dijous, 20 de desembre del 2007

T’adones amic… T’adones company

Avui tan sols vull dir que m’agradaria que escoltéssiu la cançó del final del post.
La dedico a tots els que de tant en tant feu una ullada a les collonades personals.
Als meus amics (blocaires i no) ... En Partal, Elies, Joan Arnera, Dessmon, Tremosa, Terricabres, Joliu, Octavi Fornes, Enric I, Canela, Josep Piñol, Cris, Jordi, Toni, Batis, Albert, Elena, Xavi’s, Edu, Laura, Beth, Valentí i, gràcies a Déu, un llarguíssim llistat que no ve al cas d’acabar.
Acabo de llegir el darrer post de Elies115, Plastic Turkey, i la cançó m’ha vingut sola, per què s’avé a la perfecció al sentiment que m’aclapara de fa dies i que destil·len, suposo, els meus darrers comentaris en els vostres blocs i en els meus posts...
Especialment, em quedo en la darrera frase de la cançó... simple en la lletra però carregada de força i sentiment.

L’amic Raimon... (i que em perdoni per la qualitat de la versió, però és la única que he trobat al Youtube).


2 comentaris:

Elies ha dit...

Molt bé, company, amic. Gran Raimon. D'aquestes figures que ens fan sentir poble, que ens fan sentir vius, i alguna cosa especial... potser que ens manté encara, i malgrat tot, amb la flama de l'esperança encesa. Gran, Raimon.

Elies ha dit...

amic, no diràs mai amb qui he estat avui al barça... amb el propi Fermín! buf...