Avui, com cada dia del mon, he explicat un conte als meus fills.
Al petit, aquesta nit ha tocat El congrés dels ratolins, d’autor i dibuixant desconegut, doncs el llibre no ho posa (!?).
Fa dies, molts, masses, que vaig pensant en Esquerra, i també en l’enyorada ERC. Darrerament encara hi penso més, per què després de la derrota (o no-victòria, com preferiu) en les darreres eleccions internes, veig moviments del Dr. Carretero i els seus companys (del tipus articles, declaracions, fusió amb EI, etc...) on sembla que cerquen donar una altre oportunitat a la militància per redreçar el rumb del partit i no acabar de perdre l’electorat que encara els hi queda. Aquests congressos regionals son l’oportunitat, i aquesta setmana em neguiteja el resultats de Barcelona. Espero que la Rut se’n surti... s’ho mereix ella i el país.
Doncs al que anava, us reprodueixo el conte que acabo d’explicar, per veure si teniu les mateixes sensacions que jo he tingut.
Aquell rebost estava molt ben assortit: hi havia formatges i embotits olorosos, farina, mantega, cereals, fruites, capses de llaminadures... Un paradís per els ratolins.
De fet, les aromes del rebost atreien els ratolins. Treien els seus morrets pels forats, però cap no s’atrevia a arribar fins a les menges.
La culpa era d’un gat astut d’urpes esmolades i bon caçador. Quan menys s’ho esperaven els ratolins, apareixia al rebost, silenciós com una ombra.
Els ratolins passaven fam.
-Això no pot continuar així. Farem un congrés i pensarem en una solució –va proposar un ratolí decidit.
Hi van acudir molts ratolins al congrés. Però hi havia cridòria i tothom parlava alhora; de manera que no trobaven cap solució al greu problema del gat.
Fins que un ratolí amb fama de llest va demanar la paraula:
-Jo tinc la solució. Posarem un cascavell al gat i així sabrem sempre quan s’apropa.
Tothom va felicitar al ratolí intel·ligent. Ja tenien la solució!
-S’han acabat els problemes! D’ara endavant, a menjar i a engreixar!
Llavors va parlar el ratolí més vell:
-I qui serà l’espavilat que li posarà el cascavell al gat?
Els ratolins van seguir veient les menges de lluny. Una cosa és dir i l’altre és fer...
No us fa pensar ràpidament el conte en idees com la Carodiana del 2014? O en les famoses línies vermelles d’en Putxi? O amb en Ridao quan fa declaracions?
En fi.
Al petit, aquesta nit ha tocat El congrés dels ratolins, d’autor i dibuixant desconegut, doncs el llibre no ho posa (!?).
Fa dies, molts, masses, que vaig pensant en Esquerra, i també en l’enyorada ERC. Darrerament encara hi penso més, per què després de la derrota (o no-victòria, com preferiu) en les darreres eleccions internes, veig moviments del Dr. Carretero i els seus companys (del tipus articles, declaracions, fusió amb EI, etc...) on sembla que cerquen donar una altre oportunitat a la militància per redreçar el rumb del partit i no acabar de perdre l’electorat que encara els hi queda. Aquests congressos regionals son l’oportunitat, i aquesta setmana em neguiteja el resultats de Barcelona. Espero que la Rut se’n surti... s’ho mereix ella i el país.
Doncs al que anava, us reprodueixo el conte que acabo d’explicar, per veure si teniu les mateixes sensacions que jo he tingut.
Aquell rebost estava molt ben assortit: hi havia formatges i embotits olorosos, farina, mantega, cereals, fruites, capses de llaminadures... Un paradís per els ratolins.
De fet, les aromes del rebost atreien els ratolins. Treien els seus morrets pels forats, però cap no s’atrevia a arribar fins a les menges.
La culpa era d’un gat astut d’urpes esmolades i bon caçador. Quan menys s’ho esperaven els ratolins, apareixia al rebost, silenciós com una ombra.
Els ratolins passaven fam.
-Això no pot continuar així. Farem un congrés i pensarem en una solució –va proposar un ratolí decidit.
Hi van acudir molts ratolins al congrés. Però hi havia cridòria i tothom parlava alhora; de manera que no trobaven cap solució al greu problema del gat.
Fins que un ratolí amb fama de llest va demanar la paraula:
-Jo tinc la solució. Posarem un cascavell al gat i així sabrem sempre quan s’apropa.
Tothom va felicitar al ratolí intel·ligent. Ja tenien la solució!
-S’han acabat els problemes! D’ara endavant, a menjar i a engreixar!
Llavors va parlar el ratolí més vell:
-I qui serà l’espavilat que li posarà el cascavell al gat?
Els ratolins van seguir veient les menges de lluny. Una cosa és dir i l’altre és fer...
No us fa pensar ràpidament el conte en idees com la Carodiana del 2014? O en les famoses línies vermelles d’en Putxi? O amb en Ridao quan fa declaracions?
En fi.
Molta sort Rut. Espero que la militància de Barcelona actuí amb decència política i que ERC faci un pas més per recuperar la dignitat.
T’ho mereixes.
Salut companys!!!
2 comentaris:
Molt bo el compte,
realment molt de marcar el paquet, però qui posarà el cascavell al gat?
Salut (de veritat ,--))
Manel
Doncs, ja ho veus, a BCN guanya el candidat,d'en Carod. A Lleida i al Pirineu els candidats d'en Putxi.
Publica un comentari a l'entrada