dijous, 4 de desembre del 2008

Exemples (...de mentiders)

En la darrera entrada parlava sobre mentiders.
Avui havia pensat titular-lo... Al·lucinògens: exemples reals.
Però finalment he decidit deixar-ho en: Exemples (...de mentiders).
Parlar d’al·lucinògens era caure en l’engany. Malauradament l’exemple d’avui (revista esquerraNacional, d’Esquerra (sí, sí, l’antiga ERC), número 119, corresponent a la setmana del 2 al 9 de desembre) no està pas causat per l’efecte d’un al·lucinogen, està causat per una cosa tant simple i antiga com la mentida. Mentida practicada amb tal intensitat i regularitat, que potser sí que ja és una patologia perfectament catalogada. Ho desconec, i pel que fa al cas, tan és.
He escrit un llarg text comentant titulars i uns quants articles, però de cop m’he aturat al adonar-me que havia entrat en la trampa dels mentiders compulsius i que estava jugant a un debat amb base inexistent.
Gràcies a la tecnologia, la solució ha estat senzilla (i ecològica). He seleccionat uns quans paràgrafs, botó dret del mouse i eliminar. Net (ni paper, ni toner o tinta), ni paper, ni energia (només uns pocs minuts malaguanyats de bateria del portàtil... i del meu temps).
Aquí teniu la foto de la portada i, si voleu i seguiu aquest enllaç, ho podeu llegir tot sencer. Si opteu per l’enllaç, una recomanació abans: cerveseta fresca al costat i, sobretot, llegiu per estones, la vostra salut mental ho agrairà.


Si opteu per no llegir-ho (és una molt bona idea, ho dic per experiència pròpia), us destaco uns quants titulars de cada pàgina, que parlen per si mateixos. Aquí els teniu:
La política, o la fas o te la fan (portada)
Un país amb veu pròpia
Els serveis socials arriben a la classe mitjana
(i jo em pregunto... pagant mútues privades, per exemple?)
Consolidar l’espai català de comunicació (amb el brillant destacat que diu: La reciprocitat Canal 9-TV3 serà realitat quan el consell de ministres compleixi el seu compromís (sic!))
Construïm una nació culta (aquí crec que tenen un error d’impremta, i el titular hauria de ser: Construïnt una nació Oculta)
La força decisiva dels 21 diputats d’Esquerra (com a article final)
Si amb això no en teniu prou, us destaco els títols dels articles que diuen que han escrit alguns personatges (estic convençut que tots els ha escrit la mateixa ma):
Avançant (Joan Puigcercós, per error han escrit Puigcerós, que ve de zero, suposo)
País, progrés i polítiques d’Estat (Josep Lluís Carod-Rovira)

Respostes d’Estat (Joan Ridao)
Cap a les vegueries (Jordi Ausàs)
Sobirania cultural (Joan Manuel Tresserras)
El pedestal són les sabates (Anna Simó)

No havia llegit mai aquesta revista (en porten 119!) i espero no tornar-hi, però els seus autors o ideòlegs, són evident carn de psiquiatre. Us ho asseguro.

Salut!!!


PS: Per cert, ja sou seguidors del BATblocs? Sí la resposta és no, ja tardeu.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

FA MOLTA LLASTIMA ERC,EL CAMI QUE FA A HORES D' ARA,VA RECTA AL PEDREGAL,I ARROSEGUERAN A TOTOM, JUGANT AMB BCN.......

Anònim ha dit...

Ai, Senyor! Quanta pseudoliteratura i quant quant de lirisme hi ha només en el títols de la revisteta del nassos. I, és que és clar, com que no tenen res a dir, han de farcir de paraules pomposes i pseudoimatges retòriques la propaganda del partit perquè no es vegi que a dintre no hi ha res. Us ho mireu per on us ho mireu, als sancta santorum d'Esquerra aparatxnik només hi ha unes ganes boges de no deixar anar la gallina dels ous d'or, sigui per continuar greixant la maquinària nepotista i mafiosa del Carod, sigui per dotar de recursos la via caciquista ultramontana de Puigcercós. Dos mals que maten igualment. És natural que amb aquest panorama els suporters d'aquesta Esquerra perquè també mamen de la mamella, demanin desesperadament omertà absoluta en nom d'un objectius més pintorescos i alambinats.

I, per acabar, per cert, a E no hi ha més d'un lingüísta? Doncs es veu que el llegir els ha fet perdre l'escriure perquè sinó no s'entén el calc castellaníssim: "Estem construïnt... bla, bla, bla". Ells han de saber de què parlo o és que, com els règims totalitaris de tota la vida, els d'E també creuen que el que diu el que mana, va a missa tan sí com no, pels pebrots del sant pare borni.
Apa siuau!!

L'Espelt ha dit...

Perdoneu que contesti tant tard. Estic sens ADSL a casa i vaig molt de bòlid.
Anònim, totalment d'acord. Altre dia, si ho veus bé, signa amb un nom, el que vulguis, però així sabré si un altre dia, l'Anònim ts tu.
Agnès, primer de tot, benvinguda. Et llegeixo per la catosfera i no recordo haver-te llegit al Primeres Collonades. És casa teva.
En quant al comentari, d'acord. Vaig llegir els articles, i t'ho juro que és al•lucinant. No tenen vergonya. El més greu és que, parlant amb dos militants que havien anat al Palau de la Música (el petit)em van vendre, convençuts, el mateix discurs.
Encara no em crec ara que dues persones intel•ligents, puguin parlar així i empassar-se això.

Salut!!!!