dimecres, 17 d’octubre de 2007

Tecla vermella

Només una anècdota. No hi ha temps per més, però no puc estar-me d’explicar-la.
Situació: a la feina, un proveïdor (Italià) ens està fallant (el servei) i ens fa aturar la producció.
El representant d’aquest proveïdor és un barceloní (i sempre catalanoparlant) amb el qual el tracte havia estat sempre correcte. Bé, ja sabem que mentre no hi ha problemes, sempre les relacions tendeixen a ser correctes.
El personatge en qüestió té exactament la meva edat (39, a punt de caure els 40).
Parlo amb ell infinitats de vegades en la darrera setmana, per accelerar un enviament promès. Al descobrir que l’enviament (parcial, per sortir només del pas) no s’ha fet amb les condicions pactades al dia anterior (missatgeria 24 hores) el truco per a que m’indiqui amb qui haig de parlar de Itàlia, i que m’expliqui a mi, personalment, per que no s’ha fet.
Resposta: “escolta, si et dic que s’ha enviat, s’ha fet, i prou”. M’està enganyant, ho sé del cert i li ho dic. No hi ha volta de full. Les coses, només son d’una manera (missatgeria 48 hores han fet, no 24) i no m’ho pot negar. Però ho fa, de tal manera com ho feia l’Acebes després del 11M (penso en aquella mil·lèsima de segon... quina diana d'intuïció). “Nega l’evidència”, és la seva consigna. Em talla i, davant la meva sorpresa, diu, textual i cridant, el següent: “mira, te lo diré en español, el idioma de Franco, si te digo que...”. No vaig sentir res més. Sense ni pensar-ho, vaig penjar el mòbil (tecla vermella).
En pocs segons, tornava a sonar el mòbil. El seu nom a la pantalla. Ni despenjar, tecla vermella. Uns segons més i el mateix, penjar sense despenjar. I així fins a 25 o 30 vegades en 2 hores.
He de confessar que feia temps que no gaudia tant d’una situació. Penges i ja està.
Sé que existeix gent així, molta. Però no em pensava que tingués algú tan proper que fos així. I que en fes bandera. Sense vergonya. Estant crescuts... surten de l’armari (si és que mai si han tancat realment), no hi ha dubte.
Però sabeu què? Ara ja no tenim per a què aguantar-ho. Penges i ja està. No s’hi pot raonar, ni entrar amb el joc. Penges i ja està. Tecla vermella.
Quan va deixar de trucar, vaig esperar mitja hora i vaig trucar-lo. Jo, seguia tenint el problema. Tornava a portar la pell de be a sobre, com si res no hagués passat. Només em va dir unes tímides paraules que, suposo, volien ser una disculpa, “tots estem molt nerviosos” em va dir, altre cop en català. Havia recuperat l’idioma i la calma.
Jo havia guanyat (i molt) en satisfacció. Us imagineu que un dia us truqués l’Acebes (o l’Aznar) i que, sense escoltar-lo, simplement li pengéssiu el telèfon. I que tornés a trucar i tornéssiu a penjar, i que això tinguéssiu el plaer de poder repetir-ho durant 25 o 30 vegades? Us ho imagineu?
Us asseguro que és un plaer, degustat serenament, pas a pas, gaudint cada cop que apareix el seu nom a la pantalla del mòbil i tu respons prement la tecla vermella. Perdoneu l’expressió, però la sensació és propera a l’orgasme.

Salut !!!

PS. Em deixava dues coses a comentar:
* Un altre cosa molt important que he guanyat amb aquesta situació: ara ja sé amb qui tracto. I, de moment, hauré de seguir fent-ho mentre ens interessi aquest proveïdor.
* El servei de la comanda (en passat ja set dies d’aquest fet) encara no està resolt. Les mentides no tenen límit per aquest tipus de personal. Gràcies, però, a saber qui tinc entremig, el contacte directe amb italia farà que la situació quedi resolta divendres. Només espero que l’italià en qüestió no se’m despengi en un futur dient-me que amb parla amb l’idioma de Mussolini. Però si això passés, ja sé el remei... tecla vermella!!! No ho oblideu!!!

5 comentaris:

Elies ha dit...

Benvolgut, ja he comentat en una resposta al bloc de l'Arnera que aquest post està molt bé, m'ho he passat molt bé llegint-lo. Felicitats.

I res, dir-te, com a agraïment per ser lector assidu, que demà, al llarg del dia, miraré de tenir informació actualitzada permanentment al meu bloc del que s'esdevingui a la CN d'ERC. Ja sé que tot plegat és una mica tonteria, però he pensat que si funciona, pot ser una mica com un modestíssim obsequi als meus lectors.

Endavant!!!

L'Espelt ha dit...

Fantàstic Elies!!! És una molt bona idea!!! Merci per l'avís... hi estaré atent.
Per cert, aquesta tarda mateix, he estat parlant amb un conegut meu (ja m'hi vaig referir en un post meu sobre "militancia") militant de la secció local d'ERC que hi serà demà.
La veritat és que estava molt content i engrascat del que pot passar demà.
Estava molt content per que m'ha dit que hi poden passar 2 coses:
a) Que tot foti un gran pet (textual).
b) Que la direcció rebi un fort avís, bàsicament centrat en que no poden fer el que vulguin, sense comptar amb la militancia, i que el camí a seguir sigui clarament sobiranista.
Jo, per cataclismes i radicalitat (ja n'estic cansat de tot plegat), soc clarament partidari de que tot "foti un gran pet".
Ara bé, tocant de peus a terra, espero que la segona opció sigui realitat i esdevingui realment fructifera.
El gran escull que hi veig, però, és que no sé com es menge això amb l'actual tripartit i en Montilla.
En fi, estarem atents als esdeveniments... i
... com tu comentes, això és una cursa de fons, i demà tan sols és el primer spring per agafar posicions.
Rcat ja ha guanyat, pel sol fet de mobilitzar (despertar) la militancia i obligar a la Direcció a mullar-se, corretgint el camí actual i agafant una linia més seriosa.
A partir de demà, passi el que passi, estaran fortament controlats.
Salut company... i sort!

Elies ha dit...

o i tant! jo també voldria que fotés un pet ja mateix, així aquesta colla de l'actual direcció d'ERC deixaria de fer mal al país.

però ho tenen molt controlat, és un escàndol.

Ara bé, com que tot plegat, en l'organització, és grotesc, crec que demà hi haurà uns follons brutals. Imagina't més de 2.000 persones votant a mà alçada...

L'Espelt ha dit...

Collons quina imatge més tercermundista!!! On ens hem de veure!!!
Veig que avui coincidim "on line", he vist el teu primer comentari i ara estava llegint el teu darrer post... anir-he a acabr-lo.
Per cert, tot i que dilluns espero estar més que assebentat de tot el que succeirà demà (el que es vegui i els entre-passadisos), el mateix dilluns al matí tornaré a veure aqeust amic meu (per raons laborals) i ja li he dit que com a mínim 1 horeta la dedicarem a que m'ho expliqui tot... si m'arriba alguna coseta nova us la faré saber...
Salut amic... que he d'acabar el darrer post de l'Elies115

L'Espelt ha dit...

Només un afegitó, no als comentaris si no al post.
Avui divendres a quedat resolt el "problema" amb el proveïdor italià i hem rebut ja la totalitat de la comanda.
Salut "tecla vermella" !!!