Mil i mil dies amb “averia” d’ADSL.Tants dies, que no em ve de gust parlar de la “no-averia” i del sabotatge, baix i rastrer, d’una prepotent Telefònica. Sabotatge per recuperar, mesquinament, un client perdut ja fa un any. Més del mateix. Abús per part de qui ostenta el poder i l’utilitza al seu favor saltant-se qualsevol llei o ètica. Em recorda un article d’en Tremosa.
Però avui, insisteixo, no vull parlar del sabotatge, potser un altre dia.
Molt temps absent de la catosfera, absent de participació, per que hi he seguit connectat via BlackBerry i els pocs minuts “tontos” que te la feina.
Així doncs, forces coses han anat succeint, i forces coses doncs, que se m'han quedat per dir.
N’hi ha, però, dues (o tres) que no vull, ni puc, deixar passar.
En Mas i la Casa Gran...
He de dir, d’entrada, que el discurs em va impressionar. En les formes i en l’esperit. Molts l’han/l’heu criticat, però jo no soc capaç de fer-ho per què, estrictament en el discurs, poca cosa hi tinc a objectar. És clar, valent, fa un anàlisi en passat del catalanisme molt encertat i un anàlisi en projecció de futur tant excel·lent com necessari. Hi toca temes molt importants i claus
Ens fa falta, molta falta com a país, fer aquests plantejaments, perdó, re-plantejaments. Si no els fem, si no els tirem endavant, quedarem diluïts en el no-res.
Comparteixo plenament, també, el concepte expressat per l’amic Elies en el seu darrer post. En Mas ha fet el que havia de fer i, a més, l’únic que podia fer i de la única manera que podia fer-ho.
Afegiria més. Me'l crec. He criticat molt en Mas, n’ha fet moltes que no m’han agradat i moltes que no he pogut, ni puc, entendre. Però me’l crec. Digueu-me ingenu, o babau, però me’l crec.
S’ha posat un objectiu que sobrepassa el seu propi partit i la seva pròpia persona, i això l’honora i dignifica alhora l’objectiu.
Ha encetat un camí difícil, tan difícil com necessari pel nostre futur. Un camí que, avui per avui, cap dirigent polític te el valor d’emprendre. Ni d’ajudar-lo. I aquesta serà la seva gran dificultat, trobar algú (polític) que tingui la valentia i fermesa necessària per a col·laborar i liderar, si cal, el projecte. En Partal, en un dels seus mail oberts, en parla.
L’altre gran dificultat que tindrà la sabem tots. Els seu soci. Ara per ara, és el seu gran obstacle o, més ben dit, el primer obstacle. I si no pot superar-lo aviat, el seu projecte morirà abans d’arrencar. Li donarem temps, però de moment, mai el meu vot. Ni drogat, podria votar, ni que fos indirectament, una persona com en Duran. Em remeto, per exemple, al post de l’amic Arnera.
Així que nois, per les properes eleccions, el meu vot segueix orfe.
Només, en alguns moments de bogeria, veig clar que el meu vot ha d’anar per en Rajoy o en Acebes, a veure si així aconsegueixo accelerar el gran cataclisme que ens faci dir prou en majúscules. Però només son moments de bogeria, comparables a quan somnio que soc un jutge de l’audiència nacional i tombo l’Estatut, i al meu país hi esclata, per fi, una revolta, La Revolta, pacífica i definitiva.
1 de Desembre
Amb pegues i dubtes, però amb tota la intenció i força per anar-hi, esperant que sigui una altre proba de la nostra força com a societat, com a país. Una lliçó de sobiranisme del ferm i de l’autèntic.
La reprovació de la Ministre
No sé amb quins de mitjans de comunicació i “opinadors” m’ha tocat viure, però he sentit més crítiques al PNB pel seu vot que als miserables catalanets d’origen, aquells sociates, que van repetir les escenes de submissió que tan els hi agraden. Sempre que els veig així, no puc d’evitar pensar en les practiques sexuals que deuen practicar en la intimitat i el paper que hi deuen interpretar. Submissió. No ho entendré mai. I perdó per l'exemple.
Ostia amb TV3 !!!
És que té collons la cosa !!! (com és possible que el corrector ortogràfic del word de Microsoft em marqui collons en vermell com si no fos correcte!!! Collons!!! )
Mira que n’he llegit de crítiques (Alexendre n’és un dels destacats, per exemple en aquest article-denúncia) i n’he vist de coses. Però des de que soc pare, ja fa molts anys que no veig pràcticament mai els TN. Sempre em toca veure Bob el Manetes o Les Tres Bessones, però fa uns dies me’l vaig empassar sencer i no donava crèdit al que veia. És tant exagerat i vergonyós!!! Com és possible que tinguin la vergonya d’utilitzar els nostres calés per destruir-nos l’orgull i la dignitat de mica en mica? Com és possible? I quan penso que ERC n’és còmplice i responsable, i que ho és gràcies al meu vot... és que em poso malalt.
Molt temps absent de la catosfera, absent de participació, per que hi he seguit connectat via BlackBerry i els pocs minuts “tontos” que te la feina.
Així doncs, forces coses han anat succeint, i forces coses doncs, que se m'han quedat per dir.
N’hi ha, però, dues (o tres) que no vull, ni puc, deixar passar.
En Mas i la Casa Gran...
He de dir, d’entrada, que el discurs em va impressionar. En les formes i en l’esperit. Molts l’han/l’heu criticat, però jo no soc capaç de fer-ho per què, estrictament en el discurs, poca cosa hi tinc a objectar. És clar, valent, fa un anàlisi en passat del catalanisme molt encertat i un anàlisi en projecció de futur tant excel·lent com necessari. Hi toca temes molt importants i claus
Ens fa falta, molta falta com a país, fer aquests plantejaments, perdó, re-plantejaments. Si no els fem, si no els tirem endavant, quedarem diluïts en el no-res.
Comparteixo plenament, també, el concepte expressat per l’amic Elies en el seu darrer post. En Mas ha fet el que havia de fer i, a més, l’únic que podia fer i de la única manera que podia fer-ho.
Afegiria més. Me'l crec. He criticat molt en Mas, n’ha fet moltes que no m’han agradat i moltes que no he pogut, ni puc, entendre. Però me’l crec. Digueu-me ingenu, o babau, però me’l crec.
S’ha posat un objectiu que sobrepassa el seu propi partit i la seva pròpia persona, i això l’honora i dignifica alhora l’objectiu.
Ha encetat un camí difícil, tan difícil com necessari pel nostre futur. Un camí que, avui per avui, cap dirigent polític te el valor d’emprendre. Ni d’ajudar-lo. I aquesta serà la seva gran dificultat, trobar algú (polític) que tingui la valentia i fermesa necessària per a col·laborar i liderar, si cal, el projecte. En Partal, en un dels seus mail oberts, en parla.
L’altre gran dificultat que tindrà la sabem tots. Els seu soci. Ara per ara, és el seu gran obstacle o, més ben dit, el primer obstacle. I si no pot superar-lo aviat, el seu projecte morirà abans d’arrencar. Li donarem temps, però de moment, mai el meu vot. Ni drogat, podria votar, ni que fos indirectament, una persona com en Duran. Em remeto, per exemple, al post de l’amic Arnera.
Així que nois, per les properes eleccions, el meu vot segueix orfe.
Només, en alguns moments de bogeria, veig clar que el meu vot ha d’anar per en Rajoy o en Acebes, a veure si així aconsegueixo accelerar el gran cataclisme que ens faci dir prou en majúscules. Però només son moments de bogeria, comparables a quan somnio que soc un jutge de l’audiència nacional i tombo l’Estatut, i al meu país hi esclata, per fi, una revolta, La Revolta, pacífica i definitiva.
1 de Desembre
Amb pegues i dubtes, però amb tota la intenció i força per anar-hi, esperant que sigui una altre proba de la nostra força com a societat, com a país. Una lliçó de sobiranisme del ferm i de l’autèntic.
La reprovació de la Ministre
No sé amb quins de mitjans de comunicació i “opinadors” m’ha tocat viure, però he sentit més crítiques al PNB pel seu vot que als miserables catalanets d’origen, aquells sociates, que van repetir les escenes de submissió que tan els hi agraden. Sempre que els veig així, no puc d’evitar pensar en les practiques sexuals que deuen practicar en la intimitat i el paper que hi deuen interpretar. Submissió. No ho entendré mai. I perdó per l'exemple.
Ostia amb TV3 !!!
És que té collons la cosa !!! (com és possible que el corrector ortogràfic del word de Microsoft em marqui collons en vermell com si no fos correcte!!! Collons!!! )
Mira que n’he llegit de crítiques (Alexendre n’és un dels destacats, per exemple en aquest article-denúncia) i n’he vist de coses. Però des de que soc pare, ja fa molts anys que no veig pràcticament mai els TN. Sempre em toca veure Bob el Manetes o Les Tres Bessones, però fa uns dies me’l vaig empassar sencer i no donava crèdit al que veia. És tant exagerat i vergonyós!!! Com és possible que tinguin la vergonya d’utilitzar els nostres calés per destruir-nos l’orgull i la dignitat de mica en mica? Com és possible? I quan penso que ERC n’és còmplice i responsable, i que ho és gràcies al meu vot... és que em poso malalt.
No cal dir que m'he tornat a enganxar, amb urgència, al Bob el Manetes.
En fi, ho deixarem estar. Masses dies de silenci i masses coses a parlar.
A veure si torno a agafar el ritme de la constància al Primeres Collonades i parlem de tot més a poc a poc (tot i que amb les 3 setmanes de viatges professionals que ara enceto... ja veurem).
Salut companys !!!!
(Me'n deixava una)
Bruce Springsteen tocarà al Camp Nou aquest juliol. Després haurem de canviar la gespa.Cap comentari, decisió de club. Calés, espero.
Ara bé, una idea:
No seria possible fer, posem una setmana abans d’aquest concert, un concert d’en Lluís Llach, reeditant el del 86 i fent l’homenatge i comiat que es mereix ?(ell ja va fer el seu, però a nosaltres ens manca fer el nostre) Fer una gran festa de sobirania i ètica dels Països Catalans com el del 86? Algú pot fer arribar aquesta idea a en Laporta? A ningú li ve de gust repetir aquella diada?
En fi, ho deixarem estar. Masses dies de silenci i masses coses a parlar.
A veure si torno a agafar el ritme de la constància al Primeres Collonades i parlem de tot més a poc a poc (tot i que amb les 3 setmanes de viatges professionals que ara enceto... ja veurem).
Salut companys !!!!
(Me'n deixava una)
Bruce Springsteen tocarà al Camp Nou aquest juliol. Després haurem de canviar la gespa.Cap comentari, decisió de club. Calés, espero.
Ara bé, una idea:
No seria possible fer, posem una setmana abans d’aquest concert, un concert d’en Lluís Llach, reeditant el del 86 i fent l’homenatge i comiat que es mereix ?(ell ja va fer el seu, però a nosaltres ens manca fer el nostre) Fer una gran festa de sobirania i ètica dels Països Catalans com el del 86? Algú pot fer arribar aquesta idea a en Laporta? A ningú li ve de gust repetir aquella diada?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada