diumenge, 13 de setembre del 2009

Arenys (Part III: la lliçó)


Sembla que tot va com havia d’anar. Espero que segueixi així el que queda de dia.

Gràcies Arenys. Gràcies de debò. Heu trencat el foc, heu fet una primera passa, ens heu alliçonat per partida doble.
Ens heu alliçonat de com s’han de plantejar les coses, de quan d’important és tenir clar l’objectiu, de com n’és de necessari de tenir clar el què, el quan i el com s’han de fer les coses. Ni un Estat pressionant i intentant espantar us ha fet moure ni un mil·límetre el vostre objectiu.
Heu estat llestos, eficients, pacients i persistents.
Gràcies, ara ja sabem que hem de fer des de la societat civil per portar a bon terme les nostres iniciatives.
Gràcies per haver-nos mostrat les febleses, les misèries de l’Estat “democràtic” que ens domina.
Gràcies per mostrar-nos com n’és de senzill que els espanyols es retratin solets davant la resta de democràcies europees i mundials.

Gràcies per alliçonar els nostres representants polítics. Si persisteixen en les seves renúncies col·lectives en favor dels seus interessos personals, ho farem sense ells.

Gràcies Arenys per la lliçó.
No l’oblidarem i no dubteu que recollirem el relleu.


Salut companys!!!!

divendres, 11 de setembre del 2009

11 de Setembre

Ens veiem a Barcelona.

Visca Catalunya!

dijous, 10 de setembre del 2009

Arenys (Part II: el perill)


Ahir prometia una segona part sobre Arenys. I, sense que serveixi de precedent, aquí està.
Ahir explicava la il·lusió que em fa Arenys.
Avui, la por que em fa, Arenys. Sí, sí, por.
Intentaré ser breu, que demà ens espera un dia llarg. Ofrena a Casanova, Acte d’Homenatge a Moragues, arrossada i mani. Tot, amb familia al complert.
Doncs el que deia, em fa por, Arenys, que voleu que us hi digui.
Ahir parlava de la llum i esperança que m’ha donat la consulta d’Arenys. Però parlava del qui ho ha fet possible i del com ho han fet.
Parlava de victòria, abans de jugar el partit.
I només dient això, em venen les pors. Tots sabem que no es bo celebrar abans d'hora.
Però els catalans (alguns), a voltes (masses) semblem rucs. I no em refereixo als companys de la MAPA, ni a les entitats cíviques que hi seran presents. No, no parlo per a ells. Em consta (ho demostren) que saben on són, on van i que pot passar (o no) diumenge.
Parlo per la resta, especialment per els polítics (i la colla de siwanes que porten al darrera, sí, sí, aquells siwanes “alliberats” o desitjant de ser-ho). Aquests que hi van a la recerca d'un titular o una portada, que els rescabalin dels ridículs fets fins ara.
Ara només toca anar a Arenys, a donar suport, a donar les gràcies i a aprendre. No toca anar-hi en manada rere una pancarta cara pagada pel partit. Pensen que així netegen consciències (no les seves, que no en tenen, si no dels que els segueixen, que encara els en hi queda alguna engruna). Hi van presumint, com dient: “anem a controlar, a vetllar, a presumir, a treure pit”, quan en realitat només hi van a netejar consciència i a fer veure que hi tenen alguna cosa a veure, que d'alguna manera és gracies a ells. Fan més riure que el Màgic Andreu quan es penja les medalles. Encara no entenen que si hi ha Arenys és precisament per el que ells no han fet.
Doncs no macos, pel que fa a mi, no feu res més que confirmar-me allò que ja vaig dir fa quasi un any, no sou més que uns espanyolistes més, i no em refereixo a espanyols, això no en sou, només els hi doneu suport, si no espanyols com a pericos. Creieu que guanyeu un partit (i el partit, si es guanya, serà malgrat a vosaltres) i penseu que ja aneu a la UEFA.
No enteneu res, i sou més babaus, falsos i estúpids del que em podia imaginar.
Encara no enteneu que aquesta festa és per culpa vostra? Aquesta festa és causa directe a que heu tallat les ales a un altre iniciativa quasi idèntica sorgida també (de qui si no?) de la societat civil per a omplir el buit que creen les vostres renúncies.
Heu oblidat, precisament ara que es mostren tal i com són, com són i com actuen els espanyols?
Creieu de debò, babaus, que els espanyols permetran (sense fer-hi res) que el diumenge sigui una festa del civisme, la democràcia i la llibertat?
De debò us ho penseu?
300 anys no són suficients per veure’ls venir?
Espanya no s’amaga. En Partal ho recordava ahir. Ells són així. I diumenge, tenen l’oportunitat d’or de intentar demostrar al mon que tenen raó: independència i violència van junts, són el mateix.
I ho provaran de dues maneres:
- En la primera tenim la Falange provocant, a veure si algun imbècil, d’aquest que van allí a figurar, a sortir a la tele, pica.
- En la segona, seran més subtils, més bruts, més tal com són. O no creieu que els que són capaços de crear un GAL no seran capaços de assegurar-se que uns pocs, molt pocs, personatges amb estelades al coll i la cara tapada (siguin o no independentistes) cremin containers o protagonitzin una esbatussada? De debò us ho creieu que no ho tenen ja preparat o pagat? De debò creieu que no tenen com a objectiu que TV3, les televisions europees que vinguin i les fotos dels diaris no siguin aquestes? De debò creieu que els espanyols no saben que aquesta és la manera de guanyar el partit en el darrer minut (com ho fa el Madrid) de penal injust? De debò creieu que no gosarien utilitzar aquest brut camí per guanyar i anul·lar amb un sol cop tot el que haguem guanyat fins el dia 12? Pot haver-hi una manera més senzilla i ràpida per a salvaguardar la seva sagrada unitat? 300 anys no han estat suficients per a que tinguem això claríssim?
Sé que els d’Arenys i els normals que serem allí al dia 13 en som conscients, i no sé com (o sí) però vigilarem, delatarem, denunciarem qualsevol acte de qui sigui que pugui col·laborar amb els objectius espanyols.
Espero que els idiotes que aproven pressupostos (siguin de l’Aznar o del ZP), que celebren finançaments de l’engany, que presumeixen de Lleis de la Dependència que només resten competències, que llueixen traspassos com els de la RENFE sense ni un euro al darrera, que inauguren terminals de l’Aeroport només per a sortir en la foto, ni que sigui aguantant els anells, aquests, no siguin tant imbècils com per no fer necessària la segona opció dels espanyols per que cauran de quatre potes en la primera, reaccionant en manada a la més mínima provocació i posant-los el titular i les portades que volen en safata. Espero que no espatllin la festa.
Sàpiga el que hi vagi, que si un servidor veu apropar un llumí a un container, o un intent de fer barricades, una sola crema de bandera, o un sol cop de puny a qualsevol subnormal de la Falange, tindrà un problema amb mi. I no serà un problema de violència, serà un problema amb la policia (el faré detenir) i tindrà un problema de vergonya pública, per que el seu nom serà conegut per tothom com a col·laborador dels espanyols per a rebentar l’acte. Qui hi col·labori, ja sigui a sou dels espanyols o per manca total de cervell, quedarà retratat de totes les maneres que es pugui imaginar i per a molts anys.
Respecte per Arenys, respecte per els seus ciutadans. És la seva festa, la volen compartir, però no els hi rebentem. És casa seva. Ells l’han preparat, ells la fan possible, ells l’han de gaudir. El trionf és seu, i nosaltres hi serem per qué volen que anem a celebrar-ho amb ells. Si us plau, aquests que aneu allí a buscar coses, no col·laboreu a rebentar l'acte.
No siguem imbècils.
No celebrem res abans de tenir-ho entre les mans.
No menyspreem els espanyols.
Fem que la foto del dia 13 sigui la que nosaltres volem i no la que els espanyols busquen.

Obriu els ulls, estigueu atents, actueu a la primera (en la denúncia i en el cessament de qualsevol acte violent) i la jornada serà històrica.
Feu fotos, filmeu, observeu.
Sigueu tant llestos, com ho estant sent els d'Arenys.
No digueu blat fins que sigui al sac.
Fins avui tot ens va a favor. No ho espatllem. No permeteu que ningú ho espatlli.

