dimecres, 15 d’octubre de 2008

Esquerra (=Espanyol... ?)


Fa temps que aquest post em ronda pel cap. Molt temps. Mesos. Si no l’he fet fins avui és, entre d’altres, per que no sé si seré capaç d’expressar-me com vull i per que tinc forces amics que són militants d’ERC i no m’agradaria que es sentissin ofesos.
La idea que em volta pel cap és una analogia entre el mapa polític del país i el mapa esportiu futboler. Si ara m’hi decideixo és, en part, per què els esdeveniments de les darreres setmanes confirmen el meu pensament.
De fet, hauria de dir que va néixer com una sensació espontània que, això sí, va provocar una reflexió.
Exposo.
La militància d’Esquerra té moltes semblances al soci de l’Espanyol. Moltes. Tantes que quasi em molesta. I que em perdoni tothom que, amic meu o no, sigui militant.
En detallo unes quantes:
- Consciència de ser petits, com a partit. Consciència de ser petits, com a club.
- No creure’s capacitat per guanyar o apropar-se molt a guanyar unes eleccions. No creure’s amb opcions de guanyar una lliga o a classificar-se per una “Champions”.
- Odi visceral i rancuniós al partit polític “germà” (en quan a nacionalisme) i més gran, CDC. Odi visceral i rancuniós al Barça.
- Simpatia pel màxim rival de CDC, el PSC, ni que l’eix d’aquet darrer sigui un altre país diferent al nostre. Disposició total per ajudar-los gratuïtament sempre. Simpatia pel Madrid i disposició per ajudar-los gratuïtament quan calgui. I si no cal, també.
- Treure 22 diputats, presumir de mans netes i de tenir la clau, per regalar-la al PSC i ajudar a destruir políticament CDC, embrutant-se les mans amb càrrecs, sous i pactes amorals, i creure que en les properes eleccions guanyaràs. Guanyar dos partits seguits, creure’s tenir la clau que portarà a la UEFA o Champions, i començar a perdre tot seguit.
- Creure que no perdràs el 50% del vots i escons, i perdre aquests o més. Pensar que poden anar a la UEFA i acabar baixant a segona (que ho faran).
- Puigcercós: al partit des de ben jove. Sense preparació o estudis al nivell del càrrec de President (o Secretari General) del Partit, o Conseller del Govern. Creure’s l’amo del partit i actuar com el mafiós d’una banda (Calabresa). Tamudo: a l’equip des de ben jove. Sense estudis ni nivell per ser capità. Creure’s l’amo del vestidor i actuar com el “jefe” d’un grup de “macarres”.
- Carod: estar desfasat en les formes i en el fons del càrrec que ocupa i no fer-li vergonya. Presumir de ser diferent i demostrar ser igual o pitjor que la resta. Aconseguir avergonyir als altres en forces aparicions públiques (corona d’espines, Perpinyà, Frankfurt, nomenaments del germanet,...) Sanchez Llibre: estar desfasat en les formes i en el fons que un president de club hauria de tenir en el segle XXI. Discurs incoherent, “donde dije digo, digo Diego”. Moltes de les seves aparicions públiques, avergonyeixen.

Em queden algunes analogies més, però ho deixaré aquí. No voldria caure en l’acarnissament. Respecto molt (i aprecio) a molt amics que són militants. Però penso i ho veig així.
La militància va prescindir del camí cap a la renovació que en Carretero i RCat els hi oferia el més de Juny, validant la penosa direcció que dirigeix la nau cap el suïcidi, i ho ha tornat a fer ara en els congressos regionals. Doncs molt bé, macos, endavant i amb el cap ben alt cap a segona! Per burros!!!
Llàstima que la vostra decisió signifiqui alhora que doneu suport a l’engany i traïció que aquesta direcció va fer a la majoria de l’electorat. A les espanyoles us varem ensenyar el futur, a les properes catalanes, lamentablement ja no serà futur, serà dura realitat.
Preferiu ser petits i aliar-vos amb l’enemic per destruir al germà. Pensava (dèieu) que volíeu arribar a tenir 150.000 socis i guanyar la lliga vosaltres, i no limitar-se a ajudar al Madrid. Però no. Preferiu ser còmplices i gaudir, junt amb l’enemic, del patiment que el país ha de suportar per que us sentiu satisfets amb el dolor de CDC.
Però acabareu a segona.
I nosaltres acabarem trobant algú que realment defensi el que volem.

Sense enganys.

Salut!

10 comentaris:

Elies ha dit...

Grandíssim post, amic Espelt. Una comparació encertadíssima. Estàs en plena forma intelectual, en contrast amb l'obligada convalescència física pel genolló.

Endavant amb els posts i l'anàlisi de la realitat tan ben trobats!

L'Ignorant Mig-Ocre ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
L'Ignorant Mig-Ocre ha dit...

Com militant d'ERC, aquest escrit m'ha fet mal. Però és que la veritat ofèn. Suposo que ens ho hem guanyat.
De totes formes, m'agradaria fer alguns matisos.
Dius:
“Odi visceral i rancuniós al partit polític “germà” (en quan a nacionalisme) i més gran, CDC”
No crec que sigui cert. En tot cas, el sentiment és recíproc. ERC ha de canviar, això és evident, però CDC, també.
Dius:
“Simpatia pel màxim rival de CDC, el PSC, ni que l’eix d'aquest darrer sigui un altre país diferent al nostre.”
Tampoc crec que sigui cert, encara que he de reconèixer que a vegades ho sembli.

Entenc la “emprenyamenta”, jo també l'he patida, però de moment no em puc creure que CDC sigui una alternativa.

Sento no compartir les esperances que molts dipositeu en CDC, i que probablement abans vareu dipositar amb ERC, però molt em temo, que la decepció, encara serà més gran. A més a més, soc d'esquerres, però d'això ja en parlarem, si cal, quan siguem independents

Si més no, desitjo, que aquest suport a CDC, serveixi per fer una renovació dins de CDC, que de moment, no ha estat possible a ERC.

Salutacions i independència.
Reagrupem-nos.

L'Espelt ha dit...

Gràcies amic Elies. Ets molt generós en el teu comentari.
En quan a si estic en forma intel•lectual, bé, bàsicament és que encara em surten “collonades” de les meves.
Parlant del genolló, he de dir que tot va de “collóns”.
(Quina enveja sana que et tinc per haver estat en l’Homenatge a Xirinacs)

Josep, no et recordo coma comentarista del Primeres collonades. Benvingut.
Em sap greu fer mal amb el post, però he de reconèixer que en part, és el que vull. La decepció que m’he emportat amb Esquerra ha estat molt gran. Em sento traït, enganyat, dolgut. Esquerra ha llançat la oportunitat, la il•lusió que ERC havia treballat per servir al país.
Jo tampoc em crec a CDC, de moment. Però no els odio, i busco complicitats. Són necessaris. I com pots comprendre, si parlo d’ERC és per què és on m’identifico, on simpatitzo de debò. Però ERC no hi és. Està segrestada per Esquerra. I la militància, n’és còmplice i responsable. I cal dir-ho.
Em sap greu generalitzar, però és inevitable fer-ho per llançar un missatge clar. I de fet, la majoria de la militància s’equivoca, i ho justifica amb arguments molt pobres. Sé d’uns altres, entre ells molts amics, que lluitant des de dins per a canviar-ho. Els admiro. Jo no podria, de fet, renuncio a fer-ho.
No sé que votaré en les properes eleccions al Parlament. De moment em sento orfe, no tinc opció, però ja veurem. No cal saber-ho ara, poden passar moltes coses. Però sé que l’actual Esquerra no tindrà el meu vot. No puc validar una opció tant irresponsable i que tant mal ha fet i està fent al país.
No cal aprofundir en l’analogia que he triat (política-esportiva) per expressar la meva opinió. És només un exemple punyent per reforçar el missatge.

Salut!!!

Joan Arnera ha dit...

Impressionant, colega, impressionant. A mi no se m'havia acudit, però el paral·lelisme és extraordinari. Un encert de post, bravo!!!

L'Espelt ha dit...

Gràcies, Joan. Realment les coincidències son sorprenents, i n’hi ha forces més, però he preferit no ferir més... als pericos (hehehe).
Salut amic!!!

Cesc. ha dit...

M' ha fet rumiar força, amb allò tant nostrat del vols i dols. No ho sé pas, penso que en Mas ho té ben a l' abast, si com sembla deixa fer a l' UDC de Duran aquell paper vital que juga el cordó umbilical que ens aferra a la vida i que tallant-lo ens porta a la plena sobirania... Allò que sempre acaba requerint ser tallat, per garantir la supervivència.
Per l' espanyol no sento res especial, sóc soci del Barça i militant d' ERC, tot i que recordo que vaig pagar un viatge i donar uns dies de festa a uns blanc-i-blaus quan s' hi jugaven força, i que per descomptat va engalanar l' estadi que els acollia amb estelades fotografiades.
No descartaria que l' atac ferotge a en Laporta, fos motivat, justament, per ser avançada de l' opció triomfant.
Cesc

Cesc. ha dit...

Ep!, m' he deixat el Salut, sobretot salut, i independència...respirar ha de ser l' aspiració prèvia a competir.
Salut (força!) i independència,
Cesc.

Anònim ha dit...

Quin post més bo!!!! Genial i encertat !Per que a casa nostra hi ha gent que s'autoenganya i no és creu prou español per ser directament del Madrit com hi ha gent que no es prou española per votar directament al Psc-PSOE.

Reitero: Post genial amb consideracions polítiques molt encertades.

L'Espelt ha dit...

Cesc, gràcies pel cometari i pels desitjos de salut. De moment, tot va com ha d'anar. I per cert ara, més que mai, és necessari el tall del cordó umbilical.
Tresinores, gràcies pel comentari i els elogis... no es mereixen!
Salut amics!