Trencaclosques particular... resolt!!!

La nit del 21 al 22 de Gener va ser estranya per a mi.
(Permeteu-me que faci una petita volta per acabar on vull portar-vos).
Em trobava acabant la segona època de l’any més estressant per a mi professionalment. Aquesta comença amb el més de Desembre, on ens trobem a plena producció i amb el començament dels enviaments a clients, amb això hi tenim de sumar la creació del mostrari per la següent campanya i a més, pel que mi fa, el inventari auditat del dia 31.
És complicat el compaginar aquesta punta de feina en tots aquests aspectes cabdals en l’empresa, amb les vacances escolars de la canalla i les festes familiars nadalenques. Passa el cap d’any i el ritme de feina segueix sent frenètic i els nens segueixen, lògicament de vacances fins passat reis.
És fa dur posar-se a l’ordinador creant nous llistats d’estocs valorats amb l’escudella (i el vi) encara donant voltes per la panxa, o, sentir els crits dels nens, amb les noves joguines portades pels reis, mentre estàs creant i donant d’alta (informàticament) tota una nova temporada.
És dur però, tampoc cal amagar-ho, té el seu punt d’encant. N’estic molt tip i cansat, però alhora encara hi trobo moments de satisfacció.
Amb tot això vull dir que a mesura que avancen les setmanes l’estrès va agafant posicions de força en el teu interior i les nits, les hores del dia que tens lliures per dormir, es tornen cada cop més estranyes. A partir de mig Gener costa dormir d’una tirada i es freqüent despertar-te dos o tres cops cada nit, descobrint com el teu cap està repassant els punts pendents abans del dia D (final de mostrari).
Doncs bé, la nit del 21 al 22 havia de ser la darrera “d’insomni”, doncs el 22 el mostrari i els escandalls havien d’estar acabats, havíen de passar a ser història.
Me’n vaig anar a dormir a les dues. A dos quarts de tres em despertava suat, fruit d’un malson angoixant que vaig ser incapaç de recordar. En aquestes situacions (que, gràcies a Déu són poques), opto per anar al bany i rentar-me la cara amb abundant aigua freda, per acte seguit encendre una cigarreta fins acabar-la. Perdre aquests deu minuts, m’assegura poder tornar a dormir sense empalmar altre cop amb el malson.
Així ho vaig fer i així va ser. Però (oh sorpresa), a dos quarts de cinc tornava a despertar-me bruscament, però aquest cop no per un malson si no per què havia tingut un somni. Un somni premonitori.
Havia somiat, clarament, que en Putxi trencava el Tripartit i portava el país a unes noves eleccions. I no li hagués donat més importància si no haguès tingut aquella forta sensació de premonició.
Aquest cop vaig saltar-me el rentar la cara i vaig passar directament al cigarret donant voltes al per què d’aquell estrany somni.
No tenia gaire sentit... CDC semblava més forta havent presentat a en Tremosa com a candidat a les eleccions europees... Esquerra venia del no de la Mònica Sabata. Sonava el nom d’en Junqueras amb tanta insistència que semblava fet... però no volia creure-m’ho fins que no li sentís dir a ell. Costava empassar-se que una persona de la seva vàlua apostés per una gent tant nefasta i que tant mal està fent al país i al partit.... Però tot i acceptant que en Junqueras fos el candidat, i que, ben pensat, aquest era el millor camí per a intentar recuperar part del crèdit del partit, no em creia capaços a en Putxi i companyia de fer-ho... a no ser que els seus “jefes” els hi manessin... Però no sabia trobar raons per a que ho fessin. Voltes i voltes... sempre sobre el mateix punt, però en cap moment trobant-li un sentit.
És evident que Esquerra s’enfronta a una davallada considerable, res fa pensar que els Socialistes pugin i encara menys els tontos d’Iniciativa... Sí el tripartit no suma... quin sentit té provocar un avançament electoral?
Aquell cap de setmana vaig estar apunt de trencar el meu silenci catosfèric explicant el somni... cercant ajuda per entendre’l.
Avui però, tot ha canviat. Llegint el post del company Arnau del Cimera i els seus comentaris, l’amic Dessmond m’ha donat la peça que mancava en el meu trencaclosques particular: la crisi i l’atur.
La situació actual no és bona pel PSC però és el MILLOR moment dels propers dos anys.
Al Juny, barrejant-ho amb les europees, mostrant la radicalitat de CIU i ERC amb els seus candidats, i vestint-se de moderació i centrisme, el millor remei per a la crisi.
Diran que són els únics que es preocupen per allò que més interessa a la gent, per a resoldre el seu problema, i no com els altres, que s’esbatussen amb discusions inútils sobre nacionalismes tronats com els altres.
És la seva única (i millor) oportunitat.
sí, és evident que ells i els “fàctics” ja han començat la batalla.
Primer objectiu: Tremosa. Per terra, mar i aire.
Ara ja sé per que els sociates han ordenat i convençut a en Putxi per a que trenqui el Tripi. Ha estat fàcil, com sempre. En Putxi camina per la vida desesperat i sense recursos per revertir una situació que el sobrepassa. Ells, com sempre, li venen la idea i, a més, mostren el camí de sortida del pou on, ells mateixos, l’han ficat. I l’altre, en PutxiPutxi, feliç de saber que fer, per que els seus amics l’han tornat (!?) a ajudar.
Junqueres, sentència del Constitucional i trencament de Tripi. La recepte perfecte. I tot, amb l’ajut de l’aviació amiga. Que més pot demanar un pobre home? No troba sortida d’on s’ha posat i n’hi munten una!
“Compro, compro!” m’expliquen que se sentia a principis de gener per tot el carrer Calabria.

Espero, que ningú picarà. Però... com diu en Monegal del Polònia... “aaaa.... Alerta!” que vivim en un país que de més grosses ens en hem empassat!
De moment, tothom amb els ulls oberts! Ells (PSC), prenen la iniciativa i sols per això tenen avantatja. Cal veure ràpid la seva estratègia i reaccionar-hi sense que s’adonin que sabem el motiu i el final que planegen. Amaguem les cartes i preparem el nostre guió per a que el final de la historia, sigui el seu final.

VISCA LA TERRA... MORI EL MAL GOVERN !!!!


Salut companys!!!!


PS Gràcies Dessmond per donar-me la peça del trencaclosques que em mancava per a poder dormir... d’una tirada.