Salut companys i feu posible que tots gaudim de la festa!!!!

dimecres, 9 de setembre del 2009

Arenys (Part I: la victòria)


De les moltes iniciatives i dels molts esdeveniments que ha viscut el nostre país aquest any, per a mi, les que més m’han sorprès, les que m’han enganxat per sorpresa, les que m’han obert una llum, un camí, les que m’han omplert d’energia i esperança en nosaltres mateixos, són, sense dubte, la trajectòria del 2009 del Barça d’en Laporta i en Guardiola i la consulta popular promoguda a Arenys de Munt per aquest 13 de setembre.
Molt s’ha escrit i molt s’ha opinat sobre la iniciativa de la MAPA (Moviment Anyerenc Per l’Autodeterminació) d’Arenys. Molts d’aquests escrits han estat oportuns, fins, acurats, punyents, assenyats. En podria enllaçar molts, però amb en d’en Partal o en d’en Víctor Alexandre, n’hi ha prou per justificar el que escric.
També s’ha opinat, comentat i s’ha intentat treure pit (i marcar paquet) i sortir a les fotos i guanyar titulars de premsa, pels de sempre, encapçalats (com no!) per representants de CIU i Esquerra, en una exhibició més de lo il·limitada que pot arribar a ser la absència de vergonya en la política. Espero que entengueu quan no enllaci algunes d’aquestes declaracions.
S’ha de tenir barra per rebutjar una iniciativa legislativa popular per una unanimitat (junt amb PP i PSOE) per a realitzar un referèndum, amb la mateixa pregunta que ara fa Arenys, per apuntar-se al carro que uns altres han sabut fer, sols tres mesos després. S’ha de tenir barra, cara dura. S’ha de ser poca cosa moralment, i s’ha de tenir una manca de dignitat i escrúpols que escapa a la comprensió de qualsevol que no sigui un barrut o un penques.
Arenys ha estat el segon gran exemple de l’any. Ha estat el segon fet que ens assenyala el camí a prendre per recuperar la dignitat i la llibertat que la Història ens déu.
El primer, com he dit al principi, ha estat el Barça, ressorgint d’entre la cultura del poc esforç, on era presoner, amb una exhibició de catalanitat sense complexes, tant sense complexes que ha sabut fer bandera i virtut dels valors que ens caracteritzen de sempre, per posar-nos el mon (futbolístic) a la butxaca. Hem triomfat per haver sabut reconèixer la força que tenim si som el que som, dignament, sense amagar-nos. Ens han demostrat que si explotem el que som, si en fem virtut, l’èxit el tindrem més a l’abast. Tots ho sabíem a nivell individual, ells ens ho han fet saber a nivell col·lectiu.
Arenys ens ha ensenyat que no cal fer el ridícul marcant paquet amb declaracions per després actuar o fer-se enrere a la més mínima. Ens han ensenyat que amb només nosaltres mateixos, podem ser llestos, audaços i saber on hem de concentrar els esforços: en el punt feble de l’enemic.
Arenys ha demostrat que no cal parlar tant. Cal pensar, preparar i executar aquelles accions que ens ajuden a aconseguir els objectius. No calen diners ni grans operacions de màrqueting. Només cal saber qui ets, on ets, que vols i contra qui lluites. Han sabut picar on Espanya no pot evitar respondre com el que són. Han sabut picar allí on ells solets es retraten. I han sabut tenir-ho clar i ser ferms en el intent. Fins al final, sense hissar banderes a la primera trucada. Peti qui peti. Quan un té la raó per companya, no pot fer-se enrere.
Com veureu, no he parlat en cap moment del resultat de la consulta. I no ho he fet per què la victòria, la victòria realment important d’Arenys, és l’encert en la fórmula per a poder fer la consulta. I poder-la fer des de la societat civil, posant també en evidència aquesta colla de personatges lamentables que dominen la nostra vida política. I sí, evidentment m’importa que la participació sigui important, i que el resultat guanyador sigui el SÍ, clar que m’importa.
Però la victòria realment important té dos vessants: haver provocat la reacció espanyola per posar en evidència com són i com responen per a la resta del mon i ensenyar als nostres polítics que aconseguirem els objectius amb o sense ells.

Dies abans del 13, podem dir que la victòria és nostra. Amb suspensió final de l’acord de l’Ajuntament per part de la justícia espanyola i amb la falange donant voltes.
Hem guanyat, independentment del resultat...
Però encara no som al dia 13. Estem a dia 9 i hi ha una cosa, que encara ens pot fer perdre el que ja està guanyat.
Demà en parlo.

Salut companys!!!!


PS. Sé que ja fa molts dies, per`no em sé estar d’enllaçar-vos amb el segon Mail Obert d’en Partal del setembre. B R U T A L.