dimecres, 11 de febrer del 2009

El 100... pels 10.000 !!!!

Ves per on, qui m’ho hagués dit, aquest és el post número 100 del Primeres Collonades.
La veritat és que, tot i que la xifra fa patxoca, no n’estic pas gaire orgullós, doncs en aquests 100 post he donat tota una lliçó de irregular, tan en la freqüència de les publicacions, com en la qualitat de les mateixes.
Què hi farem! Només em queda que intentar millorar d’aquí al 200.
Així doncs, dedicaré el meu post 100 als 10mil cap a Brussel·les per l’autodeterminació, que aquesta iniciativa si que es mereix un bon post.


D'acord que som un país adormit, un país que ens poden insultar, robar i menystenir sense que donem respostes...
D’acord que una de les raons importants (que no pas l’única) d’aquesta absència de resposta, d’aquest no deixar-se trepitjar, es l’evident manca de lideratge (polític), però també hem d’afegir-hi tot seguit que som una societat que viu, perplexa, aquest present desconcertant.
Per tan, és important, molt important, que comencem a despertar com poble i que comencem a donar, per a nosaltres mateixos, les respostes que l'honor, l'orgull i la història de la nostra nació, mereix.
Ens ho devem i li devem al país.
I si els polítics no estan a l'alçada (que no hi estan), haurem de ser nosaltres els que fem el primer pas (i el segon, el tercer i els que calguin) per deixar clar quin és el camí, forçant-los així a seguir-lo.
O no?
És important començar a fer coses, començar a demostrar que encara estem vius, que encara som i que encara volem ser.
Prou.
O és que hem de patir, encara, més humiliacions per a reaccionar?
No n'hi h prou amb l'espoli fiscal diari a que ens sotmet Espanya?
No n'hi ha prou amb els múltiples incompliments (traspassos, finançament, inversió pendent en infraestructures, etc) del darrer Estatut aprovat pel nostre Parlament, pel Parlament Espanyol, pel Senat Espanyol i ratificat en Referèndum pel propi poble?
No n’hi ha prou amb el menyspreu constant que ens mostra Espanya?
Seguirem mirant (i parlant només) com ens acaben d’enfonsar el present i el futur econòmic, polític i social a que tenim dret com a país?
Seguirem esperant?
Jo no.
Prou.
I per començar, seré a Brussel·les el dia 7 de Març.
I tu?
Vindràs?
O et quedaràs a casa amb qualsevol tipus d’excusa que no passarà de ser que aquell cap de setmana no et va bé? Que la dona... els nens... tinc un dinar...
Collons! Què només és un dia! Agafes l’avió i vas i tornes amb un dia!
I si no, quant t’anirà va bé? Quan ja no siguem ningú? Quan ja no tinguem res de res? Vols que et truquem a tu i a tots els altres per a veure si trobem un cap de setmana que ens vagi bé a tots?
O potser el que tens és puta (perdó) mandra?
Fa mandra (oi?) anar i tornar a Brussel·les en un cap de setmana? Uf... quin pal! Què cansat!
I no et miraràs al mirall fins passats uns dies... i després, tornaràs a criticar-ho tot, a queixar-te, però ho faràs escarxofat al sofà de casa, teclejant davant d’una pantalla, o prenent una cerveseta al bar... Però, n’estic segur, per dins, molt en el fons, la teva consciència et recordarà que ets un covard, un boques, un figaflor.
Un cridaner... i prou.
Seràs còmplice del teu vergonyant present i del innoble futur (nacional i de prosperitat) que deixaràs al teu fill.
La història del nostre país és plena de catalans que, en situacions infinitament més complicades, on realment si calia ser valent i sacrificar la pròpia vida, van ser-hi, van saber estar a l’alçada, i van saber renunciar al benestar propi per a que avui, tu i jo, encara puguem dir-nos catalans i penjar estel·lades al balcó.
(Eps! No em diràs que ets dels que nomes ho fas l’onze de setembre i per Sant Jordi... oi?)
Només un cap de setmana... a nosaltres només en demanen un cap de setmana... Un cap de setmana que ens faci despertar.
Ara és l’hora, catalans. Ara és l’hora de dir prou, i demostrar-ho. No esperem a manifestar-nos quan sigui massa tard. Comencem... ja!


Salut!!!!




PS. I si encara no tens clar de que va tot això, i vols saber més, visita:

http://deumil.cat/

http://facebook.deumil.cat/

http://deumil.cat/index.php?action=viatge

http://dossier.deumil.cat/

3 comentaris:

Joan Arnera ha dit...

Felicitats per la centena, company (i visca la irregularitat, no hi pateixis).
El tema 10mil fa patir, la veritat, fa patir.
Ànims, però.

Dies de fúria ha dit...

Felicitats pel centenari!

Ens veiem a Brusel·les, doncs.

elies

L'Espelt ha dit...

Gràcies amics, però no les mereixo.
M'ho agafaré com a ànims per a millorar.
I si, ens veiem a Brussel·les, i lluitaré per a que quans més siguem, millor.
(També pateixo, Joan)

Salut!!!!