Em sento ple. A gust. Agraït. Un bon àpat. Un gran àpat. Un plaer.
Ara, però, necessito pair.
M’estiraré al llit, aclucaré els ulls, passaré de puntetes per tots i cadascun dels sabors que he degustat, i m’adormiré. Amb un somriure al rostre. Com un nen. Plàcidament.
Tot a començat amb un article, de l’Àstrid Bierge, Militants d’ERC i de CiU: Sou uns traïdors! , i el segon article que escriu ella mateixa En fi, que us agraden els nostres polítics (resposta als vostres comentaris) com a complement del primer. Genials tots dos, com quasi sempre, l’Àstrid es mostra punyent i com a gran provocadora de reflexions.
Hi he fet un comentari (no me’n he sabut estar), i llegint els altres, he anat a parar a un altre bloc, Elies 115, on hi he trobat grans posts per el moment (encara me’n manquen bastants per llegir, però els mesurarem, doncs del “caviar” no se’n pot abusar) i on m’ha destacat, ara per ara, per sobre de tots, el Independència, identitat i voluntat de ser (una llarga reflexió...).
Efectivament una llarga reflexió, plena de saviesa, bon anàlisi i obertura mental. N’hi donaré més voltes, el pairé lentament, sense presses, li he de treure tot l’aliment.
Del bloc de l’Elies he passat al de l’Octavi Fornés, el d’en Joan Arnera (les intencions mecàniques), Itching like grass, etc... d’un bloc he passat a un altre, i un altre. Ha estat una hora i mitja gratificant. I si em permeteu tornar al títol del post, he quedat saciat... per avui.
Aliments naturals, senzills i de la terra, combinats amb la ma d’uns mestres. I bon vi, del priorat, per arrodonir el paladar. Exquisit.
Ara la digestió... demà, més.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Bons consells. Bons enllaços. Gracies.
(segon intent de comentari, el primer ha estat "absorvit" per blogger i ha desaparegut)
Moltes gràcies pels comentaris! I bentrobats a la blocsfera sobiranista rebel, la que pensa per lliure, la que treballa idees i sentiments sense rebre ordres ni consignes. En un comentari al meu últim post preguntaves què es pot fer amb els “àlex”. Ben bé no ho sé, però potser l’única recepta és aquesta, tenir idees, ser capaç de reflexionar.
Per cert, la indignació amb el tema rodalies està plenament justificada, tens tota la raó.
Sàvia recepta la teva, amb productes de la terra. Què millor! Com diria en Llach “penso que he tingut sort de poder obrir els meus ulls aquí!
Endavant amb el bloc, aquestes primres collonades, que potser són primeres, però no collanades prometen molt. T’incorporo als meus enllaços.
Publica un comentari a l'entrada