Avui m’he escapat a esmorzar un mini-entrepà al bar que tinc a pocs metres de la feina. No ho faig habitualment, més ben dit, quasi mai. Però avui, n’he fet excepció.
M’he assegut amb aquella calma estranya dels dilluns al matí, he demanat un entrepà petit de bacon amb formatge i una coca-cola. Mentre esperava, he cercat amb la mirada on hi havia un diari lliure per llegir. A un cantó de la barra hi havia El Periódico, el de color blau. L’he agafat i he passat pàgines sense fixar-me gaire en elles, doncs estava atenent una trucada professional al mòbil. De cop, una calor potent (que m’anava encetant per dins en el seu camí) ha avançat des de la meva panxa fins arribar-me als ulls, on s’hi ha concentrat. “Afins de Carretero amenacen d’abandonar Esquerra”, llegeixo en titular. He acabat la trucada no recordo com i he exclamat: Quanta merda!!!
M’ha sortit de dins i el cambrer m’ha mirat, sorprès, mentre m’obria l’ampolla de coca-cola. El text que li seguia era indignant. Una gran escampada de porqueria explicant res d’un desconegut corrent anomenat Col·lectiu 1 d’abril que diu abandonarà el partit si Carretero no és en la nova executiva. Quanta merda!!!, he repetit, aquest cop només per a mi. Quina vergonya! La premsa, que ha tingut la barra d’ignorar amb tota la intenció a Reagrupament, ara en fa titular per vomitar mentides buscant escampar la por entre el militant. Volen despertar el fantasma de l’escissió d’en Colom i la Rahola. És la seva tàctica. La que coneixen. La por. “Que viene el PP” escampaven en les darreres eleccions... i va venir en Zapatero. Quanta merda!!! Ferrans, Icetas, Montillas, Vendrells, Putxis... tota la merda se m’ha fet present, arruïnant un meravellós bacon amb formatge. Cretins... mesquins. Gent sense escrúpols. Mentiders.
He tancat al diari i l’he canviat pel que han deixat lliura a la taula del davant. L’Avui.
A veure. Inundat de mala llet i veig: “Partidaris d’en Carretero amenacen de deixar ERC”.
Quedaven dos mossegades a l’entrepà... i encara deuen ser allí en el plat.
O potser un gos, despentinat i brut, d’aquests que viu i menja de les deixalles que troba en el carrer més proper (Calàbria potser?) se l’ha acabat cruspint de les escombraries del bar.
No ho sé. Tant em fa.
He arribat a l’oficina de nou i la mala llet m’ha durat ben bé dues hores. Fins i tot un dels meus col·laboradors m’ha comentat si havia passat un mal cap de setmana. Ha vist que la ràbia dominava les meves accions. Poc després (sort!) un altre company, militant d’ERC i Reagrupat (perdoneu la medalla, però he tingut el plaer de ser important en la seva “conversió”) m’ha comentat: “Què? Ja has vist com les gasten els calabresos? Has vist que publica l’Avui? Ja veuràs aquesta setmana... ja veuràs... voldran morir matant. Però fan tard, ja els coneixem, i a aquestes alçades, també tots coneixem ja a en Carretero i saben que, precisament marxar del partit, és el que ell mai faria. Mira si se n’ha cansat de repetir-ho!”
Tota aquella coïssor de foc que em corria per dins s’ha tornat aigua fresca, abundant i calmada, talment com em va transmetre el pantà d’Oliana el diumenge al veure’l.
Tenia tota la raó. Fan tard.
Han perdut i trauran tota la bilis fastigosa que porten a dins intentant emmerdar-ho tot. No saben fer-ho d’altra manera.
Fan tard... i tindrem el goig de veure’ls perdre exhibint totes les seves misèries, tot allò per el que, precisament, perdran.
El dissabte ja és a prop. Resten quatre dies. El missatge de Reagrupament ha arribat al militant. Sense saber el cens, sense tenir noms, ni telèfons, sense aparèixer en la premsa, sense organitzar autocars, ni menjars, ni donar entrades pel futbol. El missatge ha arribat gràcies a l’esforç, coherència i honestedat d’un grup de gent que, encapçalats per la Rut Carandell i en Joan Carretero, han demostrat que ells, si mereixen la nostra confiança. Han fet tots el quilometres possibles i han invertit totes les hores de son necessàries. Sense defallir. El país, i el partit, s'ho valen.
Militants, simpatitzants, no defalliu en l’esprint final. Feu possible que el missatge acabi d’arribar on encara no ho ha fet, i restabliu la normalitat el dia 7.
Ja toca.
RENOVEM ERC. ARA PODEM.
Salut companys!!!
M’he assegut amb aquella calma estranya dels dilluns al matí, he demanat un entrepà petit de bacon amb formatge i una coca-cola. Mentre esperava, he cercat amb la mirada on hi havia un diari lliure per llegir. A un cantó de la barra hi havia El Periódico, el de color blau. L’he agafat i he passat pàgines sense fixar-me gaire en elles, doncs estava atenent una trucada professional al mòbil. De cop, una calor potent (que m’anava encetant per dins en el seu camí) ha avançat des de la meva panxa fins arribar-me als ulls, on s’hi ha concentrat. “Afins de Carretero amenacen d’abandonar Esquerra”, llegeixo en titular. He acabat la trucada no recordo com i he exclamat: Quanta merda!!!
M’ha sortit de dins i el cambrer m’ha mirat, sorprès, mentre m’obria l’ampolla de coca-cola. El text que li seguia era indignant. Una gran escampada de porqueria explicant res d’un desconegut corrent anomenat Col·lectiu 1 d’abril que diu abandonarà el partit si Carretero no és en la nova executiva. Quanta merda!!!, he repetit, aquest cop només per a mi. Quina vergonya! La premsa, que ha tingut la barra d’ignorar amb tota la intenció a Reagrupament, ara en fa titular per vomitar mentides buscant escampar la por entre el militant. Volen despertar el fantasma de l’escissió d’en Colom i la Rahola. És la seva tàctica. La que coneixen. La por. “Que viene el PP” escampaven en les darreres eleccions... i va venir en Zapatero. Quanta merda!!! Ferrans, Icetas, Montillas, Vendrells, Putxis... tota la merda se m’ha fet present, arruïnant un meravellós bacon amb formatge. Cretins... mesquins. Gent sense escrúpols. Mentiders.
He tancat al diari i l’he canviat pel que han deixat lliura a la taula del davant. L’Avui.
A veure. Inundat de mala llet i veig: “Partidaris d’en Carretero amenacen de deixar ERC”.
Quedaven dos mossegades a l’entrepà... i encara deuen ser allí en el plat.
O potser un gos, despentinat i brut, d’aquests que viu i menja de les deixalles que troba en el carrer més proper (Calàbria potser?) se l’ha acabat cruspint de les escombraries del bar.
No ho sé. Tant em fa.
He arribat a l’oficina de nou i la mala llet m’ha durat ben bé dues hores. Fins i tot un dels meus col·laboradors m’ha comentat si havia passat un mal cap de setmana. Ha vist que la ràbia dominava les meves accions. Poc després (sort!) un altre company, militant d’ERC i Reagrupat (perdoneu la medalla, però he tingut el plaer de ser important en la seva “conversió”) m’ha comentat: “Què? Ja has vist com les gasten els calabresos? Has vist que publica l’Avui? Ja veuràs aquesta setmana... ja veuràs... voldran morir matant. Però fan tard, ja els coneixem, i a aquestes alçades, també tots coneixem ja a en Carretero i saben que, precisament marxar del partit, és el que ell mai faria. Mira si se n’ha cansat de repetir-ho!”
Tota aquella coïssor de foc que em corria per dins s’ha tornat aigua fresca, abundant i calmada, talment com em va transmetre el pantà d’Oliana el diumenge al veure’l.
Tenia tota la raó. Fan tard.
Han perdut i trauran tota la bilis fastigosa que porten a dins intentant emmerdar-ho tot. No saben fer-ho d’altra manera.
Fan tard... i tindrem el goig de veure’ls perdre exhibint totes les seves misèries, tot allò per el que, precisament, perdran.
El dissabte ja és a prop. Resten quatre dies. El missatge de Reagrupament ha arribat al militant. Sense saber el cens, sense tenir noms, ni telèfons, sense aparèixer en la premsa, sense organitzar autocars, ni menjars, ni donar entrades pel futbol. El missatge ha arribat gràcies a l’esforç, coherència i honestedat d’un grup de gent que, encapçalats per la Rut Carandell i en Joan Carretero, han demostrat que ells, si mereixen la nostra confiança. Han fet tots el quilometres possibles i han invertit totes les hores de son necessàries. Sense defallir. El país, i el partit, s'ho valen.
Militants, simpatitzants, no defalliu en l’esprint final. Feu possible que el missatge acabi d’arribar on encara no ho ha fet, i restabliu la normalitat el dia 7.
Ja toca.
RENOVEM ERC. ARA PODEM.
Salut companys!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada