Cert és que, no hi cap dia igual a un altre. Desconec qui ho va dir, però te més raó que un Sant!!!
I avui m’ha passat que, ves per on, m’han pres el pèl dos cops. Sí, sí, no una vegada, dues!!! El primer cop ha quedat sols en un intent, barruer i ingenu, i el segon, la pressa de pèl s’ha consumat. Del tot. Sense poder evitar-ho, ni tornar enrere.
La primera, a primera hora del matí.
No sé vosaltres, això és molt personal, però un té la sana costum (o no) de tant bon punt em llevo del llit anar a seure una estona a Can Roca, bàsicament per despendrem de les restes del dia anterior... i començar, realment de nou, el nou dia. Ves per on!
Can Roca és, a més, el meu segon despatx de casa. Hi tinc un petit tamboret, amb una bona base, que és senzillament perfecte per a posar-hi la ràdio i algun llibre, revista o diari (he de confessar, i ho faig molt fluixet, que fa una mica de vergonya, així que, ja ho sabeu “shhh”, que moltes vegades el tamboret també és perfecte per a posar-hi el portàtil i aprofitar el moment per arrencar el dia 2.0).
És una estona molt meva, en estricta intimitat, que em permet fer aquell reset tan necessari. Buidar físicament i començar omplir mentalment.
Avui però, escolto a la ràdio que “finalment la tercera hora de castellà no serà efectiva el proper any, gràcies a la pressió d’Esquerra en el Govern tripartit”. Canvio de Can Basté a Can Basses i torno a sentir que “finalment la tercera hora de castellà no serà efectiva el proper any, gràcies a la pressió d’Esquerra en el Govern tripartit”. Dues notícies calcades, calcades fins i tot amb l’afegitó/filtració: “gràcies a la pressió d’Esquerra en el Govern tripartit”.
Olè!!! Gràcies Sr.Montilla!!! Gràcies Sr.Maragall!!! Gràcies Sr.Zapatero!!!
Gràcies per prendre’ns el pèl d’aquesta manera tant descarada!!! Però que s’han pensat que som imbècils!!! (Qui s’han pensat que som!!!, diu el Pujol del Minoria Absoluta)
Gràcies, PSC/PSOE, per pensar-se que som imbècils, talment com els vostres votants, perquè heu tornat a equivocar-vos. Aquí això no val. Us adreceu a militants i simpatitzants d’ERC, i ja us coneixem. Us veiem el llautó.
Friso per la següent notícia, per aquella (o aquelles) que us guardeu per divendres... o per dissabte mateix. A veure que en surt de les vostres privilegiades ments. A veure que passarà, o no passarà, gràcies a la pressió d’Esquerra en el Govern tripartit. A veure si aconseguiu superar el llistó. Segur, segur, que la teniu apunt, redactada la notícia i tot, per tothom igual, calcadeta, ben preparadeta/preparadetes, i estant allí esperant que algú clicqui “ENVIAR”.
El segon cop que avui m’han pres el pèl, ha estat molt més agradable, i a més, volgut. He anat al barber, que la meva closca necessitava un endreçat. Si a més ho arriben a fer bé, ja hagués estat la hòstia!!! Però ningú em treu el meu moment de “gustera”. Eren les set de la tarda, m’he assegut després d’un dia trepidant de corredisses, per a que em rentessin al cap. L’aigua temperada, ni freda ni calenta, sense molta pressió, mullant-me els cabells a poc a poc, i les mans d’aquella noia, fent-me un massatge suau amb xampú... us ho prometo que ben bé m’adormia. Quin gust... quina son, quin relax!!!
Salut companys!!!
* Ah! I no oblideu que demà tenim una festeta que promet. No hi falteu!!!
I si voleu arribar-hi engrescats, mireu aquesta enquesta de Racó Català, aquesta de Tribuna o aquesta de Vilaweb.
I avui m’ha passat que, ves per on, m’han pres el pèl dos cops. Sí, sí, no una vegada, dues!!! El primer cop ha quedat sols en un intent, barruer i ingenu, i el segon, la pressa de pèl s’ha consumat. Del tot. Sense poder evitar-ho, ni tornar enrere.
La primera, a primera hora del matí.
No sé vosaltres, això és molt personal, però un té la sana costum (o no) de tant bon punt em llevo del llit anar a seure una estona a Can Roca, bàsicament per despendrem de les restes del dia anterior... i començar, realment de nou, el nou dia. Ves per on!
Can Roca és, a més, el meu segon despatx de casa. Hi tinc un petit tamboret, amb una bona base, que és senzillament perfecte per a posar-hi la ràdio i algun llibre, revista o diari (he de confessar, i ho faig molt fluixet, que fa una mica de vergonya, així que, ja ho sabeu “shhh”, que moltes vegades el tamboret també és perfecte per a posar-hi el portàtil i aprofitar el moment per arrencar el dia 2.0).
És una estona molt meva, en estricta intimitat, que em permet fer aquell reset tan necessari. Buidar físicament i començar omplir mentalment.
Avui però, escolto a la ràdio que “finalment la tercera hora de castellà no serà efectiva el proper any, gràcies a la pressió d’Esquerra en el Govern tripartit”. Canvio de Can Basté a Can Basses i torno a sentir que “finalment la tercera hora de castellà no serà efectiva el proper any, gràcies a la pressió d’Esquerra en el Govern tripartit”. Dues notícies calcades, calcades fins i tot amb l’afegitó/filtració: “gràcies a la pressió d’Esquerra en el Govern tripartit”.
Olè!!! Gràcies Sr.Montilla!!! Gràcies Sr.Maragall!!! Gràcies Sr.Zapatero!!!
Gràcies per prendre’ns el pèl d’aquesta manera tant descarada!!! Però que s’han pensat que som imbècils!!! (Qui s’han pensat que som!!!, diu el Pujol del Minoria Absoluta)
Gràcies, PSC/PSOE, per pensar-se que som imbècils, talment com els vostres votants, perquè heu tornat a equivocar-vos. Aquí això no val. Us adreceu a militants i simpatitzants d’ERC, i ja us coneixem. Us veiem el llautó.
Friso per la següent notícia, per aquella (o aquelles) que us guardeu per divendres... o per dissabte mateix. A veure que en surt de les vostres privilegiades ments. A veure que passarà, o no passarà, gràcies a la pressió d’Esquerra en el Govern tripartit. A veure si aconseguiu superar el llistó. Segur, segur, que la teniu apunt, redactada la notícia i tot, per tothom igual, calcadeta, ben preparadeta/preparadetes, i estant allí esperant que algú clicqui “ENVIAR”.
El segon cop que avui m’han pres el pèl, ha estat molt més agradable, i a més, volgut. He anat al barber, que la meva closca necessitava un endreçat. Si a més ho arriben a fer bé, ja hagués estat la hòstia!!! Però ningú em treu el meu moment de “gustera”. Eren les set de la tarda, m’he assegut després d’un dia trepidant de corredisses, per a que em rentessin al cap. L’aigua temperada, ni freda ni calenta, sense molta pressió, mullant-me els cabells a poc a poc, i les mans d’aquella noia, fent-me un massatge suau amb xampú... us ho prometo que ben bé m’adormia. Quin gust... quina son, quin relax!!!
Salut companys!!!
* Ah! I no oblideu que demà tenim una festeta que promet. No hi falteu!!!
I si voleu arribar-hi engrescats, mireu aquesta enquesta de Racó Català, aquesta de Tribuna o aquesta de Vilaweb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada