Post d'urgència.
Perdoneu les pobres paraules, mal combinades.,
però malgrat la tristesa del moment, volia fer-les.
Espero no reflecteixin el meu sentiment de tristesa i confusió.
En el fons, porten l'alegria dels amics, de la gent com cal, de la dignitat i el patriotisme.
Aquests valors, avui no són un miratge.
Són reals.
Existeixen.
Avui, uns amics, m'ho acaben de mostrar.
...
Avui és un dia trist. Molt trist.
Alguns el veiem a venir, de fa setmanes.
Inexplicablement, tot es torça a partir de l’octubre.
En busco la causa, en busco el per què, però no el trobo.
Estic molt trist, profundament trist.
Però a la vegada estic orgullós, molt orgullós dels companys que, patint en primera persona, han sabut mantenir l’esperit que ens ha mogut a tots.
Estic orgullós d’haver tingut el seny d’haver votat els quatre valents que han sabut aguantar la decència. Quatre valents que sabria defensarien fins a les últimes conseqüències allò per el que ens vem mobilitzar.
Reagrupament és molt més que un partit més.
Reagrupament és l’altre cosa que calia al país. Reagrupament és la veu d’un moviment profund d’un país moribund.
Reagrupament és el patriotisme, la dignitat i, per sobre de tot, l’honestedat amb la gent, amb el poble.
En Carretero n’és l’impulsor, però això no li donava dret a trair el moviment. Ens devia lleialtat i respecte. Ens va prometre no trair-nos. Hi ho ha fet a la primera de canvi.
Els que hi hem cregut, els que ens hem mobilitzat, els que ens hem mullat, ho hem fet per patriotisme. I per dignitat. I ningú, ni en Joan Carretero, té dret a ignorar-nos, a trair-nos.
No. Tot no si val. A altres llocs, potser sí, a Reagrupament no.
Va contra la nostra essència, la nostra raó de ser.
Gràcies companys per ser com sou.
Gràcies per haver aguantat sense res a guanyar.
Gràcies per haver defensat a tots els que hem cregut amb aquesta idea.
Sr. Carretero, us he sentit dir molts cops que, la idea de Reagrupament, era l’única bona i vàlida. La única sortida. I que si vostès s’equivocaven i no sabien dur-la a terme, el fracàs seria de vostès i no de la idea.
Sr. Carretero, avui heu escenificat el vostre fracàs, però com bé dieu, no el fracàs de la idea. El seu comportament, el jutjarà la Història. Heu contribuït al desencís d’un poble tocat. Vostè mateix.
I no el planyo, perquè si li queda alguna resta de consciència, no crec que pugui dormir el que li queda de vida. Merescut s’ho tindrà.
Heu fet mal, molt mal, i el futur immediat en marcarà la mesura.
Quatre valents han evitat que Reagrupament s’equivoqués tant com vostè. Quatre valents han salvat l’honor a 3300 reagrupats.
Alguns el veiem a venir, de fa setmanes.
Inexplicablement, tot es torça a partir de l’octubre.
En busco la causa, en busco el per què, però no el trobo.
Estic molt trist, profundament trist.
Però a la vegada estic orgullós, molt orgullós dels companys que, patint en primera persona, han sabut mantenir l’esperit que ens ha mogut a tots.
Estic orgullós d’haver tingut el seny d’haver votat els quatre valents que han sabut aguantar la decència. Quatre valents que sabria defensarien fins a les últimes conseqüències allò per el que ens vem mobilitzar.
Reagrupament és molt més que un partit més.
Reagrupament és l’altre cosa que calia al país. Reagrupament és la veu d’un moviment profund d’un país moribund.
Reagrupament és el patriotisme, la dignitat i, per sobre de tot, l’honestedat amb la gent, amb el poble.
En Carretero n’és l’impulsor, però això no li donava dret a trair el moviment. Ens devia lleialtat i respecte. Ens va prometre no trair-nos. Hi ho ha fet a la primera de canvi.
Els que hi hem cregut, els que ens hem mobilitzat, els que ens hem mullat, ho hem fet per patriotisme. I per dignitat. I ningú, ni en Joan Carretero, té dret a ignorar-nos, a trair-nos.
No. Tot no si val. A altres llocs, potser sí, a Reagrupament no.
Va contra la nostra essència, la nostra raó de ser.
Gràcies companys per ser com sou.
Gràcies per haver aguantat sense res a guanyar.
Gràcies per haver defensat a tots els que hem cregut amb aquesta idea.
Sr. Carretero, us he sentit dir molts cops que, la idea de Reagrupament, era l’única bona i vàlida. La única sortida. I que si vostès s’equivocaven i no sabien dur-la a terme, el fracàs seria de vostès i no de la idea.
Sr. Carretero, avui heu escenificat el vostre fracàs, però com bé dieu, no el fracàs de la idea. El seu comportament, el jutjarà la Història. Heu contribuït al desencís d’un poble tocat. Vostè mateix.
I no el planyo, perquè si li queda alguna resta de consciència, no crec que pugui dormir el que li queda de vida. Merescut s’ho tindrà.
Heu fet mal, molt mal, i el futur immediat en marcarà la mesura.
Quatre valents han evitat que Reagrupament s’equivoqués tant com vostè. Quatre valents han salvat l’honor a 3300 reagrupats.
Per Patriotisme i Dignitat.
Molts el vem creure, per això hi som. Llàstima que vostè no. Només era un esquer, s'em escapa saber el per què de l'esquer. Espero no s'hagi venut l'ànima als espanyols, ningú els hi haguès fet millor servei, espero que sigui per simple demència, i no per malícia.
Gràcies amics per ser-hi. Gràcies per defensar-nos.
Estarem amb vosaltres fins on calgui.
Gràcies amics per ser-hi. Gràcies per defensar-nos.
Estarem amb vosaltres fins on calgui.
Per sempre.
Visca Catalunya.
4 comentaris:
Gràcies pel post i per la teva amistat, camarada!
llegint el teu post, potser hauem de començar a parlar de cinc valents.
Amb tot el respecte per la teva opinió, nomès dirte que jo no necesito que ningú em defensi el meu honor.
Vaig entrar a R-cat per en Carretero, perque vaig pensar que desprès de 34 anys de capelletes, plataformes, i taules varies, era el moment d'arreglegar-nos darrere d'un lider clar. Amb Macià ens va funcionar.
No vull opinar sobre els motius dels uns i els dels altres, de fet se m'en refoten. L'unic que m'emprenya es observar COM s'ha dinamitat (posiblement) l'ultima ocasió que teniem d'aconseguir l'independencia, mes que res per si algun dia em trobo un d'ells pel carrer, poder agrair-li convenientment.
I aqui no foto les culpes ni a uns ni a altres, sino a tots, excepte a en Ton Nus.
Salut.
Encara em vull la sang camarada. Ens han tarït, ens han assasinat, ens han follat. i efectivament, quatre valents i dignes patriotes han salvat l'honor..el que quedava despres de l'imolació al menjador de casa el Dr. Xiflado (i disculpem que et copii el simil)
Publica un comentari a l'entrada