divendres, 7 de març de 2008

Carta Oberta al Sr.Carod (explicació pel no-vot)

Sr. Carod,

Només unes poques paraules per explicar-li el per què no aniré a votar aquest diumenge, dia 9, a les eleccions espanyoles.
Vostès i els seus companys de professió intentaran explicar els que s’han decidit, com jo, per l’abstenció (activa) com a poc implicats/interessats en la política. Intentaran amagar la veritable raó de la meva/nostra no-participació, posant-nos en el sac dels abstencionistes clàssics.
Res més lluny de la realitat.
Per això li adreço aquestes paraules, per a que quedi molt clar el meu per què.
He votat Esquerra els darrers anys. Hi he votat convençut, il·lusionat i amb orgull, amb la seguretat de que estava recolzant la millor opció per a liderar el país. He vist créixer el partit després de la renovació que vareu fer, i m’he sentit feliç d’aportar el meu granet de sorra.
Molta il·lusió tenia dipositada en vostè i els seus. Molta. I com jo, molts catalans.
El Pacte del Tinell i l’actuació del primer tripartit nascut d’aquell pacte, em van desconcertar. La tramitació de l’Estatut, també. La sortida del Govern. Etc...
En les darreres eleccions al Parlament de la Generalitat, ens veu demanar que us féssim confiança. Em costava de donar aquesta confiança, em costava de creure que podíeu redreçar la línia política i actuar segons la voluntat de la majoria de gent que us havia fet confiança. Però malgrat el molts dubtes, us vaig fer confiança, us vaig votar. Altre cop esperançat. El país es trobava en un moment important, i s’havia de provar.
La negociació (en realitat, absència de negociació) del segon tripartit, però, va esdevenir el pitjor dels mals sons que, ni en els moments més malpensats que vaig tenir, havia pogut imaginar. L’entrega gratuïta de la Generalitat a un partit i un equip tan allunyat del que tots volem, no té explicació possible. No hi ha cap argument de defensa. És, clarament, la plasmació que fa evident el gran engany a que ens heu sotmès. Una estafa, que creia impossible. La Història us jutjarà, a vostè i a tot el seu equip.
Per això no m’és possible repetir el vot per vostès. M’han demostrat que ja no son dels meus. M’han traït.
I aquest cop, per més anuncis que facin fent bandera de la Independència, ja no tornaran a enganyar-me. Fum, això és el què ens volen vendre, fum.
El meu vot serà un no-vot per vostès.
Per què seguir en els càrrecs i responsabilitats que tenen, no els hi sigui possible.
Per què la seva irrellevant presència a Madrid, els obligui a actuar per fer-se forts aquí. Els obligui a entendre que la força que ens permetrà exercir els nostres drets, només serà la que tinguem aquí. Aquest és l’escenari. I amb l’engany i manipulació de la voluntat popular això no és possible.
Donin el relleu per a que uns altres agafin la responsabilitat de lluitar, defensar i representar dignament la nostra voluntat.
Tampoc votaré per un altre partit. No hi ha una alternativa vàlida per a mi, avui.
I tampoc votaré en blanc.
Espanya, i la seva manera d’actuar, mereixen també que expressi la meva disconformitat, el meu desacord. La meva voluntat de no participar-hi.
Espero que aquestes paraules expliquin el per què de la meva decisió.

Catalunya, a 8 de març de l’any 2008.

4 comentaris:

Elies ha dit...

Benvolgut amic,

comparteixo quasi íntegrament les teves cartes. Cartes al buit, com és obvi, atès que no hi ha ningú per escoltar el nostre clam. I per això pesistim en l'esperança, perquè el clam sigui un clamor i no es pugui defugir escoltar-lo, sentir-lo, escapolir-se.

Tanmateix, finalment, potser no ho exterioritzarem de la mateixa manera. Jo em moc en un 90% pel vot en blanc (més encara després del que anguniosament ha passat avui) i un 10% a CiU. Tinc tot el dissabte per rumiar-m'ho.

Però hi ha una cosa que veig clara en les teves cartes. Que la que adreces al Carod caurà en sac buit, mentre la que adreces al Mas pot caure, com diu la paràbola, en terra fèrtil.

En parlarem a partir del 10, però mentre veig la gent de CiU oberta a nous escenaris, a la gent d'ERC només la veig capficada a blindar la seva posició i pacte amb el PSOE.

una salutació ben cordial

Anònim ha dit...

Jo també comparteixo plenament les valoracions d'aquestes dues "cartes", i no et creguis que no acaben arribant d'alguna forma al destinatari. Ara bé, el missatge que els arribarà serà el nostre vot, no-vot precisament. Necessiten una bona campana electoral perquè despertin aquesta gent.

El terrabastall potser els fa reaccionar, sinó estem perduts, o en tot cas, caldrà tornar a començar, nous partits, noves guerres fratricides...massa temps perdut.

El problema no són els partits, sinó llurs direccions. La direcció d'ERC a hores d'ara ja no té remei, o ella o el futur d'ERC com a tal, així de simple. Jo crec que els de dalt van per fusionar-se amb ciutadans pel canvi. En canvi la gent té molta més capacitat de reacció.

La direcció de CiU és totalment esquizofrènica, espanyolisme recalcitrant i mala consciència catalanista...però les accions d'ERC, en comptes d'arraconar-los, els dónen oxigen i credibilitat paradoxalment. Si ERC volia pactar amb el diable per arraconar CiU i forçar-la a canviar, està passant el contrari:sense moure's està guanyant punts. I així, no es mourà pas més, que moure's comporta riscos i aquests dirigents tenen la valentia sota mínims...i les bases? per mi,és el gran misteri, no tinc idea de què batega dins de CiU.

L'Espelt ha dit...

Amic Elies, espero que laCata a en Mas arribi, i quan dic això no em refereixo a la carta en sí, si no al missatge de la carta.
En quan a ERC, només espero que es preciitin els esdeveniments.

L'Espelt ha dit...

Anònim, benvingut.
Acertadíssim comentari. Estem en sintonia. Esperaem esdevniments, però avui he de dir que n'espero més d'en Mas que d'ERC. Espero equivocar-me i que ERc sàpiga reneixer.
Espero que tornis a visitar les Primeres Collonades.