dissabte, 15 de desembre de 2007

9 de març

Fa dies que està bullint l’olla en la catosfera. L’olla electoral. I és que d’aquí 3 mesos tenim urnes, espanyoles, i alguna cosa haurem de fer.
La situació és molt punyetera per que els sobiranistes anem perduts, talment fóssim orfes. I sí, avui per avui, som orfes polítics.
D’ERC millor que no en parlem més, em poso massa nerviós quan ho faig. Em sento massa traït. No hi ha dret que ens estiguin fent passar per la vergonya del Govern més espanyolista que hom podia pensar. Us ho juro que mai hagués pogut creure que el Govern del meu país podia arribar a ser tan contrari als interessos als quals n’hauria de ser el guardià. El Govern és, avui per avui, l’icona del botiflerisme. Pioners actius en la voluntat aniquiladora de crostes. De la nostra crosta en favor de la crosta d’ells. En medicina, quan una cèl·lula pròpia actua així, se n’hi diu cancerígena.
CIU. Estan pagant el preu per 23 anys de prudències i individualisme. 23 anys del si però no. Del seny malentès. Remuntaran si es re-defineixen sobre una base valenta i honesta, inequívocament al servei del país. Per a les properes eleccions, mala peça al taler, ja que les disputes internes que pateixen com a federació fan que les properes llistes les encapçali la part més submisa a l’invasor, la part més unionista.
ICV... sense paraules.
PSC... desaparegut. No es presenten. No son, volien ser, eren una idea.
PSOE... ens apunyalaran per l’esquena. De fet, ja ho estan fent.
PP... ens apunyalaran mirant-nos als ulls.
No m’estranya que hi hagi debat dins la catosfera. Que collons hem de fotre !?!
A finals d’octubre, vaig començar a dir que en faria del meu vot : “I la gran pregunta, la que ja fa molts dies que em volta, segueix a l’aire... a qui cony votaré en les properes eleccions espanyoles? Si seguim així, triaré per la via de “objecció electoral”, és a dir, passarem el dia en família, lluny de les urnes de l’opressor. Si, si, ja ho sé, allí ens hi juguem les garrofes mal que ens pesi, però que cony, si no vull que em representi cap dels que s’hi presenten, que he de fer? Exercir el meu dret a vot (en blanc, nul) en un estat en que no en vull tenir-hi res a veure? Família... em ve de gust.
Segueixo pensant al mateix, però segurament, ruminant-hi i atent al que tots escriviu i penseu, hi he donat alguna volta més al cargolet.
En Barrera ens proposava el vot en blanc o l’abstenció. Totalment d’acord. Jo m’inclino per l’abstenció, però he de reconèixer que no m’agrada la idea de que el nostre descontent quedi diluït en la famosa frase de que la política ja no interessa i que hem (han) de fer alguna cosa pera tornar a motivar la gent. No vull quedar diluït en una abstenció que utilitzaran barroerament. A mi si que m’interessa la política!!! Molt!!! Tant que, moralment no puc donar el meu vot a ningú dels que es presenten. Doncs vot en blanc em direu... i aquesta és l’opció que triaria sempre, si les eleccions fossin del meu país. Però no ho son, son d’un país veí, que m’oprimeix i que te per objectiu acabar amb nosaltres. Un país veí amb un nivell democràtic molt baix i un sistema judicial corromput políticament. I no hi vull participar en aquesta farsa. No vull avalar amb el meu vot aquest sistema “democràtic” que m’ofega.
N’hi ha que parleu de votar CIU, ERC, votar algú que ens defensi a Madrid, per que mal que ens pesi, allí ens hi juguem molt i algú ens ha de defensar.
Però aquest argument no val. Aquest és l’argument de la por, i és l’argument que utilitzen els qui han fallat al seu país per aconseguir altre cop el nostre vot. No. No us votaré. La vostra conducta i les vostres accions perjudiquen greument al país i no penso avalar de cap de les maneres la seva acció. Han de rebre un càstig electoral dur. Tan dur com les conseqüències dels seus actes. No poden quedar impunes.
Penseu per un moment... si ERC treu uns bons resultats, dignes, la direcció s’ho prendrà com un aval a la seva línia. No hi haurà qui els tregui ni qui els faci canviar.
Si CIU treu uns bons resultats, l’unionista d’en Duran traurà pit i es sentirà fort dins la federació. Pactarà amb PSOE o PP i estarem on sempre. Posarem les coses més difícils a en Mas i la seva re-fundació.
Que traurà majoria absoluta el PP o el PSOE ? Doncs mala sort... o bona, potser aquesta serà la manera per a que els que han tret mals resultats reflexionin i s’escoltin d’una vegada la voluntat popular i busquin la unió en l’únic punt realment important que ens preocupa. SER políticament un país normal. Nosaltres SOM, ara només manca que les institucions polítiques i el nostre estatus internacional ho reflecteixin. I l’objectiu és aquest i no pas altre. I per arribar aquí hem d’obligar als nostres representants a assumir la responsabilitat de liderar la nostre voluntat. Mai la seva. I això passa pel merescut càstig que necessiten i provocar així la reacció per a canviar.
Bé... així doncs què? Votem en blanc (avalem un sistema poc democràtic) o ens abstenim (ens diluïm amb els indiferents)?
Difícil resposta.
Tinc clar que el nostre descontent, com diu l’Elies, s’hauria d’expressar de la mateixa manera. Hauríem de ser unitaris en el missatge. Com el 1D.
Bé, és clar que un elevat vot en blanc (no nul, en blanc) en les properes eleccions ens identificaria clarament. L’única pega és que a la vegada suposa acceptació a les regles espanyoles.
Suposo que la llei no permet manifestacions en un dia electoral, però em torno a refermar en el que vaig escriure a finals d’octubre. Passar el dia en família. Tots junts.
Com?
Busquem un lloc gran, a l’aire lliure, i anem-hi amb la família, els amics, els companys. Repetim l’esperit del 1D i organitzem (la PPD o la catosfera, tan és) una gran botifarrada popular. Passem el 9 de març tots junts, units. Siguem molts i castiguem a aquells que no han estat a l’alçada de les circumstancies. Aquest si que seria un gran missatge. Passem de les urnes i gaudim d’un gran dia de comunió amb nosaltres mateixos i amb la natura, fem la PRIMERA GRAN BOTIFARRADA CATOSFERICA dels PPCC. Fem-hi actuacions. Música, teatre, animació pels nens, castells, sardanes... Tornem ha sentir-nos orgullosos de qui som, de com som i de cap a on anem. Fem “algun gest desmesurat que capgirés la història!!!”
Si som capaços de fer un gest així, veureu que passa a partir del 10 de març a Esquerra i Convergència, veureu...

4 comentaris:

Joan Arnera ha dit...

Hehe, no és mala idea no, la botifarrada. No ho sé, noi, jo dic sincerament que no sé pas què fer. Esperono el debat, al bloc, com saps i tot i que ara em decanto també, com tu, per l'abstenció o per votar algun partidet residual, sincerament mn'agradaria que algú em convencés de fer el contrari.
Però és clar, què coi vol dir, fer el contrari? Votar CiU? (ni de conya), Votar ERC (tampoc). I doncs?
En fi, parlem-ne, parlem-ne...

Elies ha dit...

Aquest debat promet... El simple fet que es generi, i efectivament, Espelt, vas ser un dels primers en aixecar la llebre... ja és molt positiu.

Tenim encara uns mesos pel davant. Esperonem el debat. Si s'amplifica, d'una manera creïble, també arribarà, abans del 9 de març, als partits.

El debat més interessant... s'està produïnt a la bombolla catosfèrica...

tant de bo els hi esclati als nassos

Dessmond ha dit...

El que és cert és que hi ha un mal rotllo generalitzat. El que també crec com a cert és que no anar a votar és donar encara més ales als que ens volen veure totalment reduïts. Els desencant plana només al nostre cantó.
El que també és bastant cert és que no sé que recomanar als demés, com ara tu. Jo si que sé el que faré, que és anar a votar. Però ho faig més per eliminació que en positiu. També sento un esgotament interior difícil de vèncer.
Ara, una gran botifarrada catosfèrica no deixarà de ser més que un acte simbòlic. Infinitament més civiltzat que cremar les fotos del monarca veí, però igual de productiu.
Estem encalladissims. Som el reflex d'aquest país.

L'Espelt ha dit...

Joan, Elies, se que també esteu més o menys amb el vot de càstig o com n’hi vulgueu dir. Jo en dic l’únic vot possible, el no-vot. Per 2 raons molt clares. Cap partit no mereix el vot i la democràcia veïna i imposada encara s’ho mereix menys.
Dessmond, entenc el teu raonament, però crec que és el mateix argument que fan servir els polítics que tenim ara per a treure uns resultats dignes i mantenir-se a la seva cadira sense canviar res del que ens envolta i passar 4 anys més. I crec també, que algun dia hem de dir CLARAMENT prou, i ara és un gran moment.
Trobar la manera correcte per a que quedi molt clar aquest no-vot serà el secret. Sigui “botifarrada”, vot nul o abstenció. Per a mi, aquest és el gran debat.
No m’he saltat cap dels comicis que hi ha hagut des de que tinc dret a vot, i aquest cop vull exercir el no-vot per expressar, de la manera més clara i rotunda que sé, el meu sentit democràtic i moral.
En fi... en seguirem parlant.