Jo també he perdut, i molt.
La meva manera de manifestar un càstig, el no-vot, també ha perdut.
71% de participació.
És molt.
4,75 punts més que el 2004. Però no destaca, el 2004 va tenir una participació altíssima. No em val.
No em sento bé.
Però, malgrat tot, no em penedeixo del meu no-vot. Per a mi, era la posició que moralment havia de prendre. L’única posició coherent amb mi mateix..
Espero que CIU faci la lectura real, i no es conformi amb haver “mantingut” la posició. Espero que la prudència del quedar-se quiets, aquest cop, no els domini. Espero que sàpiguen llegir correctament la situació i actuïn.
ERC... Ara no sabria dir que és el que ha de fer o passar per què jo torni a confiar-hi. Realment no sé que és el que ha de passar... Espero que em sorprenguin i torni a veure’ls com el camí de sortida del nostre present. Espero que ho facin.
Mentrestant, no podem fer res més que ser perseverants en les idees i defensar-les i potenciar-les amb tota l’energia i convicció.
No perdem el nord, cerquem-lo amb tota la nostra determinació.
Espero que el meu no-vot, la meva intenció, faci efecte.
Salut companys!!! ... I força!!!
dimarts, 11 de març del 2008
TAMBÉ HE PERDUT
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
L'important, amic, és que l'efecte s'ha aconseguit. Això és el realment important. I l'únic que podem fer.
Que passin les coses que han de passar ja no està, dissortadament, en mans nostres, sinó dels militants.
Cert Elies i espero que la sort vulgui ser la nostra companya, ens farà falta. Per crt boníssims i encertadísims els teus darrers posts. Espero amb candeletes un post que comencin a explicar que passa dins d'ERC amb aquests primers moviments de lluita i supervivencia... tu que coneixes la casa i hi tens contactes (pèrdó, però no he pogut evitar de llançar-te el repte... jeje)
Salut amic!!!
Publica un comentari a l'entrada