dilluns, 1 d’octubre de 2007

Enllaç

Des de que vaig sentir el Lendakari Ibarretxe que miro de trobar la manera d’expressar el que sento. I no me’n surto. La veritat és que, l’honestedat d’expressar un dret, de lluitar per un objectiu, de ser conseqüent amb una mateix i amb el propi país, m’ha deixat glaçat. Admirat. Quan un objectiu és tant obvi, tant just, tant lògic, que la raó és la teva millor aliada, s’ha de ser valent alhora de cercar-lo. I el Lendakari ho és. I tossut. Torna a provar un impossible, per que quan la raó és la teva bandera, i l’objectiu és tant vital per a tu mateix, saps que l’impossible pot esdevenir possible. Potser ell no se’n sortirà, però els seus intents, faran més forts, els pròxims. Ibarretxe tindrà sempre la consciencia tranquil·la per haver dedicat la seva vida a aconseguir un noble objectiu.
He desistit de donar més voltes a tot el que voldria dir, i us enllaço al post del Josep Pinyol, on fa una comparació entre Euskadi i Catalunya brillant i profundament dura d’admetre. I signo tots els comentaris que fa del País Basc i nosaltres. Segurament i afegiria coses, però esperarem a un millor moment per expressar-les.

Cap comentari: