Vaig afirmar en la darrera entrada, que Jo (també) no sóc independentista, i vaig dir també que seguiria renunciant a paraules.
Seguint l’estela del admirat Joliu (un dels millors blocs que circulen per la catosfera, per mil i un motius que els que tingueu més de dos dits de cervell reconeixereu fàcilment) on afirmava que Sóc sobiranista, permeteu-me que em desmarqui de la seva afirmació i faci la meva:
Seguint l’estela del admirat Joliu (un dels millors blocs que circulen per la catosfera, per mil i un motius que els que tingueu més de dos dits de cervell reconeixereu fàcilment) on afirmava que Sóc sobiranista, permeteu-me que em desmarqui de la seva afirmació i faci la meva:
JO, TAMPOC SÓC SOBIRANISTA
Per què?
Malgrat no estigui pas obligat a respondre, faltaria més, ho faré.
No crec en la ambigüitat que s’amaga rere molts dels que en fan bandera.
Sí crec en l’honestedat dels molts que hi dediquen esforços i enginy. Treball. I els respecto.
Però no em sento agust amb aquesta paraula... em fa sentir insatisfet.
Diu el Diccionari de l’Enciclopèdia Catalana:
sobirania
[de sobirà]
f 1 Qualitat de sobirà.
2 DR/POLÍT/HIST Qualitat del poder polític d'un estat o d'un organisme que no és sotmès a cap altre poder. Sobirania popular. Sobirania nacional.
No hi veig per enlloc el significat de sobirania gradual o sobirania parcial que avui la paraula em transmet.
No hi veig per enlloc el significat de sobirania gradual o sobirania parcial que avui la paraula em transmet.
Potser és per això que no m’hi sento agust, definint-m’hi.
Salut!!!!
Salut!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada