dimecres, 28 de maig de 2008

Un parell d'ous... (els meus!)

Perdoneu-me que em desvií de la meva línia, però estic una mica saturat de parlar del mateix i de la mateixa manera. Cal fer-ho, per què la importància d’aquest congrés d’ERC és molta, i no podria parlar d’altre cosa, però per evitar la sensació de repetir i repetir-me, ho explicaré des d’una altre òptica, d’una altre manera. De tant en tant és bo (i sà) canviar d’estil. En la darrera entrada del bloc us parlava de truites... avui toca el torn als ous.

N’hi ha que han plantejat la campanya d’ERC com un guanyarem pels meus collons. Des de el primer dia, han estat presumint de tenir-los més grossos. El tema de les mides, és bastant discutible, però no entraré per aquí. No és això el que us vull dir. I com que em costa d’explicar-ho, per a que quedi més clar, més entenedor, m’ajudaré d’imatges.


Un pot tenir uns ous molt grans, i macos si voleu, però s’ha d’anar molt en compte on els poses. S’han de vigilar les companyies. Si no ho fas, corres el risc d’embrutar-los. S’han de vigilar molt, també, les formes i els fets. Caminar pel costat tèrbol de la vida, utilitzar pràctiques fosques i deslleials, els embruta. La traïció als propis ideals, principis i objectius, ajuda a desdibuixar-los. Defugir la responsabilitat que t’ha estat donada, els enfosqueix. Les mentides, el joc brut i els cops per sota la taula, els enterboleix. L’abús de poder els deforma, engruixint-los de tal manera que perden la bona estètica. I si oblides que tots els ous tenen data de caducitat, se’t podreixen.


N’hi ha d’altres, però, que han decidit que vigilaran on posen els ous. Seran fidels als seus principis i valors, per aconseguir conservar-los intactes, nets. Assumiran la responsabilitat que els hi serà dipositada amb orgull i valentia, anteposant sempre els interessos col·lectius als personals. És l’única manera que coneixen per conservar els seus ous brillants, esvelts, nítids. És l’única manera de no perdre les proporcions.

A que fan goig?
No dubteu que els lluiran amb modèstia i orgull, conscients que aquests ous, tot i ser necessaris, no els hi pertanyen, si no que son fruit de la voluntat de molts.
A més, son conscients que s’hauran de retirar a temps, abans que caduquin (8 anys) per saber donar pas a nous i brillants ous.


Darrerament estic sentint combinacions d’ous estranyes. L’altre dia, em comentaven que una bona solució era l’ou Benach amb l’ou Carandell. També he sentit un altre combinació estrambòtica: Carretero – Uriel. Bona fe inspiren aquestes combinacions si voleu, però poca vista per què quan arribi l'hora de vendre aquests ous a d'altres, serà impossible. No els compraran ni els que els volen blancs, nets i macos, ni els que els volen foscos i bruts.
Ajudo a imaginar-ho?


D’altres intenten embolicar la troca i em parlen de parelles Benach-Uriel, Puigcercos-Uriel, Benach-Ridao, Puigxcercos-Niubó (!!), etc, etc... Totes aquestes combinacions, em semblen intents absurds de complicar encara més les coses i ens porten a seguir tenint els ous bruts i tèrbols.


Crec que està molt clar; els ous, permeteu-me que us digui el que ja sabeu, van sempre en parella. I, torneu-me a perdonar que us digui el que tothom sap: jo ja he triat, fa dies, els meus. Carretero-Carandell / Carandell-Carretero.
Un consell, no us ho penseu més, no cal donar-hi més voltes a les que ja heu donat, no compliqueu més les coses.
No hi ha dubte. Hem de retornar al partit (i al país) la seva brillantor basada en les formes i els valors que ens son propis.
Hem d’escollir-ne dos, i no hi ha color en la tria. Grans i macos!!!

Salut companys!!!





5 comentaris:

Elies ha dit...

Boníssssim!!!!!

Joan Arnera ha dit...

Hòstia, company, que bo!!! Quin tip de riure! I m'he recordat d'una canço que cantava quan era petit: "un ou, fa la gallina, fa la gallina / un ou, al dematí, al dematí / quiquiriquí quiriquí quiriquí, qui quiriquí" Hahahaha
Salut i alegria!

Anònim ha dit...

Ben currat!.
i molt original!
Manel

L'Espelt ha dit...

Amics, content de que us hagin agradat els meus ous (hehehe) i de que fer-vos passar una bona estona. Precisament buscava això, no deixar de dir el que penso, però fer-ho distret, que de tant en tant va bé.
Joan, aquesta cançó promet... no la sabia, ara nomes em cal la melodia...
Salut amics!!!

Unknown ha dit...

Bones
davant de les últimes accions d'Albert Rivera (c's) us proposo que el dia 11 de Setembre les nostres blogs pengem l'Estelada. En el fons són les nostres cases virtuals. Aquí us podeu baixar l'Estelada www.marroca.blogspot.com
Salut