La vida, a voltes, té cruïlles inesperades que esdevenen determinants. Marquen l’esdevenir de la resta.
Això ens passa a les persones, i com en totes les coses, també passa en les col•lectivitats.
I és que, tot i l’hora que és, tot i l’hora que he arribat, no m’ho puc treure del cap. Li dono voltes i voltes.
M’he passat tot el dia a Porto. Portugal m’agrada, no la jutjo ni l’analitzo molt profundament, no la conec lo suficient com per fer-ho, però m’agrada.
I cada cop que la visito no puc treure’m del cap el com ha estat la història. En una cruïlla de fa 300 anys, Portugal va tenir l’encert o la fortuna d’agafar el camí cap a la plenitud.
Altres no varem tenir el mateix encert o fortuna en la mateixa cruïlla.
La vida, la història, a vegades es cruel.
Uns “tenim” problemes identitaris, altres viuen sense. Ni recorden el que son.
Això ens passa a les persones, i com en totes les coses, també passa en les col•lectivitats.
I és que, tot i l’hora que és, tot i l’hora que he arribat, no m’ho puc treure del cap. Li dono voltes i voltes.
M’he passat tot el dia a Porto. Portugal m’agrada, no la jutjo ni l’analitzo molt profundament, no la conec lo suficient com per fer-ho, però m’agrada.
I cada cop que la visito no puc treure’m del cap el com ha estat la història. En una cruïlla de fa 300 anys, Portugal va tenir l’encert o la fortuna d’agafar el camí cap a la plenitud.
Altres no varem tenir el mateix encert o fortuna en la mateixa cruïlla.
La vida, la història, a vegades es cruel.
Uns “tenim” problemes identitaris, altres viuen sense. Ni recorden el que son.
Uns lluitem per ser, altres son.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada