!</p><p></p><p>Salut i Visca el Barça i Visca Catalunya, LLIURE !!!!</p><p></p><p></p>L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com60tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-71706819852846964512009-05-09T19:00:00.002+02:002009-05-09T19:05:07.679+02:00Viure fora de la bombolla<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQXctB2a_zv_wENuN8sHl-1QxBdpru7rDlcm7ytOAKagOGXS6Jj7pnoxKJvjTEUeCY-jC8EeeqreFtPo8gjEXU-Srb5bzK1VYG2-wGYMaeWXWFXRgg0421Z3OxH-9M_tbLFgPIB_i2Aw/s1600-h/bombolla.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5333871224947409826" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 199px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgQXctB2a_zv_wENuN8sHl-1QxBdpru7rDlcm7ytOAKagOGXS6Jj7pnoxKJvjTEUeCY-jC8EeeqreFtPo8gjEXU-Srb5bzK1VYG2-wGYMaeWXWFXRgg0421Z3OxH-9M_tbLFgPIB_i2Aw/s200/bombolla.bmp" border="0" /></a>Senyors, acabo de llegir aquest magnífic article a <a href="http://www.elsingulardigital.cat/">El Singular</a>, d’en Francesc Canosa, <a href="http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/els_carquinyolis_tamb_parlen_castell_36973.php">Els carquinyolis també parlen castellà</a>, i no em puc estar de reproduir-lo aquí, sencer:<br /><br /><em><span style="color:#000066;">Diga’m boig, guillat, foll, alienat, pertorbat, trastocat, descentrat, anormal. Diga’m, català. No entenc per què discutim si dos, tres, o deu mil hores de castellà a les escoles. Què no veiem que això és una altra ratera </span></em><a href="http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/educaci_defensa_un_catal_ldquo_compatible_amb_el_castell_36955.php" target="_self"><em><span style="color:#000066;">(i em refereixo a la discussió)</span></em></a><em><span style="color:#000066;"> per tornar-nos encara més sonats? Si es fes el cent per cent de les classes en català tot continuaria igual. Les criatures surten al pati, al carrer, i una paraula, una sola paraula en castellà ho capgira tot. Pensem-hi: té més força un verb en castellà d’un amic, d’un anunci, o d’una musaranya, que tot un sistema familiar i pedagògic. Doctor, què em passa?<br />Hola, sóc català i sóc imbècil. Sí, imbècil talla XXXXXXXL periòdic. Lo impossible és no saber castellà a Catalunya. I si hi ha algun cas és un miracle, per tant, a canonitzar s’ha dit. Tot el país és una xarxa de centres d’ensenyament de llengua castellana. Caratxos! Deu ser el lloc on la Real Academia Española deu tenir més sucursals i adeptes. A casa nostra saben castellà els espermatozous, les rates, els carquinyolis, la Moreneta i l’absis de l’ermita de Sant Quirze de Taüll... I nosaltres aquí, discutint, del català, la llimona transvestida, o el moc alterat genèticament. Mentre, te la van embeinant. El PP per davant i el PSOE-PSC per darrere. I de les violacions en diuen amor. Ja ho va dir Confuci: Confusió!<br />De més verdes no en maduren. I no és broma, poma. I, a més, del que hauríem d’estar, pedagògicament i existencialment, preocupats és que els nens, els joves, els de mitja edat, els vells, i qui s’hi vulgui sumar, creixen inoculats amb una cultura anti catalana de la mida del globus terraqui. Tot el que soni a català i a Catalunya els provoca vòmits. Si el lector va a qualsevol farmàcia podrà comprovar que ja s’han acabat les existències de biodramina.<br />Tots plegats sí que n’estem de marejats. Però per una raó bàsica. Totes aquestes nàusees, i el fet de treure les tripes per la boca, diagnostiquen uns éssers segrestats per l’estereotip. Els han explicat el món abans de veure’l ells pels seu propis sentits. Fet que demostra de nou que el problema de Catalunya no és la política, és l’educació, la natura: la vida o la mort. I la pregunta és: pot una societat formar-se amb individus que són víctimes de l’estereotip? Perquè avui et diuen que el català no serveix per res i demà que els hi ha dit que si et poses el dit al nas deu vegades seguides et quedes embarassat.<br />Durant anys el PP i el PSOE estan fabricant zombis en sèrie. La indústria dels morts vivents és el seu principal negoci i benefici. Aquesta llicència de fabricació s’hereta, ja sigui una dictadura, una democràcia o una platanocràcia. Aquest sistema polític vol persones que els segueixin amb els braços endavant, la bava a la boca, i tots afilerats. Exercits del sectarisme... espanyol, per suposat.<br />Ara que tot Catalunya vol muntar partits, plataformes, candidatures, associacions, cobertes, replans, rases... Ara que tot el país fa obres, que està més foradat que un gruyère fètid i desfet, ara l’únic partit que cal crear és el Partit de la Veritat. No hem de discutir res, portem segles fent-ho. L’única discussió és entre la veritat i la mentida. I això no és política. Per què ven, històricament, tones i tones la mentida espanyola? Per què la comprem sempre els catalans? El Papa de Roma, els Estats Units, el Tribunal de la Haya, l’ONU, el dimoni de Tasmània, Spiderman.... Tots, diuen que hem de buscar la veritat. Com és que a Catalunya no volem la veritat? Com és que la neguem?<br /><br />Com és que estem discutint, admetent, menjant, vomitant, que sí el castellà està oprimit, que sí no està reconegut, que si no sé quins drets, que no sé quines històries més estrafolàries que una escarola electrocutada. Mentida, mentides. Per què ningú vol la veritat?<br />Perquè avui és el castellà a l’escola, i demà això del </span></em><a href="http://www.avui.cat/cat/notices/2009/05/cursos_anunciats_en_catala_que_s_impateixen_en_castella_58347.php" target="_self"><em><span style="color:#000066;">cursos aquest que s’anuncien en català i es fan en castellà</span></em></a><em><span style="color:#000066;">, i demà passat és... Perquè cada dia és igual. Igual de difícil viure. Viure en català, i com a català, és clar. Perquè cada dia és com sempre.<br />Guaiti l’amable lector, que ja arriba santament fins aquí, la perla que li poso a la boca. És del gran Carles Soldevila. Escriptor, periodista, home que va dirigir brillantment d’</span></em><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/D%27Ac%C3%AD_i_d%27All%C3%A0" target="_self"><em><span style="color:#000066;">Ací i d’Allà,</span></em></a><em><span style="color:#000066;"> la revista més moderna que s’ha fet mai en aquest país. Home que va voler catalanitzar l’alta burgesia barcelonina. Com es torna a dir avui, un </span></em><a href="http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/cap_a_la_independ_ncia_amb_corbata_36575.php" target="_self"><em><span style="color:#000066;">independentista amb corbata</span></em></a><em><span style="color:#000066;">, perquè fa vuitanta anys ja existien. A veure què diu en Soldevila, de la llengua:<br />“I baldament sembli increïble, encara es troben personatges tan inconscients o tan mal educats que, en sentir que algú els adreça la paraula en el llenguatge del país, exclamen amb un terrible arrufament de celles i un to roncament sarcàstic:<br />-¿Cómo?<br />Mai no hauria cregut que en una sola síl•laba es pogués encabir tant d’urc, tanta insolència i tanta de petulància.<br />Naturalment, que això ens passa perquè ens mereixem que ens passi. Per restablir l’imperi de la lògica, de l’educació i del respecte, no cal esperar l’adveniment de l’Estatut. Més ben dit: l’adveniment de l’Estatut no servirà de res si no anava acompanya d’un redreçament íntim de la dignitat catalana. Res d’ofendre els altres; res demolestar el foraster, res de crear, amb nota pejorativa, el concepte de metec... Però tampoc res de deixar-se tractar coma esclaus o com a colonitzats”.<br />Prengui nota el lector que res ha canviat, en cap sentit. Prengui nota el lector que aquest article està escrit el 5 de febrer de 1932. A l’Estatut de Núria li quedava poc perquè les Corts espanyoles els foradessin. Prengui nota el lector que tot continua igual i que així ni les rates poden viure. Prengui nota el lector que l’únic referèndum que cal fer és: tanquem definitivament la paradeta, o l’obrim de bat a bat.<br /></span></em><br /><br /><br />Es tant brillant, tant obvi, tant simple, que no puc pas parar d’aplaudir-lo.<br /><br />Senyors prou.<br />S’ha acabat aquest no viure normal. S’ha acabat viure en el mon de les mentides i de les fal·làcies. Jo en tinc prou.<br />Haureu vist que aquest hivern he mantingut el bloc pràcticament aturat. En part (cert és que hi ha altres raons, i importants) és una conseqüència de no voler jugar més a aquest joc.<br />Prou.<br />He deixat de mirar la TV, escolto la radio el mínim, passo per les pàgines dels diaris a velocitat de vertigen, sols aturant-me en alguns articles d’opinió. El mateix faig en la xarxa, sols navego on trobo opinions lliures, de ments alliberades, que ja fa temps que han decidit viure fora la ratera. Fora del mon de les fal·làcies i les mentides.<br />Prou.<br />Som molts els que ja ho hem vist clar i hem decidit deixar de jugar aquest joc pervers, aquest joc que només és dels que viuen d’ell.<br />Fins ara ens havíem limitat a no jugar, a sortir de la bombolla de l’asfixia mental, però ara ens cal acció. S’ha obert una via nova, al marge del mon creat per els que viuen de les mentides i volen que la resta hi malvivim enredats.<br />Hi ha algú que ha decidit seguir el camí que sempre hem tingut al davant. El camí de la dignitat, dels valors, de la coherència, del proïsme ben entès. El camí que ens permetrà viure amb l’orgull que dona sentit a tot.<br />Primer tocava deixar de jugar al joc de les mentides. Tocava sortir de la ratera.<br />Ara toca seguir a aquest algú que s’ha posat a caminar, amb el cap ben alt i amb la responsabilitat que pertoca. Molts ja l’acompanyem.<br />Reagrupat, reagrupeu-vos tots, i compartim el gratificant viatge del camí de la veritat, del camí de la normalitat. Veniu a fruir del plaer de fer el que cal, i de fer-ho com cal.<br />Veniu i veureu com el mon de la mentida s’autodestrueix en la més trista solitud i buidor.<br />Veniu i capgirem-ho tot per a deixar un país, un mon, com els nostres fills mereixen per a poder viure millor.<br />Reagrupeu-vos.<br />Ha arribat l’hora.<br /><br />Salut!!! </div><div align="justify"> </div><div align="justify"> </div>L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-77204564941672575032009-04-19T19:19:00.007+02:002009-04-20T07:54:25.317+02:00Es pot ser tant burro?<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyqrgnvh2p2vV7hrde7tVxO2ZunwKUJi0CblvudjFkT7I1iiWFIVv6Ped_WvzmEHDEKLKr3iFCQdd97dyoULCq8FF23YfgHsh7pL5vRep-mAcBU93Ua1fJTruVDcDSPBnjn54GtdeDsw/s1600-h/burro_catala.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5326453896343008354" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 214px; CURSOR: hand; HEIGHT: 199px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgyqrgnvh2p2vV7hrde7tVxO2ZunwKUJi0CblvudjFkT7I1iiWFIVv6Ped_WvzmEHDEKLKr3iFCQdd97dyoULCq8FF23YfgHsh7pL5vRep-mAcBU93Ua1fJTruVDcDSPBnjn54GtdeDsw/s320/burro_catala.jpg" border="0" /></a>Com sabeu, alguns estem fent del nostre silenci paraula.<br />Com en Carretero, que portava temps i temps fent del silenci, paraules.<br />Fa setmanes, mesos,que observo la nostra realitat (política) i em deprimeixo. No sóc pas l’únic, és evident. I és per això que, alguns, després d’haver-ho dit ja tot, per activa i per passiva, estem fent del silenci paraula, durant un temps. Perquè arriba un moment que un creu (segurament equivocant-se), que el millor que pot dir és no dir res. Un creu que no fent cas, no reaccionant, diu molt.<br />Han passat coses, i tant que n’han passat, i avui em ve de gust, com en Carretero ahir, omplir de paraules escrites aquest silenci. Em ve de gust, dir-hi la meva.<br /><br />EUROPA<br />Una bona noticia ha estat la designació dels candidats per part dels partits catalans.<br />En Tremosa i en Junqueres són una gran noticia. Són dos personatges intel·ligents, preparats, relativament independents i de prestigi acadèmic i professional. Dos personatges valuosos com els que més.<br />Però com tot, tenen l’altre cara de la moneda, la torna en negatiu que en diem. Una torna que, en la conjuntura actual, és una torna pesada i perillosa.<br />En Tremosa suposa (o sembla suposar) un pas endavant, un pas atrevit en la camí de Convergència cap al sobiranisme. Ara bé, seguint la més pura tradició convergent, des del dia ú, el mateix Tremosa s’esforça en aigualir el pas pres, no fos cas que algú s’espantés. El clàssic doble joc convergent.<br />En Junqueres per contra, es pot permetre ser ell mateix en el seu desacomplexat i necessari independentisme, doncs ha estat escollit per la direcció d’ERC precisament per amagar, per tapar, per dissimular les seves renúncies clamoroses a nivell nacional. En Junqueres esdevé a Europa (allí no els hi fa mal) l’excusa per a poder seguir mentint nacionalment aquí i presumir alhora allí d’independentistes. Amaguen (o intenten amagar amb ell) les seves renúncies nacionals a canvi del poder, perdó, vull dir a canvi de càrrecs i diners (personals i pel partit), perquè el veritable poder és pels seus socis del PSC. I en Junqueres, per ingenuïtat o per un malentès servei al país, s’hi presta. El clàssic doble joc convergent, versió Esquerra.<br />Per a mi, el gran error dels dos, és que sota uns ideals nobles i patriòtics, fan el joc a una forma de fer política que està esgotada.<br />El millor servei que podien fer al país en l’actualitat era lluitar (o oferir-se a lluitar) per la causa de fer el tomb polític que l’independentisme està esperant.<br />Tots dos corren el risc de cremar-se en unes formes de fer ja caduques, acabades.<br />Espero que, un cop haguem fet el tomb, els recuperem d’immediat.<br /><br />PAÍS<br />Gràcies als déus i al nostre caràcter, el país, la gent, està superant (com sempre ha acabat fent) els efectes dels somnífers i dels ambients confusos a que malintencionadament ens sotmeten els líders, les cúpules, dels partits existents.<br />La gent ja fa anys que demostra que està cercant un altre manera de fer, un altre camí que ens porti cap la normalitat. Desprès d’un temps de confusió (perplexitat?) que ja sembla superat<br />El 2003 és la primera evidència clara i multitudinària d’aquesta recerca. L’ERC d’aleshores ens va vendre això, i molts ho varem comprar posant-hi una munió d’il·lusions i esperances. I molts més, que no s’hi van atrevir, ho miraven amb enveja i esperaven amb delit les properes eleccions per sumar-s’hi.<br />Però una ERC inexperta en part, perseguida mediàticament per una altre part i amanida amb les batusses internes, on destaca l’oportunitat detectada per en Puigcercós (en el cas Carod) per aprofitar la ocasió i saciar la seva ambició, van començar a fer trontollar el camí marcat.<br />Aquest trontollar (amb el seu conseqüent oblit del compromís adquirit amb el país) va començar a manifestar-se clarament en tot el procés del nou estatut.<br />El fet de que en Mas aconseguís la foto del pacte amb en Zapatero abans que ells (frisaven per aquella foto) els va fer acabar de perdre el nord.<br />Després ja ho sabem, que si votem si, si votem no sé, si votem no, si ens fan fora del Govern...<br />... Si ens fan fora del Govern. Això si que els va deixar tocats. Un Carod amb encara engrunes de credibilitat personal va aconseguir esmorteir el càstig, amb aquell famós “feu-me confiança”. Però allí es van acabar aquelles engrunes de credibilitat, reeditant (de genolls) un nou tripartit, fent President al gran derrotat, vestint-lo d’una incomprensible (per falsa) pluja fina. L’escenificació final de la renúncia, la pujada immediata de la bandera espanyola d’en Puigcercòs. Esquerra ja no tenia la clau, com en el primer tripartit, l’havia venuda per un miserable i testimonial euro.<br />El que segueix després, ja ho sabem tots. Renúncies, mentides vestides d’estratègies, i joc brut. Joc del més brut, sobretot centrat en l’única opció interna vàlida (RCat) per redreçar el rumb i tornar al camí que el poble espera. Pur teatre, amb directors externs (digues-li Zaragoza, Iceta o com vulguis) per amagar les traïcions i renúncies de les que en seran constants protagonistes.<br />Segur que alguns, després de llegir això, pensaran “quin Convergent que és, aquest cony de L’Espelt!”. Doncs no macos, no. No en sóc pas de Convergent. I si denuncio les renuncies d’ERC és per que ara ells en són els grans protagonistes. I per què d’alguna manera me’n sento còmplice. Jo, amb la meva il·lusió i els meus vots, hi vaig contribuir. I com l’altre dia li deia a un company, no em demanis que critiqui la tàctica del Juande amb el Madrid, o la del Pochetino amb l’Espanyol. No ho faré perquè m’importen un rave. Criticaré la tàctica del meu equip, doncs és l’única que m’importa que sigui la correcte. I fins que en unes properes eleccions no hi posi remei, el meu equip és ERC. I aquí centro les meves energies, i critiques quan calen. I calen molt.<br />Però senyors, a Catalunya, estic convençut que hi ha més d’un milió de vots que estant esperant una altre manera de fer les coses.<br />Una altre manera, un altre camí, més noble, més digne, més com nosaltres.<br />Estem esperant, en paraules de l’estimat Arnera, <a href="http://blocgran.cat/?p=471">una altra cosa</a>.<br />I l’estem esperant per que és l’única manera, la nostra manera, de tornar a sentir-nos dignes, la nostra manera d’honorar els avantpassats, la nostra manera de ser fidels a un poble que, només vol, SER, la nostra manera de deixar la herència que els nostres fils mereixen. Aquest és el nostre camí, i no cap altre.<br />I aquest milió de vots, ja ha superat la depressió i la tristesa. Ja no esperem, si no que caminem. Brussel·les n’és un exemple preciós. La ILP popular, un altre.<br />És dur ser orfe políticament, molt dur. Però és igual, un cop assumida la nostra orfandat, caminarem sols i contra corrent, per superar als que ara han usurpat el poder, fins a obrir un camí, el nostre, per a que els Carreteros i d’altres que té el país puguin fer-se un lloc i canviar-ho tot.<br />I el dia s’apropa, imparablement, s’apropa.<br />Tothom ho sap. I sobretot, ells ho saben.<br />O no veieu com s’escarrassen inútilment per impedir-ho. Han perdut tot sentit de la realitat, de la vergonya, de la veritat. En tenim proves a diari. Ahir mateix la darrera, amb unes reaccions a l’<a href="http://paper.avui.cat/article/politica/161257/patriotisme/dignitat.html">article</a> d’en Carretero que fan que porti ja dos dies rient. Un article bo, un pel prudent i assenyat pel meu gust, però que li han donat tota la força i contundència que potser li mancava. I ho fan perquè és un article que parla de valors com l’honor i la dignitat, un article que parla del patriotisme que ells no tenen. Un article que els hi destapa totes les seves vergonyes. Per aquí venen els nervis i les declaracions immediates.<br />Parlen de creació d’un nou partit. No ho ha dit pas en Carretero, ara bé, tenen molt clar que la seva manera de fer és incompatible amb la dignitat i patriotisme que ell reclama, i li munten un partit per por de quedar-se’n sense ells.<br />Però en Carretero és més llest que tots (he de reconèixer que és molt fàcil ser més llest que aquesta tropa) i sabia que amb poques i prudents paraules n’hi havia prou. Ells s’encarregarien de magnificar-les al sentir-se humiliats moralment.<br />Diuen que està bé que surti una alternativa de centre-dreta independentista... es pot ser tant burro?<br />Aquest senyor (Puigcercós) creu de debò que, aquest milió de vots que estem esperant algú com cal, ens importen les esquerres i les dretes? De debò ho creu? No s’adona que l’únic que ens importa és ser un Estat i que després, si cal, ja parlarem de dretes i d’esquerres?<br />Segur que encara no s’ha adonat que no és d’esquerres aquell que se’n hi diu si no aquell que ho viu? Es pot ser tant burro?<br />Senyor Puigcercós, ja us podeu quedar la vostra Esquerra, aquella que té per companys de viatge uns que sols tenen d’esquerres que se’n autoproclamen i d’altres que sols han canviat la paraula comunisme per esquerra verda, que queda més “guai”.<br />Es pot ser tant burro?<br />Quedeu-se aquesta Esquerra de nom, senyor Puigcercós, quedeu-se aquesta esquerra espanyola, que nosaltres ja farem l’esquerra de debò. L’<strong>E</strong>squerra veritablement <strong>R</strong>epublicana i <strong>C</strong>atalana, això si, un cop siguem realment lliures i tinguem allò que mereixem, un Estat.<br /><br />Gràcies senyors del Tripartit per ajudar a la resta de gent a entendre que el camí bo, aquell realment noble i digne, és el nostre. Gràcies per ajudar a engrandir el milió de vots que estem esperant la plasmació del camí.<br /><br />Aprofiteu sous, actes, inauguracions, viatges, despatxos, titulars de diaris i espais televisius. Aprofiteu-los bé. Us queda poc, tant poc, que avui no puc dissimular el meu somriure.<br /><br /><br />Salut companys i reposeu forces... s’apropa (i molt) la nostra hora.<br />Agafeu aire i embranzida, caldrà viure el moment amb tota la intensitat i tota la seva plenitud! </div><div align="justify"><br />L’hora, la nostra hora, és a tocar. </div><div align="justify"></div><div align="justify"><br /></div><div align="justify"></div><div align="justify">PS. Gràcies Dessmond pel magnífic sopar (un més) que vas organitzar amb en Oriol Junqueres. Va ser un plaer assistir-hi.</div><p></p><p></p>L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-68665347356578556872009-04-09T17:33:00.000+02:002009-04-09T17:45:09.435+02:00Soc multiorgasmic!!!Conscient de la meva absencia catosferica, no puc evitar trencar-la (a l'estil Joliu, des del mobil, es a dir, sense accents ni c's trencades) per comunicar-vos el que ahir vaig poder confirmar despres d'una temporada plena de proves: soc multiorgasmic!!!<br />Cada partit de FCB d'aquest any, em provoca una multitut d'orgasmes consecutius, normalment concentrats en les primeres parts, que em fan rejovenir per minuts. <br />Mai es tard per descobrir aspectes d'un mateix que mai hagues imaginat.<br />No us passa a vosaltres?<br /><br />Salut!!!<br /><br />PS. No us perdeu el darrer post del Cimera. Amb el titol ho diu tot: Exaltacio del no res (http://cimeraextra.blogspot.com/2009/04/exaltacio-del-no-res.html)L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-507736014845873554.post-39489113311254941012009-04-01T08:31:00.001+02:002009-04-01T08:31:00.728+02:00MÉS DE 50 BATBLOCS: ELS COMBATENTS PER LA LLIBERTAT<div align="justify"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4XEoZX7JNCGt7ZKEOZKFYXATKzkh9OpyAtjryHxeDxJzkom6sCxTTm_QO1nAFocpF2MVPUGEBQAZDMAMmXuFbvK2mrPikzXKf3KGVnhDvapSPSeYbXrB8oY07r6LgOUXBMTdqju7v6Q/s1600-h/batblocs.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5319112415430470434" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 174px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4XEoZX7JNCGt7ZKEOZKFYXATKzkh9OpyAtjryHxeDxJzkom6sCxTTm_QO1nAFocpF2MVPUGEBQAZDMAMmXuFbvK2mrPikzXKf3KGVnhDvapSPSeYbXrB8oY07r6LgOUXBMTdqju7v6Q/s320/batblocs.jpg" border="0" /></a>Aquest mes de març, que ja s’escolat, ha estat testimoni d’una modesta efemèride en la catosfera. Batblocs, l’agregador de blocs dels Combatents per la Llibertat, ha arribat als 50 blocs adherits (ara ja en som més!).<br /><br />Modesta, sí, però no insignificant. Batblocs és la punta de llança de la revolució democràtica que s’està gestant en aquest país nostre. Una revolució no violenta, però sí ambiciosa i destructora. Ambiciosa, perquè la formem gent que volem dedicar els millors anys de la nostra vida a la causa de la Llibertat de la nostra Pàtria, que és el mateix que dir, de la llibertat dels homes i dones que la formen. I destructora, en el sentit schumpeterià del terme, és a dir, una destrucció creativa, perquè, com el nostre nom indica, volem acabar amb aquest experiment fracassat i profundament negatiu que ha estat el tripartit.<br /><br />Fracassat, perquè, com es demostra per la crisi que actualment patim, no ha estat capaç de proporcionar més benestar, més igualtat i més solidaritat als catalans i catalanes. Ben al contrari, les tan repetides polítiques socials, que havien d’esdevenir el deus ex machina de la seva actuació, s’han convertit en un veritable malson: prop d’un milió d’aturats, i l’augment incessant de la pobresa i l’exclusió social. I sense oblidar el cas vergonyant del suport inexplicable a la Llei de dependència, autèntica clau de volta de la invasió del Gobierno de España, en les competències dels anomenats governs autonòmics.<br /><br />I profundament negatiu, perquè ha menystingut, ha menyspreat, ha vulgaritzat, ha enderrocat, ha disminuït, ha empetitit, ha anorreat, etc., l’orgull i el tremp de milers de catalans i catalanes, que hem presenciat atònits com es devaluava un missatge independentista. Un missatge que, no fa pas tants anys, havia aconseguit mobilitzar centenars de milers de persones, fins al punt que semblava que tot era possible. Molts de nosaltres ens hem sentit estafats, humiliats i enganyats en les nostres conviccions més profundes.<br /><br />Tanmateix, no ens vam enfonsar. Ni vam dimitir, ni vam deixar-ho córrer. Armats, per una banda, amb un experiència vital que molts de nosaltres hem mamat dels nostres pares, avis i de generacions de lluita contra l’ocupant, que ens fa aixecar-nos quan hem caigut, i tornar-nos aixecar quan hem tornat a caure, i per l’altra, amb les eines –les armes– que ens proporciona la societat de la informació i el coneixement, vam decidir plantar cara, contra el derrotisme i la renúncia, contra l’abdicació i la rendició.<br /><br />Nosaltres, els combatents per la llibertat, lluny de quedar-nos al saló de casa, hem participat en algunes de les iniciatives que més han sacsejat la societat catalana, malgrat els intents de neutralitzar-les. I ara, que ja som 50, prometem no defallir, i ens comprometem a fer tot el possible per capgirar aquest estat de coses. Fins a restablir l’orgull i el goig de ser catalans i catalanes. Un poble lliure.<br /><br />Enhorabona, combatents per la llibertat. Felicitats, batblocs!<br /><br />I els que encara no us hi heu afegit... a què espereu?<br /><br />Visca la terra, mori el mal govern!<br /></div>L'Espelthttp://www.blogger.com/profile/05772605329827685408noreply@blogger.com0