L’altre via: Rcat

Els que visiteu a vegades aquestes Primeres collonades sabeu que en les darreres eleccions al Parlament Espanyol vaig fer una aposta decidida pel càstig. Vaig prendre la decisió de l’abstenció activa per intentar “castigar” les polítiques (estratègies) dels partits nacionalistes.
El càstig de debò, anava per ERC. I dic càstig de debò per què era ERC la meva opció política des de fa molts anys, i era ERC qui havia traït el sentit i la intencionalitat del meu vot.
Fins i tot vaig fer el gest de publicar una Carta Oberta a en Carod per a que quedés molt clar el per què no havia anat a votar i que buscava exactament amb aquesta acció. Entre d’altres li deia:

"(...) El meu vot serà un no-vot per vostès.Per què seguir en els càrrecs i responsabilitats que tenen, no els hi sigui possible.
(...) Donin el relleu per a que uns altres agafin la responsabilitat de lluitar, defensar i representar dignament la nostra voluntat. (...)"
Tots heu vist però, quins han estat els esdeveniments després del dia 9 de Març.
El punt àlgid (per el moment, ni hauran molts més) el varem viure la setmana passada.
Més moviments carregats d’egoisme. Més moviments indignes per a mantenir les seves posicions, les seves poltrones.
Cops de colzes, cops de peu, espentes, entrades per l’esquena... tot si val per fer-se els amos d’ERC i mantenir càrrecs i sous.
I com aquell que no vol, a més, tancant portes i embrutant a l’alternativa (Carretero és de dretes).
Carod i Puigcercós. Mr.Hyde i Mr.Hyde. Zaplana i Acebes. Zipi i Zape. Dues cares de la mateixa moneda que ara es barallen per quedar-s’ho tot.
Interessant serà seguir els moviments de premsa i tot l’aparell del PSC. Seran moviments subtils (o no) que buscaran assegurar que a ERC segueixin manant els mateixos badellets que els hi donen el suport necessari per a seguir desfent el país (perdó, arrencant crostes) des del Govern.
En fi, la via Carod, Puigcercós o Uriel (l’alumne avantatjat d’en Puigcercós) és la via “oficial”, la via disposada a rematar la feina de dinamitar totes les esperances i il·lusions que més de 700.000 catalans (incloent-me) els hi varem donar. La via del “més del mateix”. És curiós que utilitzin tota la força (dinamita) que els hi varem donar (vots) per atacar-nos a nosaltres mateixos (l’espanyolisme al govern).
Però la vida sempre té sorpreses, la vida sempre dona una altre oportunitat. I aquest cop, no havia de ser excepció. I aquesta excepció s’ha vestit amb conceptes com honestedat, conseqüència, tarannà, intel·ligència, ètica i principis.
Simplement, en un altre via.
Nova, fresca, fonamentada en els valors que els avantpassats ens han legat (Macià a l’Havana, oi Elies?) i la modernitat que els nostres temps reclamen.
Objectiu: cercar el Reagrupament dels nostres actius (idees, persones) per a projectar-nos cap el segle XXI amb tota la nostra plenitud.
Simplement, un altre via. Un altre camí, net de tics propers als clans mafiosos. Un altre camí, carregat de valors per poder afrontar els reptes que se’ns plantegen amb el cap ben alt i l’esperit ben lliure. Un altre camí iniciat per en Carretero i farcit d’homes i dones lliures, disposades a defensar i traçar el camí cap el futur. Sense complexes. Sense pors.
Un altre via. L’única.
Simplement Rcat.
No hi ha un altre camí.

Salut companys!!!


* Permeteu-me afegir i adherir-me al sentit del post d’en Arnera de l’altre dia, "jo no soc de Carretero", ni soc militant d’ERC, ni ho seré. Però faré tot el que pugui per a que se’n surti i pugui governar a ERC per a que la resta de catalans hi puguem tornar a confiar.