divendres, 14 de setembre de 2007

... QUE ES FOTIN LES RODALIES PEL CUL !!!! NO LES VULL !!!

Aquests últims anys, hi ha dies, millor dit, hi han fets, que em fan caure en el desànim.
Està tot tant podrit, tant allunyat de la normalitat, que penso que no serà possible el retorn a lògica dels esdeveniments.
Fa uns dies, sentia al ministre de torn, afirmant que es traspassarien les rodalies a totes les comunitats que ho demanessin.
És a dir, més del mateix.
Nosaltres patim unes circumstàncies tercermundistes, indignes, i ens hem de barallar, posem el crit al cel davant d’una realitat que clama al sentit comú, el desastre d’un servei públic (en aquest cas, les rodalies de RENFE), fruit de la deixadesa i presa de pel, continua i reiterada, d’un Estat que només ens vol per agafar (diners), mai per donar (serveis), i lluitem per a que ens traspassin el servei (amb els diners, és clar) i així poder posar-lo al dia, gestionar-lo des d’una òptica d’eficiència (com haurien de ser tots els serveis), i , després de molta lluita, i polèmica, tal com si estesis demanant un dels seus fills, et diuen que si, que val, que et concedeixen la custodia (te’l traspassen), però no acaba de quedar clar si amb la pensió corresponent (els diners, nostres, és clar), que es necessiten per a poder-lo alimentar (fer funcionar), però finalment sembla que si, que també amb diners, i tornem de la capital, contents: “El Gener ens traspassen rodalies!!!”, “Ho hem aconseguit!!!”, “Veieu com es desenvolupa l’Estatut!!!”, “Veieu com ens fan cas!!!”, “Veieu com és un eina vàlida!!!”, “S’ha de tenir paciència... constància... homes de poca Fe!!!”.
Doncs resulta que, desprès de tot això, totes les “Comunidades Autónomas” que ho sol·licitin (tinguin o no un flamant Estatut nou), se’ls hi traspassarà. Sense fer res, sense anar a Madrid a somicar, a fer entendre, a demanar si us plau, a exigir, res... rodalies per tots!!! No és que concedeixin la custodia d’un fill, els regalen tots!!!. El famós (i fastigós) “café para todos”. Tot per que ningú, ni un sol instant, començant per a nosaltres i acabant pels habitants del Congo, no es pugui pensar, ni per un moment, que som diferents, que tenim dret a alguna cosa més que ningú altre...
... QUE ES FOTIN LES RODALIES PEL CUL !!!! NO LES VULL !!!
I avui, he sentit la noticia, aquella noticia que esdevé la gota que fa vesar el vas. Els reietons que xupen de la mamella sense alçar la veu des de fa anys, d’una mamella corcada, pudorosa, d’un ampla estúpid, que son capaços de tenir, tancats, engabiats, incomunicats, a centenars de persones en uns vagons, en condicions d’animals condemnats a l’escorxador, sense fer-hi res, ni obrir les portes, ni... doncs aquests pàjaros, ara fan... VAGA (!!!) per oposar-se al traspàs.
TOCA’T ELS COLLONS I BALLA !!! ANEU-VOS-EN TOTS A LA MERDA !!!
Creieu que quan un altre “Comunidad Autónoma”, demani el traspàs... faran vaga? Ho creieu? No oi...
De la mateixa manera, que cap estatut nou d’un altre “Comunidad Autònoma” no acabarà al Constitucional... veritat? No ho veieu així?
Doncs el que deia... QUE ES FOTIN LES RODALIES PEL CUL !!!! NO LES VULL !!!
Que desmuntin les vies, les putes vies d’un ample ofensiu, ridícul, poruc, i que s’emportin les catenàries dels collons, els putus maquinistes, i revisors, i venedors de bitllets, i personal d’informació, i de manteniment, i burrrrucracia, i rètols, i estacions, i ...
NO EN VULL SABER RES D’AQUESTA GENT !!!! QUE MARXIN !!!
N’estic cansat, avorrit, fastiguejat !!!

Posarem les nostres vies, amb el nostre ample, com el TGV, com els FFCC, com els francesos, els italians, els alemanys, i posarem personal normal que, si no parla català, no s’ofengui si tu ho fas, i estacions modernes (o barracons... tant si val), començarem de 0.
I estem acostumats.
I serà nostre. No farà ferum a invasor, ni a fatxenda, ni a prepotent, ni a inútil...

I ja estic... fins aquí per avui.

No... no estic... vull demanar un favor... a “la Caixa”.

No feu res. No intercediu per res. No vull que ens deixin jugar amb USA (futbol)... no hi vull jugar... vull que m’ho prohibiu.
No suportaré que “todas las Comunidades autónomas” que demanin jugar partits de costellada ho puguin fer, no vull que cap de nosaltres pugui treure el pit per haver aconseguit que és jugui el partit.
NO HO VULL !!!
No resistiré tornar a sentir els de sempre, dient el de sempre. No vull que ningú es senti satisfet per a jugar un partit de merda, el mateix dia que els nostres (Puyol, Xavi) es veuen obligats a jugar “con la selección de verdad”.
Vull tenir una Selecció Nacional NORMAL, i no sentir a ningú que hem pugui dir que “al final hem pogut jugar...”, “que no sé per que ens queixem tant...”
Prou.
No puc més.
Vull ser normal, i deixar de parlar de bestieses, d’intentar explicar que tinc la raó, quan és obvi, quan és indiscutible... No em feu entrar en debats absurds, per defensar la normalitat, la lògica, en un lloc on fer això, se’n digui anar contra corrent, on es digui que això és “perdre’s en debats estèrils d’identitat”, o on se’m digui que és un debat no modern... si us plau, no em feu passar per aquí... no vull acabar en un psiquiàtric.
Emporteu-vos la RENFE, sencera, i no ens deixeu jugar el partit, per la mort de Déu, no ens deixeu...

Sé que el nostres polítics no ens serviran de res, ho vaig escriure fa pocs dies, només espero que la societat civil (encara avui no sé per què no m’agrada aquesta paraula, però no en sé d’altre) obri els ulls, es deixi de collonades... i actuí.

Ara em calmaré amb una cançó... fins un altre.

1 comentari:

Joan Arnera ha dit...

Bé, acabo d'aterrar al teu bloc, després d'un comentari que em feies. Veig que portes molta narxa, i això és bo, que de vegades els blocaires cauen (caiem) en una curiosa monotonia... Mala llet ens fa falta.
I si, tu, que se les fotin al cul. Que s'ho fotin tot al cul, oi?
Salut i fins ara!