dimecres, 5 de novembre de 2008

El darrer "tripi"

Cadascú té el seu passat, i un servidor, també té el seu.
Passats ja els 40, els pecats de joventut que s'amagaven, esdevenen ara, aventures ja superades que es poden explicar.
Recordo (sí, sí, malgrat tot recordo) perfectament la quantitat de vegades que havíem menjat "tripis" en les nostres festes.
En cada “tripi”, depenent de l’època, hi havia estampada una imatge: Ying-Yang, Om, Simpsons, Smile, etc.
Carnestoltes, festes majors, Merce's, Aquelarres de Cervera, Fires de Teatre de Tàrrega, nits d'estiu a La Travi, nits al bosc...
Un munt de nits plenes d’experiències irrepetibles, quasi sempre, inoblidables.
Quan ens acostàvem als 30, aquestes nits es van anar espaiant molt entre elles i les darreres, cada cop, eren menys agradables i més paranoiques. És per axò que, un dia, dius prou i decideixes que aquell ha estat l’últim "tripi". No cal tornar a posar a prova el cervell. Prou.
La vida, però, té sorpreses i, en el seu joc incansable, fa llei del nom d'aquella pel·lícula, d'en James Bond, Never Say Never Again.
L'any 2.003, i gràcies en part al meu vot, em fan menjar un altre "tripi". No d'LSD, si no de PSC, ERC i ICV. Si home, el de la clau. De dibuix, un que em provocava mala llet, en Maragall.
Fa prou temps del que pensava havia estat el meu darrer "tripi", i em convencen de menjar-ne aquest altre. "Només un més, no em sentarà malament", vaig pensar.
Les primeres sensacions no són bones, però veterà com soc, sé que cada "tripi" necessita el seu temps, i li concedeixo. Passat aquest temps, i amb l'Estatut ja a Madrid, començo a tenir clar que aquest "tripi", no volgut, se’m posa malament. A mes, a mig "viatge", el "tripi" perd una de les seves propietats, la única que jo apreciava (ERC), i això precipita el seu final (“baixón”).
Refet i sense molta ressaca, "em faig confiança", i repeteixo vot. D'immediat, sense ni temps, em trobo menjant un altre "tripi" (amb la imatge d’en Montilla).
Aquest cop, un "mal viatge" des del inici, d'aquells que no et deixa dormir mai, per què tot ell és, en realitat, un gran mal son.
Perdut, sense nord i sense veure el final, un amic (qui si no!), n'Elies, ple de Fúria, fa una crida (BAT BLOGS Blogs Against Tripartit) per acabar, en grup, amb els efectes del “tripi” i evitar que es repeteixi.
Apuntat estic.
Faltaria més.
Us juro, que aquest ha estat el meu darrer “tripi”, almenys amb el meu vot.
Pel que vulguis, Elies. Saps on soc.

Salut!!!

P.S. Si mai el meu fill llegeix aquestes línies, sàpiga que el fet de saber que el seu pare va ser, de jove, un idiota, no li dona pas permís per ser-ho ell. Seré contundent, si mai el descobreixo. Que no ho dubti.

4 comentaris:

Joan Arnera ha dit...

Hahahahahaha, ai els psicotròpics, amic meu, quines coses... (ep, i consti que a mi em sembla fatal que tu t'hagis divertit... i que ara ho prohibeixis al teu fill, pobret Mmmm, Espelt, com es menja -hehe- això?)
Apa, visca els BAT també! On ens hem d'apuntar?

Elies ha dit...

Boníssim!

Jo de vegades em plantejo si algun dels del tripi no estan seriosament afectats per algun mal viatge...

L'Espelt ha dit...

Joan, cert que m'he divetit, i molt. Però també és cert que me l'he jugada. I també és cert que, ara que sé en propia pell el que és ser pare, no dubtaré en exercir com a tal... (hehehe, ep! però intentaré ser comprensiu...).
Elies, parlant seriosament, crec que uns quants "viatges" de joves el haguessin ajudat a ampliar perspectives, i ara, potser, podrien actuar pensant en alguna cosa més que en ells mateixos.

Salut amics!!!!

Anònim ha dit...

El lisèrgic és i serà un bon propulsor neuronal si es sintetitza com i d' on cal. El tripartit 3, no pas dos, el tres segueix el 2, mai serà res, el 4 esperem que ja sigui impossibilitat aritmètica, i ens permeti descartar incògnites...dels tripis pro-sociates res de profitós...impossible de ser sintetitzats, estafes i ressaca, res més.
Salut!
Cesc.