dimarts, 16 de desembre de 2008

NI SÓC NACIONALISTA, NI CATALANISTA

Apa doncs, seguim en el procés d’autodefinició on m’he ficat tot solet, esperonat pels articles d’en Joliu.
I seguim, de moment, descobrint el que no sóc.

Ja ho heu llegit, tampoc sóc nacionalista ni catalanista.

No sóc nacionalista (i mireu que he pensat sempre que ho era!) perquè de cop i volta va resultar que ser-ho era dolent, que ser-ho representava ser convergent, que sonava lleig, i no sé quantes coses més. Figura que ara havíem de ser catalanistes. Ves per on!
Doncs sí tant insistiu, no vull ser nacionalista (només quedava jo i quatre més...).
Però no em fareu ser catalanista. Ho sento.
Penso que catalanista és un triomf sociata amb la inestimable ajuda (com no!) d’Esquerra. Ells, els sociates, no es poden definir com a nacionalistes, però catalanistes, i d’esquerres... sí. Ven tant!
Doncs, això fote-us-ho per on us hi càpiga. Jo passo. Si els del PSC/PSOE són catalanistes, em sembla evident que jo no en sóc.

Salut!!!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

A veure a veure com acabarà això,..
De moment, gràcia no n'hi falta en aquests posts.
S'intueix que el proper o el darrer post de la sèrie es titularà:
Sóc Català!
I ser català, per dir-ho en veu alta sense mentir, ha significar moltes coses que no necessàriament s'han d'etiquetar de catalanistes, nacionaliste, sobiranistes, independentistes...etc. Oi que anem per aquí?

Doncs, t'ho accepto tot, tant debó a Catalunya tinguéssim més 'catalans' com tu, amb etiqueta o sense. Tot allò que denfensi un uniformat de qualsevol dels mots enunciats, també ho defensarà un català com cal. Un català com cal sempre voldrà la independència, la sobirania, el bé de la nació, etc.

Entesos. Espero que ningú et mal interpreti i pensi que renegues dels sobiranistes, els independentistes, els nacionalistes, els futbolistes,... Si de cas, només renegues dels que es penjen l'etiqueta per anomenar gallina als qui de vetitat se'n senten.

Vigila no t'entrebanquis.

L'Espelt ha dit...

Amic Joliu, veig que t'has avançat al final. Es veia a venir... oi?
La veritat és que aquests posts estan escrits de la setmana passada, tot seguits, doncs he estat uns dies absent per feina (encara me'n queden dos més d'absència).
Volia parlar d'això inspirat pels teus dos posts. Era evident que moltes reaccions et van incomodar (no sé si és la paraula correcte), però a mi em van fer pensar en com han arribat a manipular (tots) els significats de les paraules, sense la més mínima vergonya.
També en manipulat idees i han fet de la mentida i la manca de valors, bandera.
Estic molt cansat, fastiguejat, de com està tot. Cremat.
És per això que se'm enrefot una merda que se'm mal interpreti. Segur que qui ho faci, serà de mal fiar.
En fi, aquests propers dies, vull parlar sobre el teu darrer Post um. I parles poc, però hi ha un punt, un sentiment que confesses, que és molt proper al que jo sento darrerament.
És l'odi.
Jo també estic convivint juntament amb molt d'odi, i llegir com tu ho reconeixes, m'han entrat ganes de reconeixer els meus.
Salut! i celebro que, un cop tancat el bloc, els teus comentaris siguin anormalment llargs (hehehe), espero que no deixis de fer-los...
Seguirem "parlant"...