Renoi.
No em pensava pas tenir el privilegi d’entrar en una roda de premis com aquesta. No crec que ho mereixi. Però mil i mil de gràcies... per uns instants m’he sentit com si em donessin la Creu de Sant Jordi !!!
Bé, més seriosament, moltes gràcies, Joan, per incloure-m’hi. Tots dos sabem que no hi soc per mèrits blocaires (tan sols 20 posts i poca constància) però potser si per intenció d’esdevenir digne blocaire. Gràcies, això significa per a mi molta moral i, una gran empenta. Segurament el que m’ha fet molta il·lusió és que, més enllà del que llegim un de l’altre, de les coincidències i divergències ideològiques, des de el primer dia he sentit una afinitat difícil d’explicar sense utilitzar la paraula “amistat”, i avui he vist més clarament que, la sensació, és mútua.
No em pensava pas tenir el privilegi d’entrar en una roda de premis com aquesta. No crec que ho mereixi. Però mil i mil de gràcies... per uns instants m’he sentit com si em donessin la Creu de Sant Jordi !!!
Bé, més seriosament, moltes gràcies, Joan, per incloure-m’hi. Tots dos sabem que no hi soc per mèrits blocaires (tan sols 20 posts i poca constància) però potser si per intenció d’esdevenir digne blocaire. Gràcies, això significa per a mi molta moral i, una gran empenta. Segurament el que m’ha fet molta il·lusió és que, més enllà del que llegim un de l’altre, de les coincidències i divergències ideològiques, des de el primer dia he sentit una afinitat difícil d’explicar sense utilitzar la paraula “amistat”, i avui he vist més clarament que, la sensació, és mútua.
Amb la meva dona, faig molt sovint broma, explicant-li que he fet 2 “amics” blocaires que, ni de lluny, en conec res.
C'est la vie !!
Gràcies de nou.
Bé, agafo el relleu i em llenço a intentar limitar-me a 7 amics blocaires... Ho faré en l’ordre que em surti.
Les intencions mecàniques (Joan Arnera) és un dels premiats per que és on vaig, cada dia, directament, a veure si hi trobo l’escrit diari que espero, encuriosit, llegir per saber el què ens vol dir i el com ens ho dirà. Un mestre per a un novell com jo.
C'est la vie !!
Gràcies de nou.
Bé, agafo el relleu i em llenço a intentar limitar-me a 7 amics blocaires... Ho faré en l’ordre que em surti.
Les intencions mecàniques (Joan Arnera) és un dels premiats per que és on vaig, cada dia, directament, a veure si hi trobo l’escrit diari que espero, encuriosit, llegir per saber el què ens vol dir i el com ens ho dirà. Un mestre per a un novell com jo.
Elies115 és un dels premiats per que és on vaig, cada dia, directament, a veure si hi trobo l’escrit diari que espero, encuriosit, llegir per saber el què ens vol dir i el com ens ho dirà. Un mestre per a un novell com jo.
Veureu que he escrit el mateix text que en el Joan Arnera. I és que per mi hi valen les mateixes sensacions pels dos. I cadascú amb la seva personalitat i criteri.
Enric I. Canela un mestre. En criteri, expressió i constància admirable. Sense paraules.
Josep Pinyol M’agradaria que fos més regular. Un post seu em va agradar moltíssim. Un profund raonament molt ben explicat.
Itching like grass (Dessmond) deu ni do de la seva producció i regularitat, un exemple a seguir. Sempre interessant i diferent.
Joliu, compartim en “antiguitat”, ell porta però, un ritme constant i ascendent. Un exemple a seguir per trencar la irregularitat del meu ritme.
Des de l’exili per que la voluntat de participació des de l’exili és perfecte. Manel, en la catosfera, no hi ha exilis. Ets aquí, amb nosaltres.
Es dur aturar-se en el setè. Però aquest és el joc.
Perdó per els que no hi sou, m’ha sortit així. En la segona edició, serà diferent.
Salut companys !!!!
*** Soc de comarques. Avui hem anat tota la família a la manifestació. No ens hem mogut de la Plaça de Catalunya, el petit (3 anys) m’ha fet entendre que no tocava “fer-la” sencera. Però ha estat “especial” anar-hi els quatre. Guarnits. Amb els mocadors grocs al coll i la senyera com a capa.
Després, tornar a casa i anar a veure el Barça amb un amic, el mateix que amb la seva família de quatre, també, ha compartit la manifestació versió Plaça Catalunya. I després del futbol, l’ultima cervesa (o dues), ves per on, Moritz.
I ara aquí, acabant el post.
Bona nit.
Enric I. Canela un mestre. En criteri, expressió i constància admirable. Sense paraules.
Josep Pinyol M’agradaria que fos més regular. Un post seu em va agradar moltíssim. Un profund raonament molt ben explicat.
Itching like grass (Dessmond) deu ni do de la seva producció i regularitat, un exemple a seguir. Sempre interessant i diferent.
Joliu, compartim en “antiguitat”, ell porta però, un ritme constant i ascendent. Un exemple a seguir per trencar la irregularitat del meu ritme.
Des de l’exili per que la voluntat de participació des de l’exili és perfecte. Manel, en la catosfera, no hi ha exilis. Ets aquí, amb nosaltres.
Es dur aturar-se en el setè. Però aquest és el joc.
Perdó per els que no hi sou, m’ha sortit així. En la segona edició, serà diferent.
Salut companys !!!!
*** Soc de comarques. Avui hem anat tota la família a la manifestació. No ens hem mogut de la Plaça de Catalunya, el petit (3 anys) m’ha fet entendre que no tocava “fer-la” sencera. Però ha estat “especial” anar-hi els quatre. Guarnits. Amb els mocadors grocs al coll i la senyera com a capa.
Després, tornar a casa i anar a veure el Barça amb un amic, el mateix que amb la seva família de quatre, també, ha compartit la manifestació versió Plaça Catalunya. I després del futbol, l’ultima cervesa (o dues), ves per on, Moritz.
I ara aquí, acabant el post.
Bona nit.
