divendres, 12 de febrer de 2010

Cor trencat, perdut. Desorientat.

Molts posts meus reposen, últimament, en estat d’esborrany.
De fet, n’hi reposen masses.
El darrer reposa, encara, intentant desgranar, ordenadament, l’esquizofrènia reagrupada del 30 de gener.
Per tan, deixem-los reposar en el seu bucle infinit, i superem-los momentàniament, amb el dia a dia, atacant el que ara mateix em balla pel cap.
Laporta sí, Laporta no.
La gran pregunta.
Un, que és ingenu com ningú, i idealista sense límits, somiava fa uns mesos, de fet no gaires més de quatre, amb un Reagrupament fort (entre 4 i 5 mil associats) i un Laporta amb ganes de participar.
Laportista com soc (i no me’n he amagat) des d’un principi, no esquivava els dubtes amb el personatge, i totes les meves il·lusions passaven per un Reagrupament fort de collons, pactant amb un Laporta interessat en trobar el seu espai.
La dinàmica reagrupada dels darrers mesos (d’ençà el congrés de l’octubre) desmuntava les meves il·lusions, dia a dia, poc a poc, però amb incomprensible constància.
Incomprensiblement, Reagrupament semblava adormir-se en el seu efímer èxit de naixement, esperant només l’arribada del “salvador” Laporta.
Preocupant.
Si amb això no n’hi havia prou, Reagrupament (Rut i Carretero) anuncien, immersos en mig de la grisor auto-creada, que les primàries de Reagrupament seran el 21 de Març i en circumscripció única (per més que ara vulguin dissimular o desmentir).
Quan sento l’anunci, quedo perplex. O bé és una jugada per evitar Laporta (no li donen temps a afegir-se al projecte), o bé és sols un pas més per demostrar la pròpia feblesa i buscar, per l’abril o maig, una unió amb Laporta repartint, com es pugui, les cadires.
La jugada (el 21 de març) em descol·loca, juntament amb forces companys.
Què passa?
El Laporta multiplicador que havia anunciat en Carretero el setembre, es convertia en el Laporta rebutjat o en el Laporta salvador d’una opció auto-aturada.
Els fets lamentables del 30 de gener, m’acaben de descol·locar.
De primeres, penso que és la mort del moviment reagrupat. Sense més.
De segones, penso que és l’efecte col·lateral per desempallegar-se d’en Laporta, avançant unes primàries amb forma, i fons, deshonestes.
De terceres, penso que és l’efecte col·lateral d’un pacte amb un Laporta al 50%. És a dir, 5 escons per a tu, i 5 per a mi. Per tant, em moc per escollir els 5 que jo vull.
També pot ser que de terceres, vist el daltabaix creat amb el testicular 30 de gener, la opció Laporta, descartada premeditadament, passi a ser el bot salvavides, l’excusa improvisada, per sortir del merder on s’han fotut.
No ho sé, però aquesta Laporta dependència (tot i ser favorable al personatge) em preocupa amb gran desconcert.
Ni preveia aquesta fórmula d’unió, ni m’he la imaginava.
Preveia una unió des de la força d’un Reagrupament desplegat amb tota la potència que duia concentrada. Una unió que signifiqués l’efecte multiplicador anunciat.
Ara veig, però, un Reagrupament afeblit cercant (al preu que sigui) el seu particular salvavides. Salvavides electoral i salvavides moral després del esperpent del 30 de gener.
No sé, ja ho veieu, us parla un ex-reagrupat encara en estat de xoc i profundament desconcertat.
De moment, no surto del victimisme i pessimisme del enganyat.
Em sento enganyat per aquella dona que adorava, que estimava com mai hagués imaginat. Em sento traït per amb qui havia imaginat tants projectes dins un futur esplèndid.
Com tot home enganyat, em sento desorientat, perdut, desesperat.
La odio, des de la meva més profunda decepció, però no puc encara deixar d’estimar-la, no puc encara deixar d’amoïnar-me pel seu futur. Sé que m'ha traït, m'ha enganyat, però no veig cap més dona tant bonica com ella. la odio. L'estimo.
Tinc el cor trencat, adolorit, i el meu pensar resta presoner d’aquest sentiment, incapaç encara d’analitzar i opinar lliurement.


Salut a tots i, sobretot, molta Independència (carregada d’idealisme i llibertat).

Visca la terra!



Cap comentari: