Sr. Mas,
Només unes poques paraules per explicar-li el per què no aniré a votar aquest diumenge, dia 9, a les eleccions espanyoles.
Vostès i els seus companys de professió intentaran explicar els que s’han decidit, com jo, per l’abstenció (activa) com a poc implicats/interessats en la política. Intentaran amagar la veritable raó de la meva/nostra no-participació, posant-nos en el sac dels abstencionistes clàssics.
Res més lluny de la realitat.
Per això li adreço aquestes paraules, per a que quedi molt clar el meu per què.
He votat Esquerra els darrers anys. Hi he votat convençut, il·lusionat i amb orgull, amb la seguretat de que estava recolzant la millor opció per a liderar el país.
Com podeu imaginar, la decepció i desànim m’han aclaparat.
Per instint, la reacció va ser tornar (molts anys enrere era votant seu) a analitzar la seva opció, els seus moviments.
Soc nacionalista, i com vostè sap, no hi ha moltes opcions per escollir.
La seva opció, però, estava tocada. CIU necessitava canviar i decidir quin era el nou camí que marcaria el seu futur. Des de la pèrdua del Govern, la desorientació (comprensible) és molt gran.
Però vostè em va sorprendre. La seva sortida, La Casa Gran, la refundació del catalanisme. Veu proclamar la voluntat de cercar i traçar el nou camí a seguir.
Em va impressionar i esperançar.
Una llum, per fi una llum al final del túnel.
Veu escollir el camí que el país necessita i, alhora, un dels més difícils per el que representa d’aposta i sacrifici personal.
Lloable, digne de donar-hi suport.
Però des d’aquella conferència, cap de les seves accions m’ha demostrat que allò no va ser un discurs més. Res m’indica que aquelles paraules i intencions seran el seu pensament irrenunciable. La seva determinació.
Si hagués vist tan sols la primera passa, diumenge tindria tot el meu suport.
I quan comenci el camí (encara vull creure que ho farà), allí em tindrà, amb suport incondicional.
Li demano una prova, un fet, un pas.
Per això el meu vot serà un no-vot per el seu partit. La meva manera de reclamar que el camí no és aquest, sinó el que veu anunciar.
Per què la seva irrellevant presència a Madrid, els obligui a actuar per fer-se forts aquí. Els obligui a entendre que la força que ens permetrà exercir els nostres drets, només serà la que tinguem aquí. Aquest és l’escenari.
Tampoc votaré per un altre partit.
Malauradament no hi ha una alternativa vàlida per a mi, avui.
Però tampoc votaré en blanc.
Espanya, i la seva manera d’actuar, mereixen també que expressi la meva disconformitat, el meu desacord. La meva voluntat de no participar-hi. La meva desconnexió definitiva.
Comenci a caminar el dia 10. Faci-ho amb determinació i sense mirar enrere. El país ho necessita.
Allí em trobarà.
Espero que aquestes paraules expliquin el per què de la meva decisió.
Catalunya, a 8 de març de l’any 2008.
Només unes poques paraules per explicar-li el per què no aniré a votar aquest diumenge, dia 9, a les eleccions espanyoles.
Vostès i els seus companys de professió intentaran explicar els que s’han decidit, com jo, per l’abstenció (activa) com a poc implicats/interessats en la política. Intentaran amagar la veritable raó de la meva/nostra no-participació, posant-nos en el sac dels abstencionistes clàssics.
Res més lluny de la realitat.
Per això li adreço aquestes paraules, per a que quedi molt clar el meu per què.
He votat Esquerra els darrers anys. Hi he votat convençut, il·lusionat i amb orgull, amb la seguretat de que estava recolzant la millor opció per a liderar el país.
Com podeu imaginar, la decepció i desànim m’han aclaparat.
Per instint, la reacció va ser tornar (molts anys enrere era votant seu) a analitzar la seva opció, els seus moviments.
Soc nacionalista, i com vostè sap, no hi ha moltes opcions per escollir.
La seva opció, però, estava tocada. CIU necessitava canviar i decidir quin era el nou camí que marcaria el seu futur. Des de la pèrdua del Govern, la desorientació (comprensible) és molt gran.
Però vostè em va sorprendre. La seva sortida, La Casa Gran, la refundació del catalanisme. Veu proclamar la voluntat de cercar i traçar el nou camí a seguir.
Em va impressionar i esperançar.
Una llum, per fi una llum al final del túnel.
Veu escollir el camí que el país necessita i, alhora, un dels més difícils per el que representa d’aposta i sacrifici personal.
Lloable, digne de donar-hi suport.
Però des d’aquella conferència, cap de les seves accions m’ha demostrat que allò no va ser un discurs més. Res m’indica que aquelles paraules i intencions seran el seu pensament irrenunciable. La seva determinació.
Si hagués vist tan sols la primera passa, diumenge tindria tot el meu suport.
I quan comenci el camí (encara vull creure que ho farà), allí em tindrà, amb suport incondicional.
Li demano una prova, un fet, un pas.
Per això el meu vot serà un no-vot per el seu partit. La meva manera de reclamar que el camí no és aquest, sinó el que veu anunciar.
Per què la seva irrellevant presència a Madrid, els obligui a actuar per fer-se forts aquí. Els obligui a entendre que la força que ens permetrà exercir els nostres drets, només serà la que tinguem aquí. Aquest és l’escenari.
Tampoc votaré per un altre partit.
Malauradament no hi ha una alternativa vàlida per a mi, avui.
Però tampoc votaré en blanc.
Espanya, i la seva manera d’actuar, mereixen també que expressi la meva disconformitat, el meu desacord. La meva voluntat de no participar-hi. La meva desconnexió definitiva.
Comenci a caminar el dia 10. Faci-ho amb determinació i sense mirar enrere. El país ho necessita.
Allí em trobarà.
Espero que aquestes paraules expliquin el per què de la meva decisió.
Catalunya, a 8 de març de l’any 2008.
2 comentaris:
Molt interessant, espero que ho pugui llegir en Mas.
Envia-li, sempre respon
a.mas@ciu.cat
Joliu, espero que d’alguna manera li arribi. No per donar importància al meu bloc, no, no ho dic per això. El meu bloc és poc seguit. Molt poc. Ho dic perquè espero que el seu entorn estigui molt pendent de la catosfera i li faci arribar.
De tota manera, gràcies, i no descarto que passats uns dies, setmanes potser, li envií directament.
Salut company!!!
Publica un comentari a l'entrada