dijous, 17 de maig de 2007

No hi ha res com el primer pas

... Hi ha un lleuger pessigolleig que s'enfila des de el ventre i acarona el meu pensar.
Un vell connegut, que només canvia en intensitat, però mai en l'estil.
... És ell qui, a voltes, m'empeny a provar nous camins...
... És ell qui, a voltes, em paralitza les cames i atura el meu caminar...

Ets aquí, vell amic, incansable company... ets aqui per aturar-me o per ajudar-me a volar?


Per començar una cançó ....
http://www.youtube.com/watch?v=aNzHfBijPVQ




Cap comentari: