Avui m’he llevat amb una mala noticia.
Ha mort en Richard Wright, el teclista de Pink Floyd.
El trobaré a faltar i molt.
Pink Floyd és un dels meus referents musicals, i per la historia de la música, un dels més grans, obrint la música a nous conceptes amb el seu so únic i les seves creacions trencadores, sempre cercant alguna cosa més que música.
En Richard n’és fundador des del primer dia, l’any 1966, estudiant arquitectura en la Regent Street Polytechnic de Londres, junt amb dos companys peculiars, Roger Waters i Nick Mason. D’aquella unió més la d’en Syd Barrett, naixeria un dels millors grups de tots els temps.
El so dels teclats d’en Richard ha estat sempre imprescindible dins l’atmosfera que Pink Floyd ha creat amb les seves creacions. Aquesta atmosfera, aquesta unió de sons que els fan inconfusibles.
Ha mort en Richard Wright, el teclista de Pink Floyd.
El trobaré a faltar i molt.
Pink Floyd és un dels meus referents musicals, i per la historia de la música, un dels més grans, obrint la música a nous conceptes amb el seu so únic i les seves creacions trencadores, sempre cercant alguna cosa més que música.
En Richard n’és fundador des del primer dia, l’any 1966, estudiant arquitectura en la Regent Street Polytechnic de Londres, junt amb dos companys peculiars, Roger Waters i Nick Mason. D’aquella unió més la d’en Syd Barrett, naixeria un dels millors grups de tots els temps.
El so dels teclats d’en Richard ha estat sempre imprescindible dins l’atmosfera que Pink Floyd ha creat amb les seves creacions. Aquesta atmosfera, aquesta unió de sons que els fan inconfusibles.
Veig que el youtube ja es succeixen els homenatges a en Richard Wright. Potser aquest és el que està millor. Un bon recorregut d'imatges...
Segur que en el més enllà gaudiran de bons directes...
Salut per els que seguim al regne dels vius!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada