dimecres, 19 de març de 2008

Pinzells, culleres i espurnes

Avui he llegit el post de l’amic Arnera a les Intencions Mecàniques.
Brillant.
La setmana passada podíem llegir a l’amic Elies els seus posts Del peu de les Guilleries i La “política de les oques” del PSC amb ERC, brillantíssim també.
La setmana passada llegia també en Alexandre, a ERC, de la pluja fina a l’aiguat o L’abstenció activa (que vaig pensar que l’havia escrit només per explicar el meu vot) o ERC, partit independentista o crossa catalanista.
O en Partal als Mails Oberts de Vilaweb.
I tants i tants altres... tots brillants i amb una visió tant en la mateixa línia, que crec que cada cop tinc més clara una evidencia que tothom assenyala, directe o indirectament: ERC i CIU s’equivoquen i paguen el seu error en les darreres eleccions.
Cadascun d’ells té el seu problema, diferent l’un de l’altre, però amb dos denominadors comuns:
- El seu primer objectiu son ells mateixos i la seva lluita per el poder i supervivència.
- No saben llegir el moment històric i la demanda que el país els hi fa.

Unes pinzellades d’ERC amb cullerades de CIU

Crec que una bona part de la militància d’ERC és oficialista (del tipus Àlex com va batejar en Elies). Dic oficialista per que molts amb els que jo hi tinc confiança i tracte directa, segueixen defensant el tripartit i el fet d’estar al Govern. Ho repeteixen constantment i no s’ho qüestionen en cap moment. Ho donen per cert. És com un acte de fe que no volen posar en dubte. En la línia Carod (en l’entrevista de l’Avui). Per ells aquest no és el tema.
Gràcies a Déu, hi ha un altre grup de militància, més oberta de pensament (Reagrupament), més propera a veure els fets en clau nacional i no tant en clau de partit, que si que s’ha replantejat el tripartit. Ells si que han detectat l’error d’estratègia i l’alt preu que en paga el país. Però la militància, que te com a prioritat cega i màxima el partit, no els treus de la visió que tenen de la importància d’estar el Govern i el guany de poder que això suposa (consellers, regidors, alcaldes, diners...).
I aquest és el problema d’ERC, aquesta és la causa de la pèrdua de vots i confiança del país envers ERC. A la gent, als nacionalment conscients, ens preocupa i molt aquest egoisme partidista. Per això, aquests mateixos estem també, per exemple, amoïnats pel futur de CIU (i CDC). Estem pendents de veure si transcendeixen aquest egoisme partidista i obren la via de la Casa Gran. I estem pendents de si ERC deixa de mirar la realitat cercant només el seu benefici, i es posa a treballar PER el país.
Si ERC va aconseguir 23 diputats al Parlament va ser precisament per això: ens va convèncer i engrescar en un projecte nacional, però amb els seus moviments ens han demostrat que l’únic projecte que els importa i impulsa els seus actes és el projecte de partit.
I si ERC acaba escollint aquest camí, quedarà com a simple crossa del PSC. I el país, perdrà una cama.
I si CIU no obre els ulls, seguirà sent aquella cama més curta que ens fa anar coixos.

Unes espurnes de llum

Però quan les coses es veuen tant i tant fosques, a mi em surt l’optimisme de dins. Estic segur que una de les cames que ens faran caminar serà ERC, i al final la pressió dels nacionalment conscients farà que la part conscient de la militància d’ERC s’imposi i aconsegueixi fer el tomb necessari per encarar el rumb que ens portarà al destí.
I, posat a ser optimista, estic segur que CDC serà la segona cama que ens manca per tenir el pas ferm.
La Casa Gran serà el camí que encarrilarà el rumb paral·lel cap al nostre destí.
Els nacionalment conscients ja tenim molt clar el camí, el rumb i el destí.
Els nacionalment conscients ja hem transcendit els tics i vicis nascuts en el franquisme i que van florir en la transició.
Els nacionalment conscients ja no ens importen els partits i la seva lluita.
Per els nacionalment conscients ja només hi ha una prioritat: el país.
El país, la seva normalitat i la seva posició en el mon.
I fins que això no s’hagi aconseguit plenament, els partits no seran més que les eines que tenim per aconseguir-ho.
I després, ja en parlarem...


Salut companys!!!


1 comentari:

Elies ha dit...

Molt bon post, estic totalment d'acord amb tu. El subscric íntegrament. M'agrada aquesta visió conjunta de l'escenari. És certa.