dilluns, 19 de maig de 2008

Més que un partit...

Dimecres passat, vaig tenir l’oportunitat d’estar present en una xerrada d’RCat a la seu local d’ERC a Igualada.

Va ser possible assistir-hi gràcies a un amic (gràcies) i a la proximitat geogràfica.

Tota una experiència. No m’ho esperava.

He parlat moltes vegades de la meva resistència a militar en algun partit, sempre dic que amb la meva militància blaugrana, ja en tinc prou, però dimecres, la meva fermesa, va trontollar. Dimecres, un grup de militants, em va fer rumiar molt.

Vaig arribar uns minuts abans, els suficients per poder escoltar algunes converses i tastar l’ambient que hi havia abans de sentir els arguments de Reagrupament. Sabia que era en una seu majoritàriament d’en Puigcercós i Carod, i els comentaris i ambient previs, així ho semblaven demostrar. Dit d’altre manera, vaig pressentir poques ganes d’escoltar i canviar d’opinió.

Malgrat tot, la sala era plena i la xerrada va començar amb normalitat.

Va començar la xerrada en Jaume Fernàndez, que es va centrar més en l’anàlisi de la situació actual, en les causes, i va exposar les línies generals d’RCat per redreçar-la. No el coneixia a en Jaume, i vaig tenir una grata sorpresa per què va estar brillant. Després, li va tocar el torn a la Rut, que va entrar més en el detall de les actuacions que Reagrupament durà a terme. Acabats els parlaments, va començar el torn de preguntes, i aquí, va ser on es van despertar les meves emocions.

Vaig percebre que la gent estava convençuda. Hi havia molta sintonia, i les preguntes anaven adreçades a com farien el retorn als ideals que proclamen. Cap intervenció els hi va rebatre els arguments. I no per recança, si no per què tothom estava totalment d’acord en els seus arguments. Son tant clars, tant senzills i tant en sintonia amb l’esperit del partit, que generen il·lusió i no controvèrsia, com molts volen fer creure. Rcat és una opció honesta, amb gent preparada a darrera, que està disposada a posar-se al servei d’una causa, i no, com altres, a interessos personals. I això la gent ho percep a l’instant. No han de demostrar la sinceritat del seu discurs, la transmeten.

A RCat han tingut la barra d’acusar-los de submarí de CIU, de ser de dretes, de buscar la ruptura, i asseguren, sense vergonya, que si perden s’escindiran a l’estil A.Colom i P.Rahola. Déu meu, quanta mala fe i ganes de mentir. Com es poden dir aquestes bajanades?

Espero que hagin estat molts i siguin molts els assistents a les xerrades d’RCat pel territori. Espero que la majoria de la militància hagi tingut l’oportunitat de sentir el seu missatge, el seu discurs. Molta distorsió han fet circular els enemics de la veritat, aquells que s’amaguen rere la seva incompetència, escampant les seves misèries sobre els altres.

La direcció, en ple, te molt que amagar. Amagar les seves mentides, la seva incompetència, rere cotxes oficials, rere càrrecs inventats, rere presidents perdedors i Enteses inexistents.

El temps ens mostrarà qui seran els que marxaran del partit un cop perdin. Els temps ens mostrarà a quin partit van aquests perdedors, per assegurar el sou i la cadira, i mostrar, sense vergonya, les seves misèries. I els rebran amb els braços oberts al PSC, tindran uns desvergonyits, afamats de poder, com ells, per seguir envaint-ho tot. Màfia pròpia de república bananera.

Però ERC, gràcies als déus, és diferent. Per estructura, per organització interna, per voluntat i valors fundacionals, ERC és diferent. I ERC, i la seva gent, ho demostrarà el dia 7.

ERC és més que un partit.

I RCat fa bandera d’aquesta essència per retornar la dignitat i l’orgull al partit, per a poder lluitar així, a tornar-la al país.

Gràcies RCat i els militants que vareu parlar. Gràcies per mostrar-me que els valors i l’honestedat vers uns ideals i un país, estan vius, més vius que mai.

Gràcies per demostrar-me que el dia 7 tornareu a fer un pas decisiu en la història del país.

Més que un partit...

He de reconèixer que dimecres va trontollar tota la meva resistència a ser militant...

... qui sap si de la ma de la Rut, en Joan Carretero i tots els que l’envolten o pensen com ells, acabaré formant part de més que un club de futbol i de més que un partit polític.

Salut companys!!!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

La meva resistència també trontolla, hehe.

Segurament em faré militant, ja ho veurem.

Anònim ha dit...

En Jaume Fernàndez és un PATRIOTA com hi ha pocs. Jo crec que arribarà molt lluny aquest xicot.

L'Espelt ha dit...

Marc, doncs això, ens trontolla la resistència. A l'estiu, a rumiar-hi.
Ramos, benvingut. Penso el mateix d'en Jaume. Arribarà tant lluny com es proposi. Em va agradar molt